mercenades

Editat per La Campana, Barcelona, 2002.

Malgrat que aquest llibre ha estat molt ben acollit per la crítica i figura ens els primers rangs de vendes com a literatura de ficció a mi no m'ha agradat.

El trobo ben narrat, original, sorprenent com a relat, però certes escenes m'han resultat força desagradables.

En definitiva se'm confirma que no m'agrada la ciència-ficció encara que evidentment és més que això doncs porta missatge implícit.

Havia sentit parlar de la Nadine Gordimer i aquest és el primer llibre que llegeixo d'aquesta autora.

L'autora sudafricanaens narra històries del seu país de l'època de l'apartheid, de la vida dels baas, dels boers i dels granjers blancs sudafricans contraposada a la vida dels seus treballadors negres, sense drets, miserables, bebedors de caps de setmana, sense cap perspectiva de futur. Esclaus, fills d'esclaus i pares d'esclaus.

Parla dels alts funcionaris dels programes de desenvolupament d'Àfrica, de la seva mentalitat, de la facilitat amb què aquesta gent es mou per Àfrica o per la Índia, problemes semblants, solucions temporals a situacions gairebé irreversibles.

No és fàcil de llegir. M'imagino que en anglès deu ser difícil tant per com representa que és el parlar dels negres com per une situacions i unes vides que ens són molt alienes.

Interessant novel.la situada al final de la Guerra Civil espanyola i començaments de la Segona Guerra Mundial.

Excel.lent descripció de personatges i ambients, vida burgesa oposada a la misèria dels treballadors, lluita obrera i resoluciò freda i sense contemplacions dels problemes que aquesta lluita genera a les clases dirigents de l'època. Pistolerisme i menyspreu dels reclams socials.

Dificultats de supervivència en um ambient laboral on presentar reivindicacions és sinònim d'apallissaments i assassinats per trencar possibles vagues.

Guanys desorbitats d'una empresa que ven armes i que es beneficia del desastre de la guerra i sentit de culpabilitat inexistent de les diferències socials.

Paternalisme i "bondat" de la burgesia sempre i quan el treballador accepti les condicions laborals que aquesta imposa.

La novel.la està escrita amb una intriga considerable i amb freqüents flash-backs. Històries paral.leles que al final completen un tot.

Aquest llibre està editat per Tusquets Editores, Barcelona, 1974

Vida a Sudàfrica. Apartheid. Homes de negocis de Johannesbourg que desitgen posseïr terra i trepitjar-la com a amos absoluts. Misèria i analfabitisme dels negres sudafricans, treballadors a canvi de gairebé no res. Paternalisme del blanc i humilitat no exempta de menyspreu i malvolença envers el dominador blanc.

Duresa extrema dels blancs i superioritat interioritzada de fa temps. Cap qüestionament pel que fa a la justícia de la situació, ans al contrari, menyspreu del blanc envers l'escassa intel.ligència dels negres i les poques ganes de treballar d'aquests. Condescendència envers l'ignorància dels negres i de les seves pobres vides, que no aspiren a altra cosa que a "robar" una mica a l'amo per anar fent la viu viu.

Incomprensió total entre uns i altres i separació brutal dels dos tipus de vida.

Assassinat final del conservador que cau en un parany, i mor sol, sense rebre cap ajut.

Curiós llibre del que se'n va fer una pel.lícula, que no he vist. A partir de la situació d'una jove francesa de 34 anys, casada, sense fills, i sense treball, sorgeix l'idea de la protagonista d'oferir-se com a lectora a domicili. Parteix de la premissa d'haver estudiat a la Universitat, encara que no va acabar els seus estudis, i de disposar d'una veu encisora que posa " a la venda " junt amb els seus encants personals.

Seguint els consells d'una seva amiga, posa un anunci en un diari oferint-se a llegir per gent que d'alguna manera necessita llegir a través d'algú altre ja sigui per minusvàlua física, per fer de "cangur lector" d'una nena de vuit anys (la mare superwoman de la qual no disposa de temps per tenir-ne cura), per desgast visual degut a la vellesa o per ajudar a un home de negocis a fer-se una "cultureta" que necessita en el món laboral on es mou, on queda bé d'estar al corrent des darrers esdeveniments literaris.

La lectora veu com darrera de cada personatge se li obre una porta de móns ben diferents, d'actituds diverses que esperen d'ella que sigui més que una simple lectora, que completi el buid que té cadascun dels personatges-clients. La feina que en un principi li resulta una distracció, un divertiment, s'acaba convertint en una font de problemes per a ella perquè acaba posant-se sense gairebé adonar-se en la pell dels altres, acceptant sense reaccionar les exigències i les necessitats vitals dels altres. És una fulla moguda pel vent fins al final del llibre on el que se li demana és ja tan forassanyat que fuig del darrer client, un vell magistrat i els seus amics, aficionats a la lectura dels llibres del Marquès de Sade...

M'ha agradat molt aquest relat que m'ha fet passar una molt bona estona de lectura. L'ironia i el manfutisme del protoganista jove són hilarants a vegades i divertits sempre. Tema molt actual i crítica despiatada dels okupes del cinema Roxy.

El Ramon de España té una pluma àgil, sap posar-se en el pensament i en les actituds d'un jove de 23 anys, de classe benestant, però que alhora que una mica "penco" i aprofitant-se de la sopa boba" de viure encara a casa dels pares, és crític de l'irremediable actitud romàntica d'esquerres del seu pare que, a darrera hora, intenta agafar el tren en marxa dels seus ideals de jovenut, sumant-se als okupes del Roxy, el lider dels quals és un cara dura i un barrut total, recobert d'una capa d'ideologia entre Jesucrist i Che Guevara. D'aquest "crida de la selva" de darrera hora, el pare de la història en surt ben mal parat i amb la camisa ben aixecada, doncs apart de quedar-se sense diners, perd de moment el seu prestigi com a periodista reconegut del diari "El Pogreso". Reflexió sobre el posicionament mental de la gent que volta els 50 / 60 anys avui dia i que en la seva joventut havien aspirat a canviar el món, a millorar-lo socialment i que sense adonar-se'm jan caigut en un còmode benestar i en un aburgesament, els més afortunats, i en un anar fent i somniar truites els que no han tingut tanta sort.