mercenades

de Philip Roth. Traducció de Xavier Pàmies. La Magrana, Barcelona. 2009

Aquesta novel.la de Philip Roth té lloc en el temps de la guerra de Corea, als anys 50. Ens parla de la vivència de Marcus, un estudiant brillant, bon fill d'una família jueva, el pare del qual és carnisser kosher, de qui aprèn l'ofici en el temps que no dedica als seus estudis.

Adolescent, en Marcus veu com el seu pare, mogut per una por irracional, el tanca cada cop més i el vol controlar fins a fer-li l'ambient irrespirable. Aquest control sense sentit durà en Marcus a triar una universitat allunyada de casa dels seus pares. Posa terra pel mig per poder dedicar-se als seus estudis i intentar evitar, amb la consecució de les millors notes, ser enviat a la guerra de Corea.

En aquesta Universitat de l'Amèrica profunda trobarà també a poc a poc un ambient tan irrespirable com a l'entorn familiar. Cada cop més veurà la seva vida controlada i invaïda pels propis companys i pel Rector que el sotmet a un interrogatori gairebé policial quan el Marcus intenta fer valer la seva llibertat per no assistir als oficis religiosos que la Universitat teòricament no imposa com a obligatoris.

La sexualitat i més tard l'enamorament el lligarà amb una noia inestable, que ja ha fet uns intents frustrats de suïcidi. Aquesta noia, que és gentil, no serà del gust de la mare del Marcus, que tampoc aprovarà aquesta relació del seu fill.

L'ambient de l'època i de l'entorn en què es mou el Marcus és claustrofòbic, carcelari gairebé, perquè tots els personatges es mouen víctimes dels seus propis prejudicis i dels prejudicis de la societat.

Finalment, Marcus morirà en aquesta guerra de Corea que volia defugir però on serà enviat per no haver sabut moure's amb l'hipocresia que li hauria estat necessària.

de Roberto Saviano. Traductor: Teresa Clavel i Francisco J. Ramos

de Joseph Conrad. Traductor: J.M.Lacruz Bassols

de Harold Pinter. Traductor: John Lyons

d'Erskine Caldwell. Traducció Horacio Vázquez Rial. Alba Editorial. Barcelona 1997

Brutal retrat de l’Amèrica profunda. Els personatges viuen al camp, a Augusta, Georgia, i la història es desenvolupa a principis del segle passat quan el cotó ja no és rentable i els conreadors han d’abandonar la terra i anar a ciutat a treballar a les filadores.
La família Lester és una família en absoluta decadència moral i econòmica. El pare Lester és un desgraciat somnia-truites i gandul que espera poder encara viure de la plantació de cotó. No té ni diners ni ganes, només somnis i s’estima més estar a la porta de la seva chabola esperant si passa algú per robar-lo que anar a treballar a la ciutat com han fet tots.
Resulta angoixós llegir Erskine Caldwell i seguir els protagonistes d’aquesta novel.la seva que no desperten cap simpatia ni comprensió. Són tots un desgraciats analfabets, atropellats per la vida i incapacitats per mirar més enllà del seu ventre buid.
L’àvia Lester que mor davant la casa atropellada pel seu nét, queda al terra sense que ningú li faci cas. Ha estat descuidada des que és vella ja que tots els Lester la tenen absolutamente arraconada i no li donen ni menjar esperant a què mori ben aviat i deixi de ser un problema.
El Lester petit de 16 anys es casa amb una vídua predicadora de 35 anys que li promet un cotxe i aquest es passa el temps conduïnt amunt i avall de les terres d’Augusta, tocant la botzina i fent malbé el cotxe nou fins que gairebé queda destrossat, com tot el té contacte amb els Lester, siguin persones o propietats.

de Henri Troyat de l'Académie française. Flammarion. 1990

Henri Troyat imagina la vida, gens coneguda, de la dona de Louis David, pintor de la revolució francesa del 1789. D’estil neoclàssic, pintor de grans escenes de la mitologia grega i dels personatges revolucionaris, es va destacar durant aquell període de convulsió i entre d’altres fets que el van significar va signar el guillotinament el rei Lluís XVI. Quan va rodar el cap de Robespierre i el terror va anar minvant, David va ser empresonat i la seva dona, malgrat que estava ja separada d’ell, va fer els impossibles per donar-li suport moral i treure’l de la presó adduïnt que estava malalt i que necessitava repòs, petició que li va ser concedida.

L’autor ens retrata un Louis David amb una dependència total de l’admiració dels altres, de personalitat inflexible i sempre arrambant-se al poder del moment: va ser pintor de la realisa, de la revolució i també de Napoleó.