mercenades

Narració Autobiogràfica, títol original L'ANALFABÈTE. RÉCIT AUTOBIOGRAPHIQUE, d'Agota Kristof, traducció Montserrat Solé Serra, Editorial Laertes, Barcelona 2005. 52 pàgines

La vida de l’Agota Kristof des que amb un altre grup d’hongaresos fuig del seu poble, l’any 1956, fins que s’instal.la a Neuchâtel (Suïssa), el seu país d’adopció.

“L’Analfabeta” es com es veu l’escriptora en un país d’on en desconeix totalment l’idioma, havent-se de posar a treballar en una fàbrica vuit hores i alhora havent de tenir cura de la seva filla de quatre anys, mentre el seu marit estudia a la Universitat.

El patir moral i físic d’una exiliada escriptora i poeta, l’estri importantíssim de la qual és el seu idioma, i que en arribar a Suïssa es converteix en una analfabeta que ha d’aprendre el francès des del nivell zero.

Record autobiogràfic d’aquells anys en què es va trobar en una soledad absoluta en no poder-se comunicar fins que va aconseguir escriure el seu primer llibre en francès. Aquest coneixement reduït de l’idioma francès, la va obligar a expressar-se en frases curtes, desprovistes d’adornaments innecessaris que li van donar aquest estil que té: precís, directe, sense “decorats linguístics”, un estil de bisturí, net i clar.

d'Agota Kristof, Éditions du Seuil, 184 pàgines.

Agota Kristof és una escriptora hungaresa, resident a Neuchâtel després d’haver fugit del seu país amb el seu marit i la seva filla petita, l’any 1956, quan la revolució dels hungaresos anti-comunistes va ser sufocada pels soviètics.

A Neuchâtel va treballar uns anys en una fàbrica i el seu marit va entrar a la Universitat. L’Agota Kristof en un moment diu que hauria estat millor que ella hagués anat a la Universitat i el seu marit hagués treballat en una fàbrica. Van ser cinc anys de no vida entre la fàbrica i les obligacions maternals, amb una total justesa de mitjans econòmics.

Le Grand Cahier és el diari íntim que escriuen dos germans bessos d’uns 12 anys des del moment en què la seva mare els deixa a mans de la seva àvia, en un poblet fronterer, en no poder-se ocupar d’ells, fins que els dos germans se separen.

Claus i Lucas, els bessons, tenen una vida duríssima al camp, al costat de la seva àvia que l’únic que els procura és menjar i un lloc per dormir, menjar i dormir que s’hauran de guanyar treballant durament al camp i rebent un tracte inhumà i mancat del mínim afecte. Sense diners, hauran d’empescar-se-la per tractar de millorar la seva vida. Estudiaran sols, sense anar a l’escola i es procurararan diners anant per les tasques del poble a tocar l’harmònica.

Els dos germans veuen aviat la situació i comencen a fer exercicis de duresa, de resistència física, de crueltat amb els animals, en definitiva, de lluita per la vida i es converteixen en dos éssers absolutament amorals, decidits a sobreviure i a no ser derrotats per ningú.

L’Agota Kristof ens descriu un ambient claustofòbic, pintat en tons gris fosc/negre, amb molta misèria, poca felicitat i extrema duresa i crueltat. En escriure en francès, llengua d’adopció tardana, l’autora empresa en francès frases curtes, sense apenes descripions de llocs però assoleix transportar-nos al món sòrdid dels bessons i entrar en la seva psicologia que anem seguint des de la seva infància fins a la seva separació en creuar el Claus la frontera cap al món lliure i quedar-se el Lucas en el seu país de naixement.