mercenades

Las nuevas soledades - El reto de las relaciones personales en el mundo de hoy. Autora: Marie-France Hirigoyen. Traducció de Jordi Terré. Ediciones Paidós Ibérica. arcelona 2008

Les noves soledats buscades i les que ens trobem cada cop més en els temps actuals en què la incomunicació està a l’ordre del dia. Família nuclear reduïda, divorcis, separacions, dificultat de relacionar-se en les ciutats, noves tecnologies que tanquen a la gent cada cop més i l’individualitzen, increment de l’espectativa de vida, fan que tots nosaltres haguem d’enfrontar la soledat en una o una altra etapa de la nostra existència.
Ben sovint també els canvis socials dels rols dels sexes tan fortament establerts ens duen a replantejar-nos l’establiment en parella si no és que es correspon exactament al que volem. La independència econòmica de la dona per altra part li permet mirar altres formes de vida i contemplar viure sola, situació que abans era una calamitat per a la dona quan no treballava i depenia o de la família o del marit o dels fills si enviudava.
Noves soledats per aquells que no creuen en la parella o que havent estat casats en queden defraudats i s’estimen més continuar la seva vida acompanyats d’amistats i d’interessos compartits amb altres però decideixen que no volen tornar a fer l’esforç de viure en parella.
Homes i dones que fins i tot es plantegen viure en parella sense que el sexe en constitueixi la part més important, sublimant-lo amb tasques socials, esportives, d’amistats o altres.
Llibre interessant de Marie-France Hirigoyen que fa un repàs a les societats contemporànies, amb tots els plantejaments actuals pel que fa a les moltes maneres de viure que estan obertes avui dia.

de Frank Schirrmacher, Traducció d'Anna Coll. Editorial Taurus. Madrid 2004.

Plantejament molt interessant sobre la societat de vells actual que ja tenim a sobre.
Frank Schirrrmacher ens posa davant els ulls l’efecte de l’envelliment de les poblacions als països desenvolupats i com haurem de canviar i combatre per canviar els estereòtips que acompanyen la vellesa que ja ha deixat de ser per molts de nosaltres el que va ser pels nostres pares i avis.
Avui dia i en molts casos poden conviure quatre generacions (pares, fills, avis i besavis) cosa mai vista fins ara.
Les societats modernes no tenen gaire a veure amb les anteriors i volguem o no hem de fer un esforç important ja ara per reciclar la nostra manera de pensar i de viure els molts anys que ens queden un cop arribats a l’edat de jubilació actual (65 anys).
Hem de ser militants en front dels clixés que malgrat tot subsiseixen envers les persones que es jubilen, que passen a ser un no ningú en les societats actuals, i lluitar per recobrar la dignitat que ben sovint se’ls escamoteja.
Un cop la generación del baby boom (1945-1965) es jubili, hi haurà un allau de vells joves que no tindran res a fer en aquesta societat si no s’esforcen a mantenir-se dempeus i no deixar-se arrossegar cap al no res existencial.
Haurem de trobar noves maneres de continuar actius, treballant, estudiant o d’alguna manera formant part activa de la societat si no volem ser morts vivents. Haurem de ser militants contra la discriminació per raons d’edat, en front dels atacs dels joves a qui els vells ben sovint fan nosa i en front d’una publicitat que només mostra modes de vida joves i joves bells i dinàmics.
També ser actius en front de les empreses que es treuen de sobre “vells” de 45 anys prejubilant-los quan l’espectativa de vida s’allarga cada cop més i deixa arrambats un munt de gent en el ple de les seves facultats Intel.lectuals.
Llibre de lectura obligada.

de Christian Salmon. Traducció d'Inés Bértolo. Ed. Península. Barcelona 2008.

Assaig sobre la màquina de fabricar mentides que representen els governs i els mitjans de comunicació actuals que serveixen al poder. Creen una contrarrealitat a basar de muntar històries que són una cortina de fum del que realmente està passant.
A tots ens agrada escoltar contes i és molt més fácil fascinar una audiència amb una història que amb cifres i estadístiques que resulten avorrides. Una història ben fabricada arriba al cor, apel.la a les emocions més que a l’intel.lecte, però hi arriba directamente i és molt eficaç per moure i commoure les masses.
Cada cop més és impossible fer parlar els polítics que ofereixen rodes de premsa però on el guió ja està pactat o bé hi ha una “línia del dia” inamovible a la que els periodistes s’han de subjectar sense poder passar a preguntes que no entren a l’agenda ni es vol que hi entrin.
Reagan i després Clinton, van ser grans fabuladors i els que van marcar aquesta manera d’enfrontar les audiències. Van aplicar el “Ara no toca” del nostre President Pujol.
Els polítics avui dia estan sempre en campanya electoral i fent propaganda. Les ideologies de dretes i d’esquerres són cada cop més semblants, no en lo social i religiós, però sí en lo polític.
Les telenotícies s’han convertit en “infortainment” no reflecteixen la realitat sinó una contrarrealitat semblant a la publicitat.
Assaig interessant que ens fa comprendre molt bé tot el show que es monta en període d’eleccions, i ja ara, també tot l’any.

