mercenades

Lectures de Gener del 2012

2012-02-03T11:43:00.005Z

Lectures de desembre 2011

2011-12-30T18:04:00.000Z

Lectures de novembre de 2011

2011-11-30T23:30:00.000Z

Lectures d'Octubre 2011

2011-10-30T21:58:00.000Z

Lectures de Setembre

2011-09-30T21:19:00.000+01:00

Lectures d'Agost

2011-08-31T20:31:00.000+01:00

Lectures de Juliol

2011-07-31T23:17:00.000+01:00

Lectures de Juny

2011-06-30T20:47:00.000+01:00

Lectures de Maig

2011-05-31T18:56:00.004+01:00

Lectures d'abril

2011-05-01T12:31:00.006+01:00

Jean Echenoz

2010-06-28T14:21:00.000+01:00

Faïza Guène

2010-06-25T15:52:00.001+01:00

Philippe Delerm

2010-06-24T17:08:00.000+01:00

Philippe Delerm

2010-06-24T16:44:00.002+01:00

Jean-Louis Fournier

2010-06-23T17:41:00.001+01:00

Laurent Mauvignier

2010-06-23T09:12:00.002+01:00

Laurent Mauvignier

2010-06-22T10:14:00.002+01:00

Jean-Louis Fournier

2010-06-21T18:46:00.002+01:00

Patrick Modiano

2010-06-19T18:45:00.001+01:00

Mario Catelli

2010-06-17T18:42:00.001+01:00

Philippe Delerm

2010-06-15T20:12:00.002+01:00

Laurent Mauvignier

2010-06-15T07:26:00.002+01:00

José Pablo Feinmann

2010-06-13T18:18:00.002+01:00

Roberto Fontanarrosa

2010-06-11T15:23:00.001+01:00

Marie Ndiaye

2010-06-10T16:16:00.002+01:00

José Pablo Feinmann

2010-06-06T18:29:00.001+01:00

Emmanuel Carrère

2010-06-03T22:09:00.000+01:00

Narcís Oller

2010-06-01T22:00:00.001+01:00

Delphine de Vigan

2010-05-29T19:58:00.002+01:00

Emmanuel Carrère

2010-05-28T20:20:00.002+01:00

Paulo Coelho

2010-05-27T22:22:00.002+01:00

Claude Pinault

2010-05-24T02:19:00.001+01:00

José Pablo Feinmann

2010-05-23T19:18:00.001+01:00

Georges Simenon

2010-05-20T15:11:00.001+01:00

José Pablo Feinmann

2010-05-18T21:13:00.002+01:00

Georges Simenon

2010-05-17T21:12:00.002+01:00

Dominique Mainard

2010-05-17T11:10:00.000+01:00

Georges Simenon

2010-05-16T16:19:00.003+01:00

Mujeres de dictadores

2010-05-14T17:38:00.001+01:00

Catherine Moret-Courtel

2010-05-13T18:02:00.002+01:00

Philippe Delerm

2010-05-08T23:41:00.001+01:00

Emmanuel Carrère

2010-05-08T17:13:00.001+01:00

John Boyne

2010-05-06T21:35:00.002+01:00

Hervé Chabalier

2010-05-04T18:20:00.002+01:00

El Zahir

2010-05-01T20:57:00.002+01:00

Daniel Pennac

2010-04-29T16:56:00.002+01:00

L'home qui regardait passer les trains

2010-04-28T22:52:00.002+01:00

La hora de los sensatos

2010-04-27T15:17:00.001+01:00

Pablo Simonetti

2010-04-25T21:59:00.001+01:00

Georges Simenon

2010-04-24T18:05:00.003+01:00

Un roman français

2010-04-23T21:21:00.001+01:00

Fabio Morábito

2010-04-22T23:25:00.001+01:00

Joan F. Mira

2010-04-20T16:05:00.003+01:00

Céline Curiol

2010-04-18T21:55:00.001+01:00

Amélie Nothomb

2010-04-16T16:03:00.003+01:00

José Saramago

2010-04-13T14:56:00.001+01:00

Nikolái Gógoln

2010-04-11T02:31:00.000+01:00

Eric-Emmanuel Schmitt

2010-04-10T18:17:00.002+01:00

Guillaume Musso

2010-04-06T21:36:00.000+01:00

Pascal Lainé

2010-04-01T16:36:00.000+01:00

Laura Restrepo

2010-03-30T19:41:00.002+01:00

Jorge Franco Ramos

2010-03-27T23:07:00.002Z

Fernanda García Lao

2010-03-24T20:38:00.002Z

Demasiados héroes

