mercenades

de Tahar Ben Jelloun. Éditions du Seuil, Paris, 1987. 189 pàgines.

Novel.la de Tahar Ben Jelloun. Tremend acabament de la història d’una jove de 20 anys a qui el seu pare ha imposat ser “home” des del seu naixement per vergonya de tenir més filles a la família i no aconseguir un fill.

Aquesta jove es veurà imposada fins als 20 anys una vida de noi, de dissimul i de lluita contra el seu propi sexe però la pròpia condició d’home imposat farà que es comporti com a home envers les seves germanes i la seva mare.

Quan mor el pare, la jove enterra tot els elements de vestuari que durant anys l’han identificat com a home devant la societat i comença a fer vida de dona encara que se sent buida i indiferent per dins.

Coneix l’amor i l’odi de prop, la venjança cruel i es mou entre el somni i la realitat. Llibre dur en extrem, ens pinta la brutalitat de la gent al Marroc, que ha de sobreviure en unes condicions de misèries i manca d’esperança totals.

Penso que els llibres de Ben Jelloun ens ajuden a conèixer millor la gent del Marroc i les seves grans dificultats per viure, envoltats de misèria, de repressió i de cap esperança de futur.

de Tahar Ben Jelloun. Editions du Seuil, Paris, 1994. 223 pàgines.

Mourad és un enginyer funcionari de l’Estat de 45 anys, casat i amb dos fills, que durant els seus anys d’exercici públic s’ha mantingut honest i fora de tota temptació de corrupció corrent al seu voltant i al seu país, Marroc.

Viu amb un sou modestíssim, amb penes i treballs per menjar i pagar els estudis dels seus fills, sempre devent diners al forner que li dona crèdit però carregant-li “ intessos de demora “.

La seva dona i la seva sogra li retreuen en tot moment la seva mediocritat, la seva incapacitat per guanyar diners i la pobresa en que les manté. Ni tan sols la dona té un cinturó d’or, imprescindible al Marroc per lluir en les festes familiars i per demostrar que no s’és una desgraciada.

Cansat de les pressions, de veure la corrupció al seu voltant i de constatar que els que han « caigut » viuen molt bé, agafa un primer sobre ple de dirhams que va adjunt a un dossier que ell ha de signar, sense posar-hi entrebancs. El primer que fa és agafar un taxi i anar a un bon restaurant a menjar marisc i fumar un bon puro. Després accepta un segon sobre amb dólars. S’adona del poder dels diners i del que es pot fer però alhora comença a tenir uns problemes de consciència i sent constantment les seves dues veus interiors: la que li diu que ja és hora que se n’hagi adonat del que ha de fer i la que li diu que és un corrupte i ha perdut l’honor.

Durant uns dies es debat entre dubtes, entre el que té gravat interiorment com a moral estricte apresa del seu pare (la moral dels pobres), i corrupció dels qui l’envolten que poden procurar a la seva família i als seus una vida amb totes les comoditats. Fins i tot li surten unes taques blanques a la pell..... com si fossin una demostració externa del seu emblanquiment de diners.

Els escrúpols de Mourad són un “gra de sorra” en la màquina de corrupció que l’envolta i un perill pel seu voltant així és que veient que es debat entre tantes manies que els posa a ells mateixos en perill de ser denunciats, els companys de feina li posen un parany que l’aboca contra les cordes: o accepta la corrupció com els altres i comença a viure bé i a deixar que els altres disfrutin dels diners bruts que aconsegueixen, o va a parar a la presó, com un desgraciat i un pobre home, sense feina, i amb el menyspreu de tothom. Mourad s’acaba trencant i accepta de ser un funcionari corrupte. Els escrúpols s’evaporen finalment. Es curen les seves taques blanques, i Mourad entreprén una vida nova, amb un esdevenidor prometedor econòmicament parlant.