Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mankell. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mankell. Mostrar tots els missatges
dissabte, de desembre 01, 2007
AMB L'ALÈ AL CLATELL
8:36 p. m. | 
Publicat per
mercenades
de Henning Mankell. Traduït del suec per Carolina Moreno. Tusquets Editores, L'Ull de Vidre. Barcelona Barcelona 2004. 519 pàgines.
Apart de l’intriga policíaca, les novel.les de Henning Mankell et situen en un ambient suec (clima, personatges, societat) que és interessant doncs dona a conèixer al lector espanyol una societat que ens cau allunyada i de la que sovint en coneixem ben poc.
Wallander em recorda al Colombo, un home extremadament Intel.ligent i intuitiu peò deixat, despenjat, descurat. Contràriament al Colombo, però, que sempre parla de la seva dona, la vida afectiva de Wallander és un desastre i el contacte que té amb el seu pare i la seva filla és fred, distant, suposo que es correspon a les relacions personals que mantenen els suecs i que també es trasllueix a les pel.lícules de l’Ingmar Bergman.
Mankell aprofita els seus llibres per criticar la societat sueca actual, que és igual en molts punts a les societats avançades actuals pel que tenen de desarrelament, de marginació, de futur incert.
Wallander em recorda al Colombo, un home extremadament Intel.ligent i intuitiu peò deixat, despenjat, descurat. Contràriament al Colombo, però, que sempre parla de la seva dona, la vida afectiva de Wallander és un desastre i el contacte que té amb el seu pare i la seva filla és fred, distant, suposo que es correspon a les relacions personals que mantenen els suecs i que també es trasllueix a les pel.lícules de l’Ingmar Bergman.
Mankell aprofita els seus llibres per criticar la societat sueca actual, que és igual en molts punts a les societats avançades actuals pel que tenen de desarrelament, de marginació, de futur incert.
Etiquetes de comentaris:
dijous, de novembre 22, 2007
LA FALSA PÌSTA
de Henning Mankell. Traduït del suec per Meritxell Salvany. Tusquets Editores, L'Ull de Vidre. Barcelona 2001. 479 pàgines
Complicada trama de quatre assassinats brutals comesos per un adolescent de catorze anys i de xarxes de trata de blanques que passen per Suècia per “donar servei” als països del Sur d’Europa.
A l’inici de la investigació, Kurt Wallander i el seu equip queden absolutament aclaparats per les falses pistes que els van duent a conclusions equivocades fins que poc a poc van ajuntant les peces del trencaclosques i acaben descobrint l’assassí d’aquestes morts violentes per una banda i la corrupció moral de l’alta societat sueca per l’altra. Dues trames paral.leles que convergeixen i d’alguna manera expliquen la venjança personal d’un xicot que al seu torn viu en primera persona la pròpia violència a casa seva i la violència externa que s’exercei sobre ell i la seva família.
Les novel.les de Henning Mankell ens condueixen per la societat sueca dels nostres temps, i per extensió per totes les societats dels països desenvolupas actuals, amb el que tenen de desarrelament, de complexitat de les relacions humanes, de distanciament dels entorns naturals i propers a l’home. En el cas concret de Suècia, que des de fora ens sembla un país model, hi trobem un consum exagerat d’alcohol, suïcidis infantils, trata de blanques, en fi un paradís que està molt lluny de ser-ho.
A l’inici de la investigació, Kurt Wallander i el seu equip queden absolutament aclaparats per les falses pistes que els van duent a conclusions equivocades fins que poc a poc van ajuntant les peces del trencaclosques i acaben descobrint l’assassí d’aquestes morts violentes per una banda i la corrupció moral de l’alta societat sueca per l’altra. Dues trames paral.leles que convergeixen i d’alguna manera expliquen la venjança personal d’un xicot que al seu torn viu en primera persona la pròpia violència a casa seva i la violència externa que s’exercei sobre ell i la seva família.
Les novel.les de Henning Mankell ens condueixen per la societat sueca dels nostres temps, i per extensió per totes les societats dels països desenvolupas actuals, amb el que tenen de desarrelament, de complexitat de les relacions humanes, de distanciament dels entorns naturals i propers a l’home. En el cas concret de Suècia, que des de fora ens sembla un país model, hi trobem un consum exagerat d’alcohol, suïcidis infantils, trata de blanques, en fi un paradís que està molt lluny de ser-ho.
diumenge, de setembre 30, 2007
L'HOME QUE SOMREIA
de Henning Mankell. Traduït del suec per Carolina Moreno. Tusquets Editors, Barcelona 2003. 377 pàginesDistret sense més. Només he llegit dos llibres de Henning Mankell però a mi no m’enganxen. Sí que serveixen per passajar-se pels paisatges freds suecs però decididament Wallander no em desperta cap interès.
Henning Mankell fa sovint denúncia de les grans companyies internacionals que es mouen sense restriccions en un món globalitzat on el control es fa cada cop més difícil i aquestes actuen lliures de tot càstig i denúncia social al quedar amagades darrera de xarxes cada cop més complicades. En els dos llibres que he llegit, El cervell de Kennedy tracta d’uns laboratoris clandestins a Sudáfrica que estan cercant la vacuna antisida i en aquest, L’home que somreia, del comerç d’òrgans vitals per trasplantaments. En ambdos casos, les companyies que s’hi dediquen no dubten a arribar a l’assassinat per tal de ser exitosos, demostrant un menyspreu absolut envers els països pobres subministradors d’aquesta humanitat que serveix de conillet d’índies en viu.
Si bé la denúncia és vàlida, des del punt de vista literari, no m’entusiasma.
divendres, de setembre 28, 2007
EL CERVELL DE KENNEDY
de Henning Mankell. Traducció del suec de Lluís Solanes. Tusquets Editors, Barcelona 2006. 334 pàgines.Els llibres de Michael Henning són crítics amb la societat sueca actual i ens aporten un ambient de misteri emmarcats, pels dos llibres que jo he llegit d’ell, dintre dels paisatges suecs, africans (Moçambic) i espanyols (Barcelona).
El cervell de Kennedy ens endinsa en una trama angoixant d’experiments de laboratori en éssers humans a Moçambic per tal de trobar una vacuna antisida. El desig de lucre dels laboratoris no s’atura davant de l’utilització cruel de conillets d’índia humans arrencant-los vísceres de viu en viu per poder tenir uns resultats més exactes de les proves de vacuna que s’estan fent.
El descobriment d’aquestes pràctiques inhumanes i, sobre tot, de l’utilització absolutament inmoral i denunciable de la població africana per a dur a terme aquestes essajos clínics, se suma al de dues morts de la mateixa família i d’altres múltiples assassinats a mesura que la protagonista de la novel.la, l’arqueòloga sueca Louise, té el convenciment de què el seu fill no ha mort degut a una sobredosi de somnífers com assegura la policia sueca sinó que ha estat assassinat. Aquest convenciment durà a Louise a viatjar de Suecia a Austràlia i d’aquell país a Moçambic i a Espanya.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)