mercenades

de Maxime Chattam. Albin Michel. Edgecombe 2005

Maxime Chattam ens fa viure a través de la seva protagonista un món de malson, dirigit per gent poderosa que no dóna la cara, que no figura a les llistes del Forbes però que és la que mana al món i decideix la vida i la mort de la gent.

Un llibre de suspense que malgrat la seva considerable extensió, es llegeix molt bé. Hi ha de tot: esoterisme, codis secrets, sectes mil.lenàries. Per passar una agradable estona amb l’ai al cor.

de Maud Tabachnik. Editions du Masque - Hachette Libre. 2000

És una novel.la negra interessant però no està a l’alçada de “La mémoire du bourreau”. També el tema central són els nazis afincats a la Patagònia després de fugir d’Alemanya en perdre la guerrra.

Maud Tabachnik tracta sovint en els seus llibres d’aquests assassins nazis que gràcies a les xarxes que van saber establir van poder escapar de les represàlies polítiques després de la II Guerra Mundial I es van escampar arreu amb la protecció de certs governs que els van permetre el camuflatge i van dificultar la seva extradició per esser jutjats I condemnats.

“Le Tango des Assassins” tracta el tema de la investigació sobre les adopcions de nens, fills de desapareguts durant el règim dictatorial de Videla.

Tabachnik sap mantenir l’intriga fins al final i sap ficar-se molt bé dins la mentalitat assassina dels ideòlegs fanatics.

de J.M. Coetze. Traducció de Miguel Martínez-Lage. Mondadori. Barcelona, 2003

En medio de ninguna parte” té lloc en una granja d’Àfrica del Sur, perduda en el mig del no res, lluny de tota civilització.

Els colons blancs, un pare i una filla soltera poc agraciada viuen la duresa del camp africà ajudats pels dos servents negres aparentment fidels I servicials però hostils en el fons.

Coetzee ens fa entrar en la pertorbació mental d’aquesta dona, maltractada pel pare, immersa en una tremenda soledat afectiva, però sense cap possibilitat de fugir i de fer una altra vida. La dona imagina un seguit de narracions diferents sobre l’incorporació a la casa d’una madrastra, fabula l’assassinat del seu pare, que narra en versions diferents i ens duu pel seu desori mental al llarg de la novel.la.

Se’ns asseca la boca en llegir Coetzee i en situar-nos al mig del no res que ens retrata, la duresa d’aquesta vida i l’impossibilitat d’escapar-ne.

de Maud Tabachnik. Éditions du Masque, Paris.

Anton Strübell és un antic oficial alemany nazi de les SS. Ja molt vell, amagat sota un altre nom a Síria i protegit per aquest govern, viu com un ric aristòcrata amb la bona vida que li procuren les riqueses que va poder robar dels jueus deportats al camp de concentració de Belzec d’on ella era oficial.

El seu fill, educat en les creences del seu pare, el va a trobar a la seva residència a Síria per gravar les seves memòries abans de què Anton Strübell deixi aquest món. Malgrat la seva afiliació nazi, aquest fill anirà descobrint el que va representar d’extremadament cruel i monstruós el règim nazi d’aquells anys i veurà el seu pare sota uns altres ulls, convertint-se en jutge de les atrocitats que el seu pare va cometre i de les que en cap moment es penedeix ni posa en qüestió.

Al llarg del relat seguim l’Anton Strubell i la seva mentalitat de fanàtic ideològic, sense cap capacitat d’autocrítica ni de replantejar-se els comandaments del que ell n’és un fidel i fred executor.

L’encarament final amb el metge de la residència és esfereïdor doncs resulta que el Dr. Klein és un jueu que havia estat a Belzec al mateix moment que hi era l’Anton Strübell. El Dr. Klein tenia aleshores 14 anys i l’Strubell uns 30 i va ser l’executor de la mort de la germana del Dr. Klein d’11 anys i dels experiments mèdics amb la seva dona.

Mentre l’Anton Strübell continua autojustificant-se i no se sent culpable de res el Dr. Klein se suïcida en reconèixer el seu antic torturador que el duu a reviure tots els horrors de Belzec, la pèrdua de la seva germana i la constatació de què l’Anton Strübell ha sobreviscut sense danys ni personals ni morals durant la guerra i després

de J.M. Coetze. Traducció de Dolors Udina. Edicions 62. Barcelona. 2006.

Autobiografia del període d’infantesa de l’autor, nen afrikáner no adaptat ni a la seva família ni al seu entorn. És un llibre dur, que ens explica l’esdevenir quotidià d’aquesta comunitat als voltants dels anys 40. Si bé Coetzee se sent proper a la seva mare per un costat, per l’altre se n’allunya perquè no vol sentir-se absorbit pel seu amor excessiu. Amb el seu pare ni hi té cap lligam afectiu, més aviat li fa nosa i voldria veure’l desaparèixer de la seva vida.

Coetzee no se sent confortable ni a l’escola ni a casa. És un nen que per les seves característiques especials, malgrat que ell diu que vol ser “normal”, és especial. Està fora del seu context i és molt crític amb el seu entorn immediat.

d'Henri Troyat. Flammarion. 1992

Youri és un noiet rus que viu en un mitjà burgès camperol. La seva vida còmoda amb els seus pares, envoltat del servei aparentment fidel a la família, li procura un benestar i una felicitat que aviat perdran tots amb l’arribada dels bolxevics al poder en la revolució del 1917.

La família de Youri és amable i tracta bé la gent que els serveix fins al punt que la filla de la governanta s’educa amb el fill de la casa, Youri, i té gairebé el mateix tracte que si fos la seva germana. La mare d’aquesta noieta que és mare soltera, és la dona que haurà d’ajudar la família de Youri a escapar de les represàlies dels bolxevics.

Queda molt ben reflectida en aquesta novel.la l’incapacitat de la gent acostumada a ser servida i l’astorament en veure que el servei que ha estat convivint amb ells no comparteix en absolut els mateixos sentiments i se sent ben lluny de les seves alegries i els seus dolors.

Youri experimenta el seu primer amor i la seva pèrdua.

d' Henri Troyat. Flammarion. 1988

Segona Guerra Mundial. La vida de Vincent de 17 anys amb una germana de 22 anys, Valérie, fills d’un pare que s’ha tornat a casar i té amb Constance, la seva dona actual, La Poivrière, un restaurant que acull la gent que no s’ho passa gens malament durant l’ocupació alemanya a França. Entre els clients, molts alemanys.

Aquests germans fills de família rica no pateixen les restriccions alimentàries i encara que la germana ja està emancipada i viu sola en un apartament, té una excel.lent relació amb el seu germà que sovint passa dies a casa d’ella per fugir de la tutel.la d’una madrastra i d’un pare que només s’ocupen dels fills pel que fa a l’avituallament i als diners.

En una darrera estada llarga a casa de la seva germana, Vincent que se sent gelós de la vida lliure i amorosa de la seva germana, traïrà Hervé, promès de Valérie que treballa a la Resistència. Aquest morirà a mans de la Gestapo que més tard arrestarà Valérie i se l’endurà a un camp de concentració on morirà extenuada.

Vincent viurà la resta de la seva vida amb el record d’aquesta traïció i de la seva covardia.