mercenades

de Stieg Larsson. Roman traduit du duédois par Lena Grumbach et Marc Gouvenain. Actes Sud, 2007

Darrer volum de la trilogia “MILLENIUM”. No he llegit els dos primers llibres i potser per això em va costar més fer-me amb el relat i la gran quantitat de personatges que hi surten.

Thriller d’acció que malgrat el considerable nombre de pàgines es llegeix molt bé i manté l’interés fins al final. Un relat de crims i assassinates urdits des del més alt nivell de la policia secreta sueca, un periodista top i una protagonista, Elisabeth Salander, de vint i set anys, hacker, superintel.ligent que malgrat haver estat matxacada per la vida manté un alt grau d’operativitat i valentia personals.
Els fets que Larsson ens conta passen en l’actualitat i els molts personatges que es creuen i s’entrecreuen al llarg del relat estan lligats per un fil conductor únic: un grup secret paral.lel als serveis secrets de l’Estat suec i que actúa pel seu compte i fa i desfa al marge de qualsevol control, utilitzant sicaris i col.locant escoltes il.legals quan li convé.
Stieg Larsson ens col.loca al mig d’un entremat policíac de nivell on fils invisibles fan i desfan vides i aconteixements sense que la gent del carrer tingui cap coneixement d’aquest món occult i de qui mou aquests fils.

d'Eric-Emmanuel Schmitt. Editat per Albin Michel

Un llibre molt agradable de llegir i molt positiu. Ens parla d’un adolescent que contempla el suïcidi com a solució a la seva desesperança però que el descobriment de la música de Mozart fa retornar al plaer per la vida.

Aquest llibre ve amb un CD amb els fragments de música de Mozart escollits per l’autor i que l’acompanyen en els episodis més importants de la seva vida des de l’adolescència fins a la maduresa.

“Ma vie avec Mozart” es llegeix en unes poques hores. És una lectura del tot recomanable per joves i no tan joves.

Les novel.les de Philip Roth són molt americanes. Amb això vull dir que hi ha pàgines de política i sobre tot de sport que et rellisquen si no és que enténs o t’interessa el rugby americà i les fites dels seus herois esportius legendaris.
En aquest llibre hi trobem però un relat molt interessant de l’enterrament de Richard Nixon, el nefast politic del Watergate que va tenir però un enterrament de campanilles, com a President dels USA.
Aquest llibre és el relat de la vida d’un jueu americà de classe baixa, Ira Ringold, sense estudis i per tant fent sempre treballs de la pitjor categoria que escalarà socialment en casar-se amb Eve, actriu de cine i de teatre d’èxit en els temps de McCarthy i de la seva cacera de bruixes.
La vida d’aquest jueu en aquesta casa de Manhattan, amb la filla de l’actriu no sera fàcil doncs s’haurà casat amb una dona neuroritzada, egoïsta I amb una debilitat, la seva filla, que la domina i li fa fer el que ella vol. És una filla problemàtica d’un marit anterior d’Eve, homosexual.
La vida d’aquest matrimoni absolutament desajustat s’anirà convertint en un infern fins arribar a la traició per part de Eve que denuncia Eve al Comitè d’Activitats Antiamericanes com a comunista.
Es llegeix bé encara que resulta a vegades feixuga si no es té un coneixement molt aprofundit de la societat I de la vida americanes.

de Coetze

A El Cap, a Sud Àfrica, un professor d’institut de 51, separat, solitari, viu sense companyia afectiva i buscant relacions sexuals sense compromís. En un moment determinat, es fixa en una alumna seva i inicia relacions sexuals amb ella que encara que no rebutjades tampoc no són del tot consentides. Sempre plana per sobre la posició de feblesa de l’alumna respecte a un professor.

Aquesta dèria sexual el durà a l’expulsió de l’institut i a la inhabilitació de la seva carrera. El protagonista anirà aleshores a passar una temporada a casa de la Lucy, la seva filla lèsbica de 30 anys, que viu en mig del camp, en una granja que s’havia iniciat com a comuna hippie i en la que ara la Lucy hi treballa de pagesa en solitari, ajudada per uns antics servents negres que han quedat emancipats.