2010-03-22T22:11:00.001Z

Gustavo Bolívar

2010-03-21T11:10:00.002Z

Arturo Pérez-Reverte

2010-03-17T18:00:00.001Z

Michêle Fitoussi

2010-03-14T19:01:00.002Z

Albert Camus

2010-03-12T07:41:00.002Z

Michèle Fitoussi

2010-03-07T17:40:00.002Z

Élmer Mendoza

2010-03-06T16:57:00.002Z

François Emmanuel

2010-03-02T23:15:00.001Z

Albert Camus

2010-02-21T19:48:00.002Z

Albert Camus (1913-1960)

Didier van Cauwelaert

2010-02-18T19:50:00.002Z

Didier van Cauwelaert

2010-02-14T16:37:00.001Z

Bénédicte des Mazery

2010-02-13T00:38:00.001Z

Patrick Goujon

2010-02-09T18:26:00.000Z

Fatou Diome

2010-02-05T23:01:00.001Z

Pedotti Villeminot

2010-01-31T21:33:00.002Z

Thierry Jonquet

2010-01-27T23:06:00.001Z

Thierry Jonquet

2010-01-26T20:32:00.002Z

Didier Daeninckx

2010-01-20T21:51:00.003Z

Thierry Jonquet

2010-01-14T21:57:00.002Z

Cristina de Pizán

2010-01-10T22:35:00.002Z

Deborah Tannen

2010-01-02T21:48:00.002Z

Jubilació + Any Nou = Vida Nova

2010-01-01T21:42:00.003Z

M'he jubilat recentment i, contràriament al que es podria suposar de més disposicó de temps lliure per continuar fent el resum dels llibres que vaig llegint, he decidit tancar aquest capítol i obrir-ne un de nou on només hi posaré les portades de les meves lectures orientades tan sols a recordar els títols i els autors de les obres.

Indignació

2009-08-03T19:19:00.003+01:00

de Philip Roth. Traducció de Xavier Pàmies. La Magrana, Barcelona. 2009

Aquesta novel.la de Philip Roth té lloc en el temps de la guerra de Corea, als anys 50. Ens parla de la vivència de Marcus, un estudiant brillant, bon fill d'una família jueva, el pare del qual és carnisser kosher, de qui aprèn l'ofici en el temps que no dedica als seus estudis.

Adolescent, en Marcus veu com el seu pare, mogut per una por irracional, el tanca cada cop més i el vol controlar fins a fer-li l'ambient irrespirable. Aquest control sense sentit durà en Marcus a triar una universitat allunyada de casa dels seus pares. Posa terra pel mig per poder dedicar-se als seus estudis i intentar evitar, amb la consecució de les millors notes, ser enviat a la guerra de Corea.

En aquesta Universitat de l'Amèrica profunda trobarà també a poc a poc un ambient tan irrespirable com a l'entorn familiar. Cada cop més veurà la seva vida controlada i invaïda pels propis companys i pel Rector que el sotmet a un interrogatori gairebé policial quan el Marcus intenta fer valer la seva llibertat per no assistir als oficis religiosos que la Universitat teòricament no imposa com a obligatoris.

La sexualitat i més tard l'enamorament el lligarà amb una noia inestable, que ja ha fet uns intents frustrats de suïcidi. Aquesta noia, que és gentil, no serà del gust de la mare del Marcus, que tampoc aprovarà aquesta relació del seu fill.

L'ambient de l'època i de l'entorn en què es mou el Marcus és claustrofòbic, carcelari gairebé, perquè tots els personatges es mouen víctimes dels seus propis prejudicis i dels prejudicis de la societat.

Finalment, Marcus morirà en aquesta guerra de Corea que volia defugir però on serà enviat per no haver sabut moure's amb l'hipocresia que li hauria estat necessària.

