diumenge, de febrer 22, 2009

La llamada


de Carmen Laforet. Ediciones Destino. Barcelona. 2004
Havia llegit “NADA” i m’havia agradat molt la descripció de la Barcelona de post-guerra, grisa, pobre, mesquina. A “LA LLAMADA” torno a trobar aquest ambient d’estretor, resclosit, de pisos estrets i poca llum. On fer un petit viatge de vacances constitueix un verdader esforç per tots els membres d’una família, demanant crèdits a les feines per recollir entre tots uns pocs diners que permetran a la mare passar uns dies de “luxe”, l’únic luxe que haurà tingut en tota una vida de casada una dona casada, mare de tres fills, un ja casat, un alter encara solter i el fill petit de quinze anys, el que destaca per sobre els membres de la família.
Des de la perspectiva d’avui dia qui no hagi viscut aquella època difícilment podrà copçar les petites vides, reduïdes, retallades, amb l’única perspective d’anar surant, de poder tenir un treball per poder posar un plat a taula i cobrir escassament les despeses domèstiques diàries.
divendres, de febrer 20, 2009

Sans feu ni lieu


de Fred Vargas. Éditions Viviane Hamy, Paris, 1997
Novel.la policíaca entretinguda que es llegeix amb facilitat fins al final, encara que aquest s’endevina sense gaire dificultats.
Els personatges em semblen tots ells una mica increíbles per no dir impossibles.
L’història d’un noi que és retardat, que creix fora de l’ambient familiar, i és acollit per una prostituta que es cuida d’ell i li ensenya les poques coses que ella sap. Aquest noi de 26 anys es veurà embolicat, sense haver-se’n adonat, en uns assassinats de noies joves, a París, i que li seran imputats.
dilluns, de febrer 16, 2009

La Part de l'autre


Un plantejament de l’autor del que hagués pogut ser Hitler, pintor mediocre, si hagués estat estat acceptat a l’Escola de Belles Arts i hagués esdevingut un pintor reconegut.
Eric-Emmanuel Schmidt ens posa a la pell de Hitler-pintor i de Hitler-canceller, dues vessants de la mateixa persona que hagués fet camins diferents en funció de les seves circumstàncies personals. Partint de les mateixes característiques humanes individuals, Schmidt ens va recórrer dues vides paral.leles i totalmente diferents de la mateixa persona.
´”La part de l’autre” és la part que tots portem en nosaltres i que es pot o no es pot desenvolupar en nosaltres en funció de les nostres vivències. Tots tenim el cantó bo i el cantó malvat i l’eclosió d’un o de l’altra és d’alguna manera fortuït. Interessant proposta la de Schmidt.
Llibre interessant.
dimecres, de febrer 11, 2009

IBAMOS A SER REINAS


Íbamos a ser reinas” ens dona les claus i els fonaments del maltractament de les dones, la violència de génere. És esgarrifós anar seguint el testinoni de tantes dones que veuen trepitjats els seus drets humans i la seva veu i queden sotmeses a la violència, a la humiliació, al terror i a la voluntat d’aniliquilació per part dels seus marits o de la seves parelles.
L’educació, la religió, les lleis, tots aquests factors se sumen per dominar i fer acceptable a les dones el que és inacceptable.
Aquesta destrucció de moltes dones ha esdevingut un afer quotidià i no ens sorprén ja gaire llegir dia per altre que una dona ha estat assassinada a mans de la seva “parella sentimental”. El sol ús d’aquest terme ja hauria d’estar bandejat.
Aquest llibre l’haurien de llegir totes les dones per saber desxifrar des de l’inici quin és el començament de qualsevol maltractament de la parella i sortir corrent abans de què la voluntat i la força personals hagin estat tan debilitades que ja no hi hagi una sortida fácil del conflicte.
dissabte, de febrer 07, 2009

Entre mujeres solas


de Cesare Pavese. Traducció Esther Benítez. Editorial Lumen, Barcelona 2008

A mi aquest llibre m’ha recordat “La dolce vita”, un continu anar amunt i avall de persones d’alta societat desvegades, avorrides, insulses. Unes vides que no saben per què lluitar doncs són uns privilegiats que no han hagut d’esforçar-se mai per res i es passegen per la vida sense rumb, sense objectius, sense necessitats, només intentant trobar alguna cosa que els faci sentir alguna emoció, que els provoqui alguna reacció, que els faci sentir vius. Cotxes, viatges, suïcidis…
Ambientada al Turí de després de la Segona Guerra mundial, la protagonista, Clelia, dona de mitjana edat, arriba a aquesta ciutat procedent de Roma per obrir una tenda de modes. Clelia procedeix d’un entorn humil. La gent que va a visitar en arribar a Turí i que pertanenyen a la seva classe social de naixement, són gent amb dificultats per viure, en ambients resclosits i foscos, amb una vida limitadíssima. La comparació entre les dues societats és brutal.
diumenge, de febrer 01, 2009

UNO SE VA ACOSTUMBRANDO AL FIN DEL MUNDO


de Martin Page. Traducción de Natalia Galiana Debourcieu. Editorial Kailas, Madrid, 2007

Vides urbanites a París. Gent d’èxit que ha après a moure’s en ambients on neden taurons i gent que no aconsegueix surar i es passa la vida mirant de tirar endavant. Matrimonis on hi ha poc afecte i una moralitat àmplia, adequada per sobreviure i anar tirant i solitaris amb molts problemes afectius i relacionals.

Els protagonistes d’aquesta història són tristos, violents contra els altres però també contra ells mateixos. Suïcidis, desesperació i molta soledat.

Seguidors

Arxiu del blog