dijous, de març 29, 2007

"La sociedad neurótica de nuestro tiempo", de Javier de las Heras


LA SOCIEDAD NEURÓTICA DE NUESTRO TIEMPO, de Javier de las Heras, Editorial Espasa Calpe, Madrid 2005. 286 pàgines
Javier de las Heras, psiquiatra de Madrid, ens parla de l’augment de les malalties mentals en les societats avançades actuals: depressions, stress, esquizofrènies, anorèxies, bulímies... Exigències cada cop més altes i pressió sobre l’individu que es tradueix en trastorns de salud.

L’individu pateix cada cop més un allau de demandes des de totes direccions, i cada cop més està submès a unes exigències difícilment defugibles. L’estil de viure actual representa una sobrecàrrega emocional que aboca en frustracions perquè moltes d’aquestes demandes són inassumibles i molt sovint inebastables. La pressió dels medis hi té també molt a veure en presentar models de societat inexistents a la realitat perquè molt poques persones estan al nivell de les famílies del potencial econòmic que demostren tenir els spots televisius.

Ja és sabut que el remei a tot plegat seria un baixar l’esglaó i no voler seguir amb aquesta carrera cap a un èxit social i econòmic inabastable per molts però que molta gent s’entesta en perseguir a costa de la seva salud i del seu benestar real.
dilluns, de març 26, 2007

"El mundo de hoy"


de Ryszar Kapuscinski, traduït per Agata Orzeszek, Editorial Anagrama, Barcelona 2004. 236 pàgines

Repàs dels problemes existents en el món d’avui dia, de les guerres inacabades, dels problemes ètnics i religiosos. Kapucinsky ens disecciona el món actual i ens posa en front d’un mirall gens agradable de veure. Les grans diferències entre les societats occidentals riques i les pobres, on es lluita diàriament per sobreviure i per arrencar un mínim d’aliment. Les aglomeracions humanes al voltant de les grans metròpolis que duu a un futur sense cap esperança i a la violencia. Deserció del camp en lloc d’ajudar-lo perquè les poblacions hi puguin viure sense haver-se de desplaçar. Camps de refugiats de la misèria i de les guerres, que sobreviuen gràcies a les moltes organitzacions internacionals però que no solucionen cap problema de fons perquè aquests camps són una mena de ghettos d’on mai no se’n surt doncs no hi ha on anar ni tampoc es retorna el lloc d’origen on no ha quedat res.

Extractes dels seus llibres i de les seves conferències al llarg del seu itinerari com a periodista i com a escriptor.

Kapucinsky va veure el món “a primera línia de foc” i no va estalviar esforços físics ni sovint de risc personal per conèixer la realitat de primera mà, la seva, sense anar mai envoltat de cap bombolla que pogués suavitzar o ennuvolar una visió descarnada i molt lúcida del món que estem vivint.
dilluns, de març 19, 2007

"El Sha", de Ryszard Kapuscinski


EL SHA, de Ryszard Kapuscinski, traducció Agata Orzeszek, Editorial Anagrama, Barceloa 1987. 177 pàgines

Història dels anys de dictadura del Sha de Iran, Reza Pahlevi. Increïble com un dictador pot estar fora de la realitat, äbsolutament alienat, preocupat per modernitzar un país creient que ho pot fer amb els munts de petrodolars que li generen els pous del seu país, i comprant armament militar d’última generació i fàbriques senceres importades de l’estranger, amb una tecnologia punta, que no hi ha quadres iraniís per saber ni instal.lar ni dirigir. Un desgavell total i una ignorància de cal ample pensar que només comprant es pot modernitzar un país. Resultat: el desert ple de jeeps, d’avions, d’armament caríssim que ningú no sap moure, que va quedant enterrat per la sorra.

Reza Phalevi, un home tirànic, amb un distanciament total del seu país, gens interessat per millorar la sort de la població. Extremadament cruel i molt sensible als afalacs del seu voltant, que el duen a afavorir destacadament amb diners i privilegis als seus generals, ministres i tots aquells que li demostren lleialtat i submissió.

Personatge de molt poca vàlua moral i intel.lectual, que no va veure venir la revolució islàmica i va haver de fugir d’Iran, encara que en els darrers moments va intentar muntar sense èxit una contrarevolució.

Seguidors

Arxiu del blog