En aquesta granja es produeix un atac violent d’uns joves negres que agafen tot el que poden i violen a la Lucy. La reacció de la Lucy sera la de continuar a la granja i parir el fill producte d’aquesta violació contràriament a l’opinió del pare que voldria que avortés i se’n tornés a Holanda, si més no per un temps. L’actitud de la Lucy, igual que la del seu pare en relació al seu problema, és la de fer la seva voluntat amb independència dels resultats nefastos d’ambdues decisions.

Coetzee ens fa veure en els seus llibres l’extrema duresa dels colons blancs envoltats d’hostilitat tant geogràfica com humana. Són homes i dones de caràcter molt aspre i que s’hi torna cada cop més donades les condicions de la seva vida i de la terra en la que viuen.

de Liam O'Flaherty. Traductor Gabriela Bustelo. Libros Asteroide. Barcelona, 2007.

El Dublin de principis de segle passat, després de la Guerra civil irlandesa, en els seus barris obrers, miserables, marginals. Prostitutes, pistolers, delators, obrers sense feina, amb grans dificultats per sobreviure, on impera la llei dels grups politic-mafiosos.

L’ambient de l’època queda molt ben retratat. El personatge principal, Gypo Nolan, és un exterrorista que deambula pels carrers, sense ofici ni benefici, curt de gambals, que no veu altra solució per tenir diners que delatar a un company d’armes a la policia. Aquest home, d’una extraordinària corpulència I difícil de vèncer al carrer, és un pobre tipus que es mou per impulsos animals. Fatxenda, va gastant al curs dels dies les lliures que ha cobrat per la seva delació. El cap del grup al que ell havia pertangut i que sospita d’ell, el va acorralant fins que se li fa un judici summari que el condemna a mort. Escaparà de les seves mans però finalment sera abatut.

Thriller politic, és el llibre més conegut de Liam O'Flaherty.

de Maxime Chattam. Albin Michel. Edgecombe 2005

Maxime Chattam ens fa viure a través de la seva protagonista un món de malson, dirigit per gent poderosa que no dóna la cara, que no figura a les llistes del Forbes però que és la que mana al món i decideix la vida i la mort de la gent.

Un llibre de suspense que malgrat la seva considerable extensió, es llegeix molt bé. Hi ha de tot: esoterisme, codis secrets, sectes mil.lenàries. Per passar una agradable estona amb l’ai al cor.

de Maud Tabachnik. Editions du Masque - Hachette Libre. 2000

És una novel.la negra interessant però no està a l’alçada de “La mémoire du bourreau”. També el tema central són els nazis afincats a la Patagònia després de fugir d’Alemanya en perdre la guerrra.

Maud Tabachnik tracta sovint en els seus llibres d’aquests assassins nazis que gràcies a les xarxes que van saber establir van poder escapar de les represàlies polítiques després de la II Guerra Mundial I es van escampar arreu amb la protecció de certs governs que els van permetre el camuflatge i van dificultar la seva extradició per esser jutjats I condemnats.

“Le Tango des Assassins” tracta el tema de la investigació sobre les adopcions de nens, fills de desapareguts durant el règim dictatorial de Videla.

Tabachnik sap mantenir l’intriga fins al final i sap ficar-se molt bé dins la mentalitat assassina dels ideòlegs fanatics.

de J.M. Coetze. Traducció de Miguel Martínez-Lage. Mondadori. Barcelona, 2003

En medio de ninguna parte” té lloc en una granja d’Àfrica del Sur, perduda en el mig del no res, lluny de tota civilització.

Els colons blancs, un pare i una filla soltera poc agraciada viuen la duresa del camp africà ajudats pels dos servents negres aparentment fidels I servicials però hostils en el fons.

Coetzee ens fa entrar en la pertorbació mental d’aquesta dona, maltractada pel pare, immersa en una tremenda soledat afectiva, però sense cap possibilitat de fugir i de fer una altra vida. La dona imagina un seguit de narracions diferents sobre l’incorporació a la casa d’una madrastra, fabula l’assassinat del seu pare, que narra en versions diferents i ens duu pel seu desori mental al llarg de la novel.la.