d'Anna Gavalda. Traducció: de Xavier Garcia Muniesa, Ona Rius i Carles Sans. Edicions 62. Barcelona, 2008

Decididament l’Anna Gavalda no és la meva escriptora. No em convenç la seva manera d’escriure, envitricollada. És un estil que no m’agrada gens i en aquesta novel.la, EL CONSOL, el final s’endevina sense problemes. És del tot previsible encara que ben difícil de creure.
A l’autora li agraden els personatges fora de “l’establishment”, amb vides suposadament molt més interessants i enriquidores, contraposant-les amb les vides normals i avorrides de la majoria de tots nosaltres. És com si ens digués : Deixa-ho tot i posa’t a viure!
En aquest cas, la Kate i l’Anouk són dos personatges absolutament fora del corrent, per altra banda ben difícils de creure. Que un arquitecte d’èxit, sofisticat, vivint a París ho deixi tot per fer parella amb la Kate, en una masia que s’està caient a trossos, amb cinc fills d’una germana morta i dos adoptats, més l’Arca de Noé en ple, és ben inversemblant.
He aguantat el llibre fins al final però m’ha costat força acabar-lo.
Havia llegit de l’autora “M’agradaria que algú m’esperés en algun lloc” i tampoc em va convèncer.

de Franck Thilliez. Le Passges Paris-New York Editions, 2005

Thriller d’assassinats en sèrie. L’assassina, una taxidermista aficionada, lesbiana fent parella amb una veterinària, les dues, de 30 anys, compartint el seu odi als homes. El relat es desenvolupa al nord de França, entre Lille i Dunkerque, en un ambient desolat de barris exminers, empobrits, amb dificultats per viure, entre la precarietat i l’atur.
Dos amics informàtics acomiadats i en atur, per matar les penes amb una pujada d’adrenalina, es dirigeixen en cotxe, a tota velocitat, cap a una zona de parc eòlic, desolada, i atropellen a un home que es troben de sobte, davant seu a les fosques. Aquest desconegut mor i al seu costat els dos amics hi troben un sac amb una fortuna en euros. Aquests diners seran la desgràcia dels dos amics i d’un seguit de morts afegides a les desaparicions i morts provocades per la taxidermista.
El llibre està molt ben documentat pel que fa a la taxidèrmia, món ja de per se desagradable i morbós en tant que es pretén mantenir en una “vida eterna” artificial a animals morts, pel caprici dels seus amos.
La trama està molt ben desenvolupada i manté l’interés fins al final de la lectura.

d'Elisabeth Badinter. Edit. Odile Jacob. París. 2004

L’autora fa un assaig sobre el mal camí que representa posar a tots els homes en un mateix sac : el de gènere masculí violent, maltractador per excel.lència. És un error considerar els dos gèneres enemics establint així una guerra permanent entre ambdos sexes.
Tan inadequat és posicionar l’home com a violent com a la dona com a víctima i a aquesta englobar-la en un tot, doncs res a veure té una dona burgesa amb una dona treballadora i és força probable que una dona de classe alta no s’identifiqui amb una dona treballadora, com així tampoc no pateix els mateixos problemes. Per bé que puguin les dues ser discriminades, difícilment compartiran les mateixes preocupacions ni els mateixos neguits.
Ni tots els homes són violents ni totes les dones són víctimes i innocents.
És un assaig que en un principi fa pensar que l’Élisabeth Badinter vol posar aigua al vi del feminisme però té molt bons punts per ser considerats i reflexionats.

de Henry Roth. Traducció de Xavier Pàmies. El Gall Editor. Pollença, Mallorca. 2008