Gomorra

2009-07-27T15:00:00.001+01:00

de Roberto Saviano. Traductor: Teresa Clavel i Francisco J. Ramos

El regreso

2009-07-19T14:56:00.000+01:00

de Joseph Conrad. Traductor: J.M.Lacruz Bassols

Los enanos

2009-07-13T15:01:00.002+01:00

de Harold Pinter. Traductor: John Lyons

El camino del tabaco

2009-07-09T20:12:00.003+01:00

d'Erskine Caldwell. Traducció Horacio Vázquez Rial. Alba Editorial. Barcelona 1997

Brutal retrat de l’Amèrica profunda. Els personatges viuen al camp, a Augusta, Georgia, i la història es desenvolupa a principis del segle passat quan el cotó ja no és rentable i els conreadors han d’abandonar la terra i anar a ciutat a treballar a les filadores.
La família Lester és una família en absoluta decadència moral i econòmica. El pare Lester és un desgraciat somnia-truites i gandul que espera poder encara viure de la plantació de cotó. No té ni diners ni ganes, només somnis i s’estima més estar a la porta de la seva chabola esperant si passa algú per robar-lo que anar a treballar a la ciutat com han fet tots.
Resulta angoixós llegir Erskine Caldwell i seguir els protagonistes d’aquesta novel.la seva que no desperten cap simpatia ni comprensió. Són tots un desgraciats analfabets, atropellats per la vida i incapacitats per mirar més enllà del seu ventre buid.
L’àvia Lester que mor davant la casa atropellada pel seu nét, queda al terra sense que ningú li faci cas. Ha estat descuidada des que és vella ja que tots els Lester la tenen absolutamente arraconada i no li donen ni menjar esperant a què mori ben aviat i deixi de ser un problema.
El Lester petit de 16 anys es casa amb una vídua predicadora de 35 anys que li promet un cotxe i aquest es passa el temps conduïnt amunt i avall de les terres d’Augusta, tocant la botzina i fent malbé el cotxe nou fins que gairebé queda destrossat, com tot el té contacte amb els Lester, siguin persones o propietats.

La femme de David

2009-07-08T07:24:00.002+01:00

de Henri Troyat de l'Académie française. Flammarion. 1990

Henri Troyat imagina la vida, gens coneguda, de la dona de Louis David, pintor de la revolució francesa del 1789. D’estil neoclàssic, pintor de grans escenes de la mitologia grega i dels personatges revolucionaris, es va destacar durant aquell període de convulsió i entre d’altres fets que el van significar va signar el guillotinament el rei Lluís XVI. Quan va rodar el cap de Robespierre i el terror va anar minvant, David va ser empresonat i la seva dona, malgrat que estava ja separada d’ell, va fer els impossibles per donar-li suport moral i treure’l de la presó adduïnt que estava malalt i que necessitava repòs, petició que li va ser concedida.

L’autor ens retrata un Louis David amb una dependència total de l’admiració dels altres, de personalitat inflexible i sempre arrambant-se al poder del moment: va ser pintor de la realisa, de la revolució i també de Napoleó.

No sabeu pas. Els amics, els enemics, la màfia

2009-07-07T14:39:00.003+01:00

d'Andrea Camilleri. Traducció Pau Vidal. Edicions 62. Barcelona 2008

Andrea Camilleri fa un petit diccionari del lèxic de la màfia i el fil conductor d’aquesta narració és un perfil de Bernardo Provenzano, de Corleone, cap de la Cosa Nostra siciliana. que va ser arrestat després de quaranta tres anys de seguir-li les passes.
El relat és un endinsament encara que molt breu en la mentalitat d’aquest capomàfia i la seva manera de dirigir aquesta organització criminal.
Bernardo Provenzano era segon de bord de Totó Riina, del clan dels corleonesos, fins que va arribar a ser cap màxim en el 1993 quan Riina va ser detingut. Provenzano, l’invisible, donava le seves ordres en paperets plegats i replegats que arribaven a destinació després de passar per múltiples mans, el que dificultava enormement la tasca de la policia per saber on parava. Home semi-analfabet utilitzava màquines d’escriure per les seves comunicacions imputant així les seves faltes d’ortografia al moment de mecanografiar. Desconfiat, astut, va poder despistar la policia durant aquests quaranta tres anys de viure en amagatalls i gaudir de la protecció dels seus íntims.
Llibre molt interessant que dóna una visió del que és la Cosa Nostra a Sicília.

