Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris nemirovsky. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris nemirovsky. Mostrar tots els missatges
dijous, de juny 11, 2009
Les chiens et les lous

d'Irène Némirovsly. Bibliothèque Albin Michel. Paris 1940
Irène Némirovsky ens endinsa en les vides de la gent d’un poble francès, vides aparentment transparents però amb uns drames ocults que fan desgraciada la vida dels seus protagonistes. Les passions humanes que mouen les seves vides (amor, odi, adulteri, diner…) són subterrànies encara que acaben emergint i provocant finalment la tragèdia. La claustrofòbia, el què diran, el que tothom sap en el fons i ningú no diu per conveniència però que acaba sortint a la superfície fan un mal terrible perquè es destapen després d’anys d’haver-hi posat una llosa a sobre.
“Les chiens et les loups”, els gossos i els llops, són dues cares del mateix animal, una metàfora de la doble cara, de la doble personalitat que tenim tots. Podem ser bons però alhora perversos o no tan “honorables” com volem fer veure.
“Les chiens et les loups”, els gossos i els llops, són dues cares del mateix animal, una metàfora de la doble cara, de la doble personalitat que tenim tots. Podem ser bons però alhora perversos o no tan “honorables” com volem fer veure.
divendres, de febrer 15, 2008
DAVID GOLDER

de Irène Némirovsky. Traducció Lourdes Bigorra. Editorial La Magrana. Barcelona 2005. 171 pàgines
Irène Némirovsky entra de nou en un món que coneixia molt bé per haver-hi crescut dins.
David Golder és un ric home de negocis jueu, que viu a París amb la seva dona i la seva filla. Aquest home és un self-made man, nascut en un barri pobre de Ucraïna d’on surt per buscar-se la vida i fa fortuna.
La vida de David Golder es mou dintre dels negocis, un món que no perdona als perdedors, un món en el que estàs a dalt o no ets ningú, un món on no s’hi troben amics ni compassió i això Golder ho sap molt bé.
L’emprenedor Golder està casat amb una dona que ve del mateix món miserable que ell . És una dona despilfarradora, freda, que menysprea el seu marit a qui no ha estimat mai però que és el proveïdor dels seus luxes, del seu estil de vida caríssim i el que li paga els seus amants. Golder accepta aquest statuts quo igual que el de ser també el proveïdor de les immenses despeses de la seva preciosa filla que només s’acosta a ell per amanyagar-lo cada cop que necessita diners pels seus capricis. David Golder sí que estima la seva filla i li proporciona tot el que vol i més.
Quan Golder cau malalt d’una angina de pit, ràpidament va reduïnt-se la seva fortuna i el buid se li va fent al voltant fins que una jugada econòmica el pot fer remuntar malgrat posar en greu perill la seva salut.
David Golder sense diners no és ningú, la seva família no se l’estima si no és com a proveïdor de diners i ell mateix no sap fer altra cosa que treballar i amassar fortuna, fortuna que el durà a la mort sol, lluny de la seva casa i dels seus.
diumenge, de gener 06, 2008
SUITE FRANCESA

de Irène Némirovsky. Traducció José Antonio Soriano Marco. Ediciones Salamandra. Barcelona 2005. 475 pàgines.
Extraordinària la manera aparentment senzilla d’explicar-nos els estats emocionals dels seus personatges. Ja em va agradar molt el seu relat EL BALL i ara novament en aquesta novel.la emmarcada en la II Guerra Mundial i en la França ocupada.
Són molts els personatges que surten a SUITE FRANCESA, però ens commou especialment la Lucile, presonera de la seva sogra, vivint a casa de la seva sogra i havent de guardar dol pel seu marit preponer dels alemanys, a qui mai no ha estimat. La Lucile és presonera de les convencions socials de la gent del seu poble i es veu imposibilitada de lliurar-se a l’amor que sent per un oficial alemany amb qui comparteix molts interessos culturals però que no deixa de ser el seu enemic i enemic del seu país i, per tant, li provoca uns sentiments controvertits.
La coral de personatges que es van entrelligant al llarg de la història fa que no deixem el llibre fins al punt on l’Irène Némirovsky el va deixar doncs va ser una obra inacabada degut a la mort de l’autora al camp de concentració d’Auschwitz.
dissabte, de desembre 15, 2007
EL BAILE

de Irène Némirovsky. Editat per Salamandra. Barcelona 2006. 94 pàgines
Diria que hi ha força d’autobiogràfic en aquest relat de Irène Némirovsky.
“El Baile” és una terrible venjança d’una filla contra els seus pares, i més concretament contra la seva mare. La humiliació que la protagonista infligeix a la seva mare té un abast psicològic destructor. Amb una sola acció, tira per terra les ínfules de grandesa i l’ambició social dels seus pares i es venja del maltracte i menyspreu amb que aquests la tracten.
Quina mestria poder explicar tantes coses amb un relat tan breu!
“El Baile” és una terrible venjança d’una filla contra els seus pares, i més concretament contra la seva mare. La humiliació que la protagonista infligeix a la seva mare té un abast psicològic destructor. Amb una sola acció, tira per terra les ínfules de grandesa i l’ambició social dels seus pares i es venja del maltracte i menyspreu amb que aquests la tracten.
Quina mestria poder explicar tantes coses amb un relat tan breu!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Seguidors
Arxiu del blog
-
►
2016
(80)
- ► de desembre (11)
- ► de novembre (6)
- ► de setembre (7)
-
►
2015
(23)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (3)
- ► de setembre (2)
-
►
2014
(12)
- ► de desembre (2)
-
►
2013
(10)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2012
(12)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (2)
-
►
2011
(9)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2008
(72)
- ► de desembre (7)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (6)
-
►
2007
(63)
- ► de desembre (6)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (7)
-
►
2006
(21)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (1)
-
►
2005
(27)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (3)
- ► de setembre (9)