Novel.la que retrata la vida a Nova York d’uns immigrants austríacs jueus. Molt ben descrits els personatges principals, matrimoni i fill i l’ambient dels anys trenta, període de la infància del David, en les cases i els ghetos jueus.
Seguim al David des que amb la seva mare arriba en vaixell a l’Illa d’Ellis per retrobar-se amb el marit i pare, home amargat, violent, sense capacitat per ser feliç ni al costat de la seva dona, dolça, meravellosa encara que freda de cara amb ell doncs no s’hi va casar enamorada.
El David que és un nen absolutament deliciós, ens fa patir al llarg de la novel.la. La seva innocència, les seves pors infantils, la seva feblesa ens fan recordar el nostre propi món infantil amb la nostra dependència absoluta dels pares, de les seves regles i les seves ordres, la nostra pròpia inseguretat i manca de discernement, la duresa de l’entorn, companys, professors.
Uns fets passats fa anys retornen a l’escena cap a finals del llibre provocant un accident greu del David i un enfrontament molt violent entre els seus pares.
En un ambient pobre, amb una vida amb els recursos mínims, la bondat i la llum de la mare del David són un respir i un comfort

de Carmen Laforet. Ediciones Destino. Barcelona. 2004

Havia llegit “NADA” i m’havia agradat molt la descripció de la Barcelona de post-guerra, grisa, pobre, mesquina. A “LA LLAMADA” torno a trobar aquest ambient d’estretor, resclosit, de pisos estrets i poca llum. On fer un petit viatge de vacances constitueix un verdader esforç per tots els membres d’una família, demanant crèdits a les feines per recollir entre tots uns pocs diners que permetran a la mare passar uns dies de “luxe”, l’únic luxe que haurà tingut en tota una vida de casada una dona casada, mare de tres fills, un ja casat, un alter encara solter i el fill petit de quinze anys, el que destaca per sobre els membres de la família.
Des de la perspectiva d’avui dia qui no hagi viscut aquella època difícilment podrà copçar les petites vides, reduïdes, retallades, amb l’única perspective d’anar surant, de poder tenir un treball per poder posar un plat a taula i cobrir escassament les despeses domèstiques diàries.

de Fred Vargas. Éditions Viviane Hamy, Paris, 1997

Novel.la policíaca entretinguda que es llegeix amb facilitat fins al final, encara que aquest s’endevina sense gaire dificultats.
Els personatges em semblen tots ells una mica increíbles per no dir impossibles.
L’història d’un noi que és retardat, que creix fora de l’ambient familiar, i és acollit per una prostituta que es cuida d’ell i li ensenya les poques coses que ella sap. Aquest noi de 26 anys es veurà embolicat, sense haver-se’n adonat, en uns assassinats de noies joves, a París, i que li seran imputats.

Un plantejament de l’autor del que hagués pogut ser Hitler, pintor mediocre, si hagués estat estat acceptat a l’Escola de Belles Arts i hagués esdevingut un pintor reconegut.
Eric-Emmanuel Schmidt ens posa a la pell de Hitler-pintor i de Hitler-canceller, dues vessants de la mateixa persona que hagués fet camins diferents en funció de les seves circumstàncies personals. Partint de les mateixes característiques humanes individuals, Schmidt ens va recórrer dues vides paral.leles i totalmente diferents de la mateixa persona.
´”La part de l’autre” és la part que tots portem en nosaltres i que es pot o no es pot desenvolupar en nosaltres en funció de les nostres vivències. Tots tenim el cantó bo i el cantó malvat i l’eclosió d’un o de l’altra és d’alguna manera fortuït. Interessant proposta la de Schmidt.
Llibre interessant.

Íbamos a ser reinas” ens dona les claus i els fonaments del maltractament de les dones, la violència de génere. És esgarrifós anar seguint el testinoni de tantes dones que veuen trepitjats els seus drets humans i la seva veu i queden sotmeses a la violència, a la humiliació, al terror i a la voluntat d’aniliquilació per part dels seus marits o de la seves parelles.
L’educació, la religió, les lleis, tots aquests factors se sumen per dominar i fer acceptable a les dones el que és inacceptable.
Aquesta destrucció de moltes dones ha esdevingut un afer quotidià i no ens sorprén ja gaire llegir dia per altre que una dona ha estat assassinada a mans de la seva “parella sentimental”. El sol ús d’aquest terme ja hauria d’estar bandejat.
Aquest llibre l’haurien de llegir totes les dones per saber desxifrar des de l’inici quin és el començament de qualsevol maltractament de la parella i sortir corrent abans de què la voluntat i la força personals hagin estat tan debilitades que ja no hi hagi una sortida fácil del conflicte.

