mercenades

de Anita Nair, Traducción de Manu Berástegui. Santillana Ediciones, Barcelona 2007. 383 pàgines.

Anita Nair és una escriptora índia contemporànea que en aquest llibre fa coïncidir en un vagó de tren que a la India fa un temps s’habilitaven només que per a dones, a cinc companyes de viatge desconegudes, que aniran narrant les seves respectives històries.

Cadascuna d’elles haurà patit l’entorn masclista de la societat índia, el que els ha impedit desenvolupar-se com a essers humans lliures i independents.

Al llarg del relat, aprenem sobre l’Índia, els seus costums, l’esforç que han de desplegar les seves dones en una societat que les minusvalora.
Interessant llibre que fa mantenir l’interés i ens fica en cadascuna de les històries personals que s’hi conten, fent-nos prendre part dels patiments que ha de suportar la dona índia i com n’és de difícil d’escapar dels costums socials.

de Irène Némirovsky. Traducció Lourdes Bigorra. Editorial La Magrana. Barcelona 2005. 171 pàgines

Irène Némirovsky entra de nou en un món que coneixia molt bé per haver-hi crescut dins.
David Golder és un ric home de negocis jueu, que viu a París amb la seva dona i la seva filla. Aquest home és un self-made man, nascut en un barri pobre de Ucraïna d’on surt per buscar-se la vida i fa fortuna.

La vida de David Golder es mou dintre dels negocis, un món que no perdona als perdedors, un món en el que estàs a dalt o no ets ningú, un món on no s’hi troben amics ni compassió i això Golder ho sap molt bé.

L’emprenedor Golder està casat amb una dona que ve del mateix món miserable que ell . És una dona despilfarradora, freda, que menysprea el seu marit a qui no ha estimat mai però que és el proveïdor dels seus luxes, del seu estil de vida caríssim i el que li paga els seus amants. Golder accepta aquest statuts quo igual que el de ser també el proveïdor de les immenses despeses de la seva preciosa filla que només s’acosta a ell per amanyagar-lo cada cop que necessita diners pels seus capricis. David Golder sí que estima la seva filla i li proporciona tot el que vol i més.

Quan Golder cau malalt d’una angina de pit, ràpidament va reduïnt-se la seva fortuna i el buid se li va fent al voltant fins que una jugada econòmica el pot fer remuntar malgrat posar en greu perill la seva salut.

David Golder sense diners no és ningú, la seva família no se l’estima si no és com a proveïdor de diners i ell mateix no sap fer altra cosa que treballar i amassar fortuna, fortuna que el durà a la mort sol, lluny de la seva casa i dels seus.

de Massimo Gaggi y Edoardo Narduzzi. Traducción de Cuqui Weller. Ediciones Lengua de Trapo, Madrid 2006. 144 pàgines

Aquests autors italians consideren que la classe mitjana ha desaparegut per esdevenir classe de low cost o classe de masses perquè la funció de contenció i de barrera entre la classe obrera i la classe alta ja no és necessària en haver desaparegut l’amenaça comunista i haver caigut el mur de Berlín.

Després de la Segona Guerra Mundial la classe mitjana va tenir un papel cabdal i se la va “mimar” amb bons sous i protecció social i sanitària el que va permetre a aquesta població anar escalant socialment. Hi va haver un verdader ascensor social i per primer cop a la història va ser possible situar-se millor i arribar a posicions econòmiques millorades.

Amb l’esfondrament del comunisme i la globalització va quedant esborrada i va perdent gradualment tots els guanys d’aquests anys. Fins a aquest moment, se sentia segura, tranquil.la en les posicions adquirides però a poc a poc se li han anat arrabassant aquestes posicions i cada cop més forma una massa que gasta molt diferentment que la classe mitjana, té sous molt més baixos encara que gaudeix dels low cost.

La classe de masses està molt precaritzada i poc ideologitzada.

de Philip Roth. Traducció de Xavier Pàmies. Editorial La Magrana. Barcelona 2005. 383 pàgines.

En el marc de la II Guerra Mundial, Philip Roth ens sitúa en la vida d’una família jueva treballadora que viu a Newark, New Jersey, en un barri jueu de classe mitjana, molt semblant a la pròpia família de Roth.

L’autor ens fa entrar en el que hagués representat pels jueus americans el fet de què Charles Lindbergh, el primer aviador a creuar l’Atlàntic amb el seu Spirit of St. Louis, hagués estat President dels Estats Units en aquella època. Lindbergh, filonazi i antisemita hagués estat per la població jueva nordamericana el que Hitler va ser pels jueus a Europa.

Relat molt ben escrit, que se segueix amb vertader interès, i ens fa conèixer de primera mà l’estil de vida dels descendents dels primers emigrants jueus europeus a Nordamèrica.

El nen protagonista, Philip Roth, de 7 anys, ens va relatant els canvis que van succeïnt primer en el país i després directament en la seva pròpia família a partir de la política antisemita que va posant en marxa el President Lindbergh.

Com sempre, Roth ens sitúa les seves històries sota diversos prismes i opinions dels protagonistes i ens va tombant el punt de mira perquè mirem la història des d’òptiques diverses.