Se’ns asseca la boca en llegir Coetzee i en situar-nos al mig del no res que ens retrata, la duresa d’aquesta vida i l’impossibilitat d’escapar-ne.

de Maud Tabachnik. Éditions du Masque, Paris.

Anton Strübell és un antic oficial alemany nazi de les SS. Ja molt vell, amagat sota un altre nom a Síria i protegit per aquest govern, viu com un ric aristòcrata amb la bona vida que li procuren les riqueses que va poder robar dels jueus deportats al camp de concentració de Belzec d’on ella era oficial.

El seu fill, educat en les creences del seu pare, el va a trobar a la seva residència a Síria per gravar les seves memòries abans de què Anton Strübell deixi aquest món. Malgrat la seva afiliació nazi, aquest fill anirà descobrint el que va representar d’extremadament cruel i monstruós el règim nazi d’aquells anys i veurà el seu pare sota uns altres ulls, convertint-se en jutge de les atrocitats que el seu pare va cometre i de les que en cap moment es penedeix ni posa en qüestió.

Al llarg del relat seguim l’Anton Strubell i la seva mentalitat de fanàtic ideològic, sense cap capacitat d’autocrítica ni de replantejar-se els comandaments del que ell n’és un fidel i fred executor.

L’encarament final amb el metge de la residència és esfereïdor doncs resulta que el Dr. Klein és un jueu que havia estat a Belzec al mateix moment que hi era l’Anton Strübell. El Dr. Klein tenia aleshores 14 anys i l’Strubell uns 30 i va ser l’executor de la mort de la germana del Dr. Klein d’11 anys i dels experiments mèdics amb la seva dona.

Mentre l’Anton Strübell continua autojustificant-se i no se sent culpable de res el Dr. Klein se suïcida en reconèixer el seu antic torturador que el duu a reviure tots els horrors de Belzec, la pèrdua de la seva germana i la constatació de què l’Anton Strübell ha sobreviscut sense danys ni personals ni morals durant la guerra i després

de J.M. Coetze. Traducció de Dolors Udina. Edicions 62. Barcelona. 2006.

Autobiografia del període d’infantesa de l’autor, nen afrikáner no adaptat ni a la seva família ni al seu entorn. És un llibre dur, que ens explica l’esdevenir quotidià d’aquesta comunitat als voltants dels anys 40. Si bé Coetzee se sent proper a la seva mare per un costat, per l’altre se n’allunya perquè no vol sentir-se absorbit pel seu amor excessiu. Amb el seu pare ni hi té cap lligam afectiu, més aviat li fa nosa i voldria veure’l desaparèixer de la seva vida.

Coetzee no se sent confortable ni a l’escola ni a casa. És un nen que per les seves característiques especials, malgrat que ell diu que vol ser “normal”, és especial. Està fora del seu context i és molt crític amb el seu entorn immediat.

d'Henri Troyat. Flammarion. 1992

Youri és un noiet rus que viu en un mitjà burgès camperol. La seva vida còmoda amb els seus pares, envoltat del servei aparentment fidel a la família, li procura un benestar i una felicitat que aviat perdran tots amb l’arribada dels bolxevics al poder en la revolució del 1917.

La família de Youri és amable i tracta bé la gent que els serveix fins al punt que la filla de la governanta s’educa amb el fill de la casa, Youri, i té gairebé el mateix tracte que si fos la seva germana. La mare d’aquesta noieta que és mare soltera, és la dona que haurà d’ajudar la família de Youri a escapar de les represàlies dels bolxevics.

Queda molt ben reflectida en aquesta novel.la l’incapacitat de la gent acostumada a ser servida i l’astorament en veure que el servei que ha estat convivint amb ells no comparteix en absolut els mateixos sentiments i se sent ben lluny de les seves alegries i els seus dolors.

Youri experimenta el seu primer amor i la seva pèrdua.

d' Henri Troyat. Flammarion. 1988

Segona Guerra Mundial. La vida de Vincent de 17 anys amb una germana de 22 anys, Valérie, fills d’un pare que s’ha tornat a casar i té amb Constance, la seva dona actual, La Poivrière, un restaurant que acull la gent que no s’ho passa gens malament durant l’ocupació alemanya a França. Entre els clients, molts alemanys.