de Cesare Pavese. Traducció Esther Benítez. Editorial Lumen, Barcelona 2008

A mi aquest llibre m’ha recordat “La dolce vita”, un continu anar amunt i avall de persones d’alta societat desvegades, avorrides, insulses. Unes vides que no saben per què lluitar doncs són uns privilegiats que no han hagut d’esforçar-se mai per res i es passegen per la vida sense rumb, sense objectius, sense necessitats, només intentant trobar alguna cosa que els faci sentir alguna emoció, que els provoqui alguna reacció, que els faci sentir vius. Cotxes, viatges, suïcidis…
Ambientada al Turí de després de la Segona Guerra mundial, la protagonista, Clelia, dona de mitjana edat, arriba a aquesta ciutat procedent de Roma per obrir una tenda de modes. Clelia procedeix d’un entorn humil. La gent que va a visitar en arribar a Turí i que pertanenyen a la seva classe social de naixement, són gent amb dificultats per viure, en ambients resclosits i foscos, amb una vida limitadíssima. La comparació entre les dues societats és brutal.

de Martin Page. Traducción de Natalia Galiana Debourcieu. Editorial Kailas, Madrid, 2007

Vides urbanites a París. Gent d’èxit que ha après a moure’s en ambients on neden taurons i gent que no aconsegueix surar i es passa la vida mirant de tirar endavant. Matrimonis on hi ha poc afecte i una moralitat àmplia, adequada per sobreviure i anar tirant i solitaris amb molts problemes afectius i relacionals.

Els protagonistes d’aquesta història són tristos, violents contra els altres però també contra ells mateixos. Suïcidis, desesperació i molta soledat.

de Stieg Larsson. Roman traduit du duédois par Lena Grumbach et Marc Gouvenain. Actes Sud, 2007

Darrer volum de la trilogia “MILLENIUM”. No he llegit els dos primers llibres i potser per això em va costar més fer-me amb el relat i la gran quantitat de personatges que hi surten.

Thriller d’acció que malgrat el considerable nombre de pàgines es llegeix molt bé i manté l’interés fins al final. Un relat de crims i assassinates urdits des del més alt nivell de la policia secreta sueca, un periodista top i una protagonista, Elisabeth Salander, de vint i set anys, hacker, superintel.ligent que malgrat haver estat matxacada per la vida manté un alt grau d’operativitat i valentia personals.
Els fets que Larsson ens conta passen en l’actualitat i els molts personatges que es creuen i s’entrecreuen al llarg del relat estan lligats per un fil conductor únic: un grup secret paral.lel als serveis secrets de l’Estat suec i que actúa pel seu compte i fa i desfa al marge de qualsevol control, utilitzant sicaris i col.locant escoltes il.legals quan li convé.
Stieg Larsson ens col.loca al mig d’un entremat policíac de nivell on fils invisibles fan i desfan vides i aconteixements sense que la gent del carrer tingui cap coneixement d’aquest món occult i de qui mou aquests fils.

d'Eric-Emmanuel Schmitt. Editat per Albin Michel

Un llibre molt agradable de llegir i molt positiu. Ens parla d’un adolescent que contempla el suïcidi com a solució a la seva desesperança però que el descobriment de la música de Mozart fa retornar al plaer per la vida.

Aquest llibre ve amb un CD amb els fragments de música de Mozart escollits per l’autor i que l’acompanyen en els episodis més importants de la seva vida des de l’adolescència fins a la maduresa.

“Ma vie avec Mozart” es llegeix en unes poques hores. És una lectura del tot recomanable per joves i no tan joves.

Les novel.les de Philip Roth són molt americanes. Amb això vull dir que hi ha pàgines de política i sobre tot de sport que et rellisquen si no és que enténs o t’interessa el rugby americà i les fites dels seus herois esportius legendaris.
En aquest llibre hi trobem però un relat molt interessant de l’enterrament de Richard Nixon, el nefast politic del Watergate que va tenir però un enterrament de campanilles, com a President dels USA.
Aquest llibre és el relat de la vida d’un jueu americà de classe baixa, Ira Ringold, sense estudis i per tant fent sempre treballs de la pitjor categoria que escalarà socialment en casar-se amb Eve, actriu de cine i de teatre d’èxit en els temps de McCarthy i de la seva cacera de bruixes.
La vida d’aquest jueu en aquesta casa de Manhattan, amb la filla de l’actriu no sera fàcil doncs s’haurà casat amb una dona neuroritzada, egoïsta I amb una debilitat, la seva filla, que la domina i li fa fer el que ella vol. És una filla problemàtica d’un marit anterior d’Eve, homosexual.
La vida d’aquest matrimoni absolutament desajustat s’anirà convertint en un infern fins arribar a la traició per part de Eve que denuncia Eve al Comitè d’Activitats Antiamericanes com a comunista.
Es llegeix bé encara que resulta a vegades feixuga si no es té un coneixement molt aprofundit de la societat I de la vida americanes.

