Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sandormarai. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sandormarai. Mostrar tots els missatges
dijous, de gener 10, 2008
LA GERMANA

de Sándor Márai. Traducció de l'hongarès d'Eloi Castelló. Editorial Empúries. Barcelona 2007. 189 pàgines
Sándor Márai, és un escriptor d’extensos monòlegs interiors. Els seus personatges reelaboren les seves vides, retrocedint sovint al passat, intentant trobar la veritat i el sentit de tot plegat.
En « La germana », el protagonista, cèlebre pianista internacional, rememora la seva malaltia, la seva estança durant mesos a una clínica de Florència i la seva recuperació final, quan ni ell ni els metges mateixos creien que se’n sortiria.
La relació pacient-metge-infermeres està molt ben explicada, els seu estat interior pel que fa a l’estat mental que li provoca la seva situació de malalt de llarga durada, és molt interessant. Sándor Márai ha rebuscat en el seu interior i ha trobat les reaccions nihilistes dels malalts que no volen curar-se, que es troben bé en un llit d’hospital perquè no deixa de ser tornar a la infància, en què hom no té cap responsabilitat sobre la pròpia persona ni sobre la pròpia vida. Malgrat els patiments que es puguin tenir, aquesta retirada del món pot tenir la seva gratificació doncs és una renúncia a haver de lluitar per l’existència. Les injeccions de morfina que se li han d’aplicar per pal.liar els seus insuportables dolors, encara contribueixen més a entrar en aquest món del no-res. Res del que hi ha fora de la finestra de l’habitació no compta ni té cap importància.
La feina de les monges-infermeres també està molt ben explicada, tant des del punt de vista professional com del món que envolta aquestes persones.
dilluns, de novembre 12, 2007
LA DONA JUSTA

de Sándor Márai. Traducció d'Eloi Castelló Gasol i Anna Soler Horta. Edicions 62. Barcelona 2005. 413 pàgines.
Excel.lent novel.la de Sándor Márai, dividida en tres parts, que representen el autoanàlisi de la vida de cadascun dels tres protagonistes principals.
Triangle format per un matrimoni burgés i la minyona de la casa de quan l’home era jove.
Amor conjugal controlat i viscut sota les pressions convencionals i passió que és tal mentre no té una sortida i quan aquesta es produeix es desfà a les mans dels protagonistes i es torna líquid.
Sándor Márai ens parla de sentiments, de conductes mentals rígides, de passions que semblen tenir la força per vèncer tots els entrebancs però acaben essent viscudes amb culpabilitat i angoixa, passions que un cop semblen haver superat totes les dificultats no quallen perquè hi ha un abisme social entre els amants que representen unes barreres mentals infranquejables. Quan les persones provenen d’ambients socials i educacions tan diferents, la possibilitat de viure l’amor gaudint-lo i assaborint-lo és totalment impossible.
La novel.la es desenvolupa a Budapest, en l’ambient de preguerres i de la Segona Guerra Mundial.
divendres, d’octubre 26, 2007
EL ULTIMO ENCUENTRO
de Sándor Márai. Traudcció de l'hongarès Judit Xantus. Ediciones Salamandra. Barcelona 2002. 206 pàgines.Sándor Márai és l’escriptor dels monòlegs llarguíssims davant d’un interlocutor gairebé mut.
Els ambients d’aquest escriptor són burgesos o militars, ambients rics i cultes, d’una “finesse” d’esperit considerable. Els seus protagonistes autoanalitzen els seus sentiments, els esmicolen i en parlen a cor obert.
He llegit La història d’Estzer, El último encuentro i La dona justa i en tots ells els personatges han estat traïts, s’han enganyat sobre els altres i en pateixen les conseqüències, quedant buids per dins i mancats de recursos per tornar a començar. Són vides acabades, viscudes, sense cap possibilitat de tornar enrera perquè són recomptes finals d’unes existències.
El discurs mental dels personatges de Márai es desenvolupa sense amargor, sense recriminacions, només com un intent d’entendre què ha passat, què és el que ha fallat o no ha estat a l’alçada de les espectatives. Són resums d’unes vides viscudes en soledad. En els tres llibres esmentats, la soledad de l’ésser humà hi és present així com la impossibilitat d’estimar i de ser estimat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Seguidors
Arxiu del blog
-
►
2016
(80)
- ► de desembre (11)
- ► de novembre (6)
- ► de setembre (7)
-
►
2015
(23)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (3)
- ► de setembre (2)
-
►
2014
(12)
- ► de desembre (2)
-
►
2013
(10)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2012
(12)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (2)
-
►
2011
(9)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2008
(72)
- ► de desembre (7)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (6)
-
►
2007
(63)
- ► de desembre (6)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (7)
-
►
2006
(21)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (1)
-
►
2005
(27)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (3)
- ► de setembre (9)