Aquests germans fills de família rica no pateixen les restriccions alimentàries i encara que la germana ja està emancipada i viu sola en un apartament, té una excel.lent relació amb el seu germà que sovint passa dies a casa d’ella per fugir de la tutel.la d’una madrastra i d’un pare que només s’ocupen dels fills pel que fa a l’avituallament i als diners.

En una darrera estada llarga a casa de la seva germana, Vincent que se sent gelós de la vida lliure i amorosa de la seva germana, traïrà Hervé, promès de Valérie que treballa a la Resistència. Aquest morirà a mans de la Gestapo que més tard arrestarà Valérie i se l’endurà a un camp de concentració on morirà extenuada.

Vincent viurà la resta de la seva vida amb el record d’aquesta traïció i de la seva covardia.

de Jean-Paul Dubois. Éditions de l'Olivier. Le Seuil 2004. 357 pàgines

És una història de desil.lusió molt ben contada per l’escriptor Jean-Paul Dubois i que té lloc a la segona part del segle passat. El seu esdevenir personal paral.lel a l’esdevenir polític d’aquella època.

Paul Blick va avançant a la vida i com gairebé tothom més que anar a l’encontre dels fets els fets el troben a ell i li configuren la seva vida tant professional com personal. Sembla que sempre estigui descancaixat, a casa dels pares, amb els amics, després amb la seva dona, els seus fills i també la seva amant. No sembla que aconsegueixi mai donar satisfacció a ningú ni tampoc obtenir-la. Només amb la seva feina de fotògraf, que li sorgeix espontàniament, sense ell buscar-ho, aconsegueix sentir-se feliç i tenir èxit,

Acabarà fracassat i tornant a la llar materna on trobarà confort al costat de la seva mare malalta i ja al final dels seus dies comprendrà que potser és l’única que ha viscut amb coherència i amb il.lusió malgrat haver estat tota la seva vida una personalitat més aviat grisa al costat del seu marit i del seu fill.

de J.M. Coetze. Traducció de Jordi Fibla. Mondadori. Barcelona 2007. 240 pàgines

Coetzee té molt en comú amb Philip Roth pel que fa a la manera que tenen els dos d’explicar-nos la baixada cap a la vellesa i el que representa de mancances, de limitacions i d’una certa desparició visual en front de la societat.

A Diario de un mal año, l’autor expressa el seu posicionament i ens fa reflexionar sobre un seguit de temes, alguns d’ells força complexos. El personatge central d’aquest llibre, escriptor de setatanta anys, s’enamora d’una jove guapa, atractiva i aparellada amb un informàtic que representa el món d’avui, sense cap retricció moral ni escrúpol.

Coetzee escriu dos relats paral.lels: les seves opinions barrejades amb la seva història personal amb la noia i el seu xicot. L’interrupció constant del seu relat crític i el seu dia a dia amb la noia que li fa de secretària, no molesta ja que aquest llibre es pot llegir de dues maneres. Agafar les seves opinions i llegir-les seguides i després anar per la seva història amb la noia o bé es pot llegir intercalant els dos relats.

de Jean-Paul Dubois. Éditions de l'Olivier. 2007. 232 pàgines

Sorprenent relat de la trobada de dos homes, un el marit, l’altre l’amant, d’una dona absent. Història que t’enganxa des del principi, Jean-Paul Dubois sap atreure l’atenció del lector des de la lectura del primer full. Ambient canadenc a l’hivern, en una cabanya molt apartada de qualsevol població. Una tempesta de neu que aïlla els dos homes, homes absolutament oposats que han pogut estimar la mateixa dona

Paul Hassenbank té una malaltia incurable i decideix anar a trobar la seva donna a Ontario, al Canadà, on sap que ha viscut amb un amant. En arribar descobrirà que la dona que li semblava conèixer és un ésser que no té res a veure amb l’imatge que en tenia d’ella. És una perfecta desconeguda.

Al final és veritablement sorprenent.

de Jean-Paul Dubois.

