diumenge, de novembre 09, 2008
Une vie française
7:55 p. m. |
Publicat per
mercenades |
Modificar el missatge
de Jean-Paul Dubois. Éditions de l'Olivier. Le Seuil 2004. 357 pàgines
És una història de desil.lusió molt ben contada per l’escriptor Jean-Paul Dubois i que té lloc a la segona part del segle passat. El seu esdevenir personal paral.lel a l’esdevenir polític d’aquella època.
Paul Blick va avançant a la vida i com gairebé tothom més que anar a l’encontre dels fets els fets el troben a ell i li configuren la seva vida tant professional com personal. Sembla que sempre estigui descancaixat, a casa dels pares, amb els amics, després amb la seva dona, els seus fills i també la seva amant. No sembla que aconsegueixi mai donar satisfacció a ningú ni tampoc obtenir-la. Només amb la seva feina de fotògraf, que li sorgeix espontàniament, sense ell buscar-ho, aconsegueix sentir-se feliç i tenir èxit,
Acabarà fracassat i tornant a la llar materna on trobarà confort al costat de la seva mare malalta i ja al final dels seus dies comprendrà que potser és l’única que ha viscut amb coherència i amb il.lusió malgrat haver estat tota la seva vida una personalitat més aviat grisa al costat del seu marit i del seu fill.
dissabte, de novembre 01, 2008
Diario de un mal año
6:25 p. m. |
Publicat per
mercenades |
Modificar el missatge
de J.M. Coetze. Traducció de Jordi Fibla. Mondadori. Barcelona 2007. 240 pàgines
Coetzee té molt en comú amb Philip Roth pel que fa a la manera que tenen els dos d’explicar-nos la baixada cap a la vellesa i el que representa de mancances, de limitacions i d’una certa desparició visual en front de la societat.
A Diario de un mal año, l’autor expressa el seu posicionament i ens fa reflexionar sobre un seguit de temes, alguns d’ells força complexos. El personatge central d’aquest llibre, escriptor de setatanta anys, s’enamora d’una jove guapa, atractiva i aparellada amb un informàtic que representa el món d’avui, sense cap retricció moral ni escrúpol.
Coetzee escriu dos relats paral.lels: les seves opinions barrejades amb la seva història personal amb la noia i el seu xicot. L’interrupció constant del seu relat crític i el seu dia a dia amb la noia que li fa de secretària, no molesta ja que aquest llibre es pot llegir de dues maneres. Agafar les seves opinions i llegir-les seguides i després anar per la seva història amb la noia o bé es pot llegir intercalant els dos relats.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Seguidors
Arxiu del blog
-
►
2017
(66)
- ► de setembre (8)
-
►
2016
(80)
- ► de desembre (11)
- ► de novembre (6)
- ► de setembre (7)
-
►
2015
(23)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (3)
- ► de setembre (2)
-
►
2014
(12)
- ► de desembre (2)
-
►
2013
(10)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2012
(12)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (2)
-
►
2011
(9)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
▼
2008
(72)
- ► de desembre (7)
- ► de setembre (6)
-
►
2007
(63)
- ► de desembre (6)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (7)
-
►
2006
(21)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (1)
-
►
2005
(27)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (3)
- ► de setembre (9)