Tornar a casa

2009-07-02T14:58:00.001+01:00

de Harold Pinter. Traductor: Joaquim Mallafré

Dones de Manhattan

2009-07-01T20:35:00.003+01:00

de Candace Bushnell. Traducció de Clara Mas. Columna Edicions, Barcelona 2008

Il.lustratiu llibre sobre el top executives i les top executives de les grans empreses a Nova York. La seva vida laboral, l’ascens i la caiguda ràpids en l’escala cap a la Direcció, les intrigues internes per aconseguir les posicions més elevades.
És un altre món, ens parlen d’apartaments de 235 m2 i molt més, de sous espatarrants, de cotxes de luxe, de festes a iots, d’avions privats, tot formant part d’aquests alts càrrecs a les corporacions.
Pel que fa a les dones protagonistes d’aquests llibres, gran dilemma treball/família per bé que totes elles prioritzen la seva feina sense dubtar-ho. Són dones decidides a triomfar, a treballar el que calgui per obtenir els millors llocs laborals i que no renuncien a ser elles situant-se darrera de cap pantalla masculina. Poden estar casades amb homes que assumeixen –malament- però assumeixen fer el paper tradicional que les dones han fet fins ara o bé fer parella amb homes tant o més rics que elles sense per això deixar de ser elles les que duen el timó de la seva vida.

Ras le bol

2009-06-25T20:29:00.003+01:00

de François Godue. Guy Saint-Jean Editeur, Laval, Québec. 1960

Depressió d’un emprenedor d’èxit que té la seva agenda del dia minutada per la seva secretària. Tot està quadriculat, des de l’hora diària de sortir de casa amb un itinerari sempre bloquejat per l’infinat de cotxes que circulen per Montréal fins a la distribució del seu temps de treball atapeït de reunions i d’entrevistes de treball.
La dona del protagonista, embarcada en la progressió en la seva pròpia carrera no entén que el seu marit estigui passant una situació de replantejament personal i no contribueix gens a ajudar-lo a trobar una sortida. Al contrari s’esforça per tots els mitjans per fer-lo “entrar en raó” perquè torni a ser l’empresari d’èxit d’abans.
Godue ens vol fer reflexionar sobre la vida consumista i alienant que ens envolta i que ens ha fet abandonari oblidar els petits plaers : temps per mirar, per gaudir, per assaborir aquelles coses que no costen diners però per les que es necessita el que tots hem perdut: TEMPS.

El codi dels Wooster

2009-06-20T20:26:00.004+01:00

de P.G. Wodehouse. Traducció de Mònica Martín i Berdagué. Editorial Columna, Barcelona. 1993

Divertit llibre de l’autor còmic britànic Wodehouse. És una lectura lleugera, divertida i amena, en uns ambients aristocràtics del bon viure i el no treballar. Protagonistes amb majordom que l’únic que fan és viure amb tranquil.litat, sense angoixes i sense pressions, només atents els plaers de la bona vida, del millor cuiner francès i del millor jardiner per tenir cura de les flors dels imponents jardins de les grans cases rurals d’aquests terratinents que competeixen als premis de la comarca al porc més gras o a la flor més bonica. Tés a les hores que toca, solters despreocupats amb ties i oncles cadascun treient el millor partit d’aquestes videls indolents i envejables.

L’humor de Wodehouse em recorda el de Jerome K. Jerome, humor anglès fi, irònic, intel.ligent, elegant. Els personatges de Wodehouse són aristòcrates en un món hedonista de “diner vell” amb les subtileses de tot tipus pertinents a aquesta classe social que no treballava i només estava atenta als plaers quotidians. Els personatges d’aquest autor són gent que saben treure partit del seu desvagament, que sense tampoc grans viatges ni grans aventures, saben gaudir i apreciar l’alta gastronomia d’un cuiner francès, la bellesa d’una rosa especial que creix al seu jardí o d’un porc amb pedigree i que opta al concurs de porcs de la comarca com es llegeix a “Pues, vaya!” del mateix autor.
Llegint Wodehouse entres en un món d’alta sofisticació. Si fos una pel.lícula hom es podria imaginar un David Niven fent de protagonista d’alguna de les seves històries, amb majordoms savis que poden aconsellar fins i tot els seus senyors que ben sovint no toquen tan de peus a terra sinó que es mouen en una mena de núvol on no hi arriben els mals humors, la irritabilitat, les preocupacions dels mortals que no tenen la sort de formar part d’aquesta bombolla.