Les vicissituds de Tanner que hereta una immensa casa, vellota, que es veu obligat a rehabilitar.En el moment de l'herència Tanner viu en un bell apartament amb jardí, que ha de vendre per fer front a les despeses de la rehabilitació que ha de fer. Més d'un cop lamentarà haver venut el seu apartament i haver-se ficat en unes desespeses cada cop més exagerades, haver de fer front a una successió d' operaris ineptes o petits estafadors que li provoquen més d'un maldecap i més d'un disgust.L'estil de Jean-Paul Dubois en aquest llibre és fresc i divertit.

de Geneviève Brisac. Éditions de l'Olivier, Le Seuil, 1996 204 pàgines

Les dificultats d’una mare divorciada amb el seu fill pre-adolescent. Encara que en general es pot dir que la relació mare-fill és bona, el fill no deixa de fer sentir malament a la mare quan les coses no es desenvolupen del tot al seu gust. Problemes d’una família tan reduïda en què la responsabilitat de l’educació i el temps de lliure recauen en la mare que, per molt que s’esforci, no aconsegueix mai que el seu fill se senti feliç i content. El mateix passa amb un fill de parella però en aquest cas hi ha un suport entre els adults que fa que el fill per molt que sigui important no és el TOT per la mare.

També incomprensió i poc ajut per part de l’entorn de la mare que per molt que valora l’esforç de la dona per tirar endavant un fill tota sola, sovint li recorda aquesta soledat i la impossibilitat de fer bé les coses. Hi ha alguna cosa com: Fas molt però mai amb el que fas n’hi haurà prou. I el fill recordant-li sovint a la seva mare que està sola perquè no és una persona fácil per conviure, o sigui que aquest fill “s’aprofita” d’aquesta feblesa per tirar del fil a la seva mare

de J. M. Coetze. Traducció de Dolors Udina. Edicions 62. Barcelona 2005. 236 pàgines

Per un accident de bicicleta, al protagonista li han d’amputar una cama. Encara que ja amb sexanta anys, és un home d’una vitalitat normal, sense problemes especials, però aquest accident desafortunat li representarà l’arribada subtada i inesperada de la vellesa, de la pèrdua de l’independència física i la humiliació que comporta. Es veurà amb una mobilitat molt reduïda i a mans d’infermeres que li aniran ensenyant com s’ho ha de fer per poder valer-se en els afers quotidians. Aquesta situació li crea uns problemes desconeguts de pèrdua de valor i d’autoestima, de menyspreu de sí mateix.

És un relat molt cru i no planteja cap sortida a aquesta situació, si no és la mort.

d'Emmanuel Carrère. Editorial P.O.L. 26, rue Jacob, Paris 6e

Aquesta història és terrorífica. Comença provocant una rialla i acaba que et fa posar els pèls de punta. Fins ben entrat el relat no saps quin és el personatge malalt mental. És un matrimoni de classe mitjana, que manté una bona relació i de cop i volta esclata el drama. Carrère ens fa anar de l’un a l’altra i ens porta despistats, jugant amb nosaltres.

La banalitat inicial d’afaitar-se el bigoti ens fa entrar en les angoixes dels personatges, en una creixent desconfiança entre el matrimoni, en un conflicte amb els amics, en una vida absurda i en final totalment inesperat.

És una lectura de novel.la psicològica que et va enervant i inquietant fins acabar-la.

d'Emmanuel Carrère. P.O.L. éditeur, 2000. Impression Novoprint à Barcelone, le 2 février 2007. 220 pàgines

Emmanuel Carrère es basa en la història d’un personatge que va poder enganyar els pares, la dona, els fills i els amics durant setze anys, falsejant totalment la seva personalitat, els seus estudis, el seu treball, vivint d’estafar el seu entorn fins que va veure que el recorregut se li estava acabant, que ja no podia ajornar gaire que la situació sortís a la llum i va assassinar els seus pares, la seva dona, els fills i va tractar també de matar una seva amiga que ell volia convertir en la seva amant, sense aconseguir-ho.

Des del punt de vista sicològic és un personatge obscur, morbós, llefiscós, amb una pàtina de bondat i serenitat que el fan encara més detestable. Resumint, és un boig recargolat, que ningú no descobreix, algú que encara que d’entrada no cau bé a ningú, s’infiltra i aconsegueix dur una vida aparentment normal.

És un llibre inquietant, que es llegeix molt bé però que deixa un mal gust de boca.