de Coetze

A El Cap, a Sud Àfrica, un professor d’institut de 51, separat, solitari, viu sense companyia afectiva i buscant relacions sexuals sense compromís. En un moment determinat, es fixa en una alumna seva i inicia relacions sexuals amb ella que encara que no rebutjades tampoc no són del tot consentides. Sempre plana per sobre la posició de feblesa de l’alumna respecte a un professor.

Aquesta dèria sexual el durà a l’expulsió de l’institut i a la inhabilitació de la seva carrera. El protagonista anirà aleshores a passar una temporada a casa de la Lucy, la seva filla lèsbica de 30 anys, que viu en mig del camp, en una granja que s’havia iniciat com a comuna hippie i en la que ara la Lucy hi treballa de pagesa en solitari, ajudada per uns antics servents negres que han quedat emancipats.

En aquesta granja es produeix un atac violent d’uns joves negres que agafen tot el que poden i violen a la Lucy. La reacció de la Lucy sera la de continuar a la granja i parir el fill producte d’aquesta violació contràriament a l’opinió del pare que voldria que avortés i se’n tornés a Holanda, si més no per un temps. L’actitud de la Lucy, igual que la del seu pare en relació al seu problema, és la de fer la seva voluntat amb independència dels resultats nefastos d’ambdues decisions.

Coetzee ens fa veure en els seus llibres l’extrema duresa dels colons blancs envoltats d’hostilitat tant geogràfica com humana. Són homes i dones de caràcter molt aspre i que s’hi torna cada cop més donades les condicions de la seva vida i de la terra en la que viuen.

de Liam O'Flaherty. Traductor Gabriela Bustelo. Libros Asteroide. Barcelona, 2007.

El Dublin de principis de segle passat, després de la Guerra civil irlandesa, en els seus barris obrers, miserables, marginals. Prostitutes, pistolers, delators, obrers sense feina, amb grans dificultats per sobreviure, on impera la llei dels grups politic-mafiosos.

L’ambient de l’època queda molt ben retratat. El personatge principal, Gypo Nolan, és un exterrorista que deambula pels carrers, sense ofici ni benefici, curt de gambals, que no veu altra solució per tenir diners que delatar a un company d’armes a la policia. Aquest home, d’una extraordinària corpulència I difícil de vèncer al carrer, és un pobre tipus que es mou per impulsos animals. Fatxenda, va gastant al curs dels dies les lliures que ha cobrat per la seva delació. El cap del grup al que ell havia pertangut i que sospita d’ell, el va acorralant fins que se li fa un judici summari que el condemna a mort. Escaparà de les seves mans però finalment sera abatut.

Thriller politic, és el llibre més conegut de Liam O'Flaherty.

de Maxime Chattam. Albin Michel. Edgecombe 2005

Maxime Chattam ens fa viure a través de la seva protagonista un món de malson, dirigit per gent poderosa que no dóna la cara, que no figura a les llistes del Forbes però que és la que mana al món i decideix la vida i la mort de la gent.

Un llibre de suspense que malgrat la seva considerable extensió, es llegeix molt bé. Hi ha de tot: esoterisme, codis secrets, sectes mil.lenàries. Per passar una agradable estona amb l’ai al cor.

de Maud Tabachnik. Editions du Masque - Hachette Libre. 2000

És una novel.la negra interessant però no està a l’alçada de “La mémoire du bourreau”. També el tema central són els nazis afincats a la Patagònia després de fugir d’Alemanya en perdre la guerrra.

Maud Tabachnik tracta sovint en els seus llibres d’aquests assassins nazis que gràcies a les xarxes que van saber establir van poder escapar de les represàlies polítiques després de la II Guerra Mundial I es van escampar arreu amb la protecció de certs governs que els van permetre el camuflatge i van dificultar la seva extradició per esser jutjats I condemnats.

“Le Tango des Assassins” tracta el tema de la investigació sobre les adopcions de nens, fills de desapareguts durant el règim dictatorial de Videla.

Tabachnik sap mantenir l’intriga fins al final i sap ficar-se molt bé dins la mentalitat assassina dels ideòlegs fanatics.