Tres home en una barca

2009-06-13T21:55:00.006+01:00

de Jerome K. Jerome. Traducció de Josep Marco. Quaderns Crema. Barcelona 2000
Divertit relat de tres amics que decideixen fer una travessa pel Tàmesi, amb el seu gos, excursió que els durà a tota mena d’incidents i de confusions i a un seguit de peripècies amb la barca donada la seva poca experiència tant en la navegació com en l’equip necessari per aquest viatge.
L’humor de Jerome s’expressa en un llenguatge suau, irònic, simpàtic. Els personatges s’agafen les coses amb una certa filosofia i quan s’enfaden la sang no arriba mai al riu. Les moltes vicissituds de l’excursió pel Tàmesi no desuneix aquests tres amics que acaben el viatge celebrant-t’ho en tornar a Londres sans i estalvis.

Les chiens et les lous

2009-06-11T21:51:00.001+01:00

d'Irène Némirovsly. Bibliothèque Albin Michel. Paris 1940

Irène Némirovsky ens endinsa en les vides de la gent d’un poble francès, vides aparentment transparents però amb uns drames ocults que fan desgraciada la vida dels seus protagonistes. Les passions humanes que mouen les seves vides (amor, odi, adulteri, diner…) són subterrànies encara que acaben emergint i provocant finalment la tragèdia. La claustrofòbia, el què diran, el que tothom sap en el fons i ningú no diu per conveniència però que acaba sortint a la superfície fan un mal terrible perquè es destapen després d’anys d’haver-hi posat una llosa a sobre.

“Les chiens et les loups”, els gossos i els llops, són dues cares del mateix animal, una metàfora de la doble cara, de la doble personalitat que tenim tots. Podem ser bons però alhora perversos o no tan “honorables” com volem fer veure.

La rebel.lió

2009-05-31T21:28:00.002+01:00

de Joseph Roth. Traducció de Judith Vilar. Ensiola Editorial: 2008

Joseph Roth ens fa acompanyar la dissort del malaurat exsoldat Andreas Pum, als anys 20, acabada la I Guerra Mundial.
Andreas perdrà una cama en aquesta guerra i serà condecorat com a invàlid de guerra, el que li permetrà tenir una llicència per tocar un orgue de maneta pel carrer.
Ell se sent orgullós, content, satisfet de què el Govern li retribueixi el seu sacrifici per la pàtria i no tindrà fins al final una rebel.lió interior que anirà fins i tot contra Déu, que no l’haurà escoltat mai ni ajudat en totes les seves penúries.
Llegim amb el cor encongit tot el que li va passant a l’Andreas, un bona fe, que no es qüestiona res, que és capaç de patir tota mena d’injústicies esperant que al final les autoritats, petites o grans, l’escoltaran i li restituiran la seva vida anterior que ell considera prou bona. No serà així i quedarà pobre com una rata, invàlid sense mitjans de guanyar-se la vida i amb una ira que no anirà contra el Govern sinó contra Déu.

CANONS

2009-05-29T21:22:00.001+01:00

de Valérie Banville. Les editions de la courte échelle. Inc. Montreal: 2005

Ens endinsem a la personalitat d’una empresària competent, d’èxit, creadora d’un institut que ven productes de bellesa que suposadament han de procurar la joventut eterna a les seves clientes.
Dona amb tres filles, una amb una personalitat ambiciosa com la seva, una altra casada amb un fill i una adolescent amb força problemes personals. Totes tres hauran patit ésser filles d’una professional altament qualificada, forjada a si mateixa, i amb una incomprensió total en front dels sentiments humans. També tindrà problemes en establir una nova parella perquè situarà la seva vida empresarial per davant de qualsevol altre sentiment.
La novel.la avança i en principi pensem que les filles ho tenen tot gràcies a l’esforç constant i inflexible de la seva mare però anirem veient que no han tingut res i a sobre han patit totes tres incest per part del pare sense que la mare se n’adonés quan ja era tard.
La dona exitosa resulta ser doncs una mala mare, una mare que no comprén res i comprén massa tard el que ha deixat pel camí.