Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ianmcewan. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ianmcewan. Mostrar tots els missatges
dimecres, de setembre 19, 2007
DISSABTE

de Ian McEwan. Traducció Dolors Udina. Editorial Empúries / Anagrama. Barcelona 2005. 302 pàgines.
Inquietant llibre de Ian McEwan. Ens enfronta a una situació límit a partir d’un esdeveniment aparentment sense cap importància, d’una decisió qüotidiani que qualsevol de nosaltres podem prendre i que té unes conseqüències terribles per a ell i la seva família.
Al llarg dels seus llibres, McEwan ens dóna a conèixer els seus punts de vista sobre la moral de les persones, les conseqüències que se’n deriven de decisions a priori anodines però de resultats sovint dramàtics.
Dissabte és especialment interessant perquè l’òptica d’anàlisi dels fets és la d’un reputat neurocirurgià, acomodat i emocionalment estable, amb una família feliç i unida.
Les acurades descripcions tant mèdiques com esportives com d’anàlisi dels personatges són realment impactants i la posició mental del personatge principal que en tota hora es mou des d’una perspectiva estrictament mèdica, si més no ens sitúa en un esforç de comprensió del per què de moltes actuacions delictives o antisocials.
Llibre interessant i que ens deixa un regust amarg malgrat el desenllaç aparentment feliç.
Al llarg dels seus llibres, McEwan ens dóna a conèixer els seus punts de vista sobre la moral de les persones, les conseqüències que se’n deriven de decisions a priori anodines però de resultats sovint dramàtics.
Dissabte és especialment interessant perquè l’òptica d’anàlisi dels fets és la d’un reputat neurocirurgià, acomodat i emocionalment estable, amb una família feliç i unida.
Les acurades descripcions tant mèdiques com esportives com d’anàlisi dels personatges són realment impactants i la posició mental del personatge principal que en tota hora es mou des d’una perspectiva estrictament mèdica, si més no ens sitúa en un esforç de comprensió del per què de moltes actuacions delictives o antisocials.
Llibre interessant i que ens deixa un regust amarg malgrat el desenllaç aparentment feliç.
dilluns, de setembre 17, 2007
GOSSOS NEGRES
de Ian McEwan. Edicions 62.L’amor d’una parella que havent iniciat un camí polític (els dos són militants comunistes) arriba un punt en la seva vida que divergeixen, un seguint en el món polític encara que decencisat pels esdeveniments de la caiguda del mur de Berlin el 1989, l’altra descobrint la fe religiosa.
És tremenda la narració de l’Ian McEwan sobre els gossos abandonats i famolencs en un bosc de la Provença francesa, que ataquen la protagonista i estan a punt de matar-la, fet que farà canviar el rumb de la història comuna de la parella, que farà que se separi, quedant-se ella vivint en una casa que es compra a la Provença i el seu marit visqui a Anglaterra, d’on són els dos.
dissabte, de setembre 15, 2007
AMSTERDAM

de Ian McEwan. Anagrama/Empúries
Ian McEwan ens planteja una realitat pura i dura en aquest escrit sobre l’amistat i les relacions humanes, sobre el treball i com aquest, agafat en un extrem ens duu a una amoralitat o immoralitat que ens fa actuar en obediència únicament dels nostres propis interessos, deixant de banda qualsevol sentimentalisme o sentit ètic.
El funeral d’una dona, la Molly, reuneix als homes que han estat els seus amants i al marit d’aquesta, el George.
Sabem poc de la Molly però suficient per copçar que té una gran personalitat i que ha tingut molts amants que, d’una manera o una altra, han depès emocionalment d’ella. El George és el que sembla tenir més problemes per superar aquesta promiscuïtat i el que finalment provoca el duel a mort de dos dels seus amants, un músic i un director d’un diari (The Judge) així com també la davallada d’un polític aspirant a Primer Ministre.
L’estil de Ian McEwan és fred, tallant i s’estima poc els seus personatges a qui descriu amb rigurosa fredor.
El funeral d’una dona, la Molly, reuneix als homes que han estat els seus amants i al marit d’aquesta, el George.
Sabem poc de la Molly però suficient per copçar que té una gran personalitat i que ha tingut molts amants que, d’una manera o una altra, han depès emocionalment d’ella. El George és el que sembla tenir més problemes per superar aquesta promiscuïtat i el que finalment provoca el duel a mort de dos dels seus amants, un músic i un director d’un diari (The Judge) així com també la davallada d’un polític aspirant a Primer Ministre.
L’estil de Ian McEwan és fred, tallant i s’estima poc els seus personatges a qui descriu amb rigurosa fredor.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Seguidors
Arxiu del blog
-
►
2016
(80)
- ► de desembre (11)
- ► de novembre (6)
- ► de setembre (7)
-
►
2015
(23)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (3)
- ► de setembre (2)
-
►
2014
(12)
- ► de desembre (2)
-
►
2013
(10)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2012
(12)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (2)
-
►
2011
(9)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2008
(72)
- ► de desembre (7)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (6)
-
►
2007
(63)
- ► de desembre (6)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (7)
-
►
2006
(21)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (1)
-
►
2005
(27)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (3)
- ► de setembre (9)