Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SoléTerra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SoléTerra. Mostrar tots els missatges
dijous, d’abril 05, 2007
"L'ANALFABETA"
7:00 p. m. | 
Publicat per
mercenades
Narració Autobiogràfica, títol original L'ANALFABÈTE. RÉCIT AUTOBIOGRAPHIQUE, d'Agota Kristof, traducció Montserrat Solé Serra, Editorial Laertes, Barcelona 2005. 52 pàgines
La vida de l’Agota Kristof des que amb un altre grup d’hongaresos fuig del seu poble, l’any 1956, fins que s’instal.la a Neuchâtel (Suïssa), el seu país d’adopció.
“L’Analfabeta” es com es veu l’escriptora en un país d’on en desconeix totalment l’idioma, havent-se de posar a treballar en una fàbrica vuit hores i alhora havent de tenir cura de la seva filla de quatre anys, mentre el seu marit estudia a la Universitat.
El patir moral i físic d’una exiliada escriptora i poeta, l’estri importantíssim de la qual és el seu idioma, i que en arribar a Suïssa es converteix en una analfabeta que ha d’aprendre el francès des del nivell zero.
Record autobiogràfic d’aquells anys en què es va trobar en una soledad absoluta en no poder-se comunicar fins que va aconseguir escriure el seu primer llibre en francès. Aquest coneixement reduït de l’idioma francès, la va obligar a expressar-se en frases curtes, desprovistes d’adornaments innecessaris que li van donar aquest estil que té: precís, directe, sense “decorats linguístics”, un estil de bisturí, net i clar.
“L’Analfabeta” es com es veu l’escriptora en un país d’on en desconeix totalment l’idioma, havent-se de posar a treballar en una fàbrica vuit hores i alhora havent de tenir cura de la seva filla de quatre anys, mentre el seu marit estudia a la Universitat.
El patir moral i físic d’una exiliada escriptora i poeta, l’estri importantíssim de la qual és el seu idioma, i que en arribar a Suïssa es converteix en una analfabeta que ha d’aprendre el francès des del nivell zero.
Record autobiogràfic d’aquells anys en què es va trobar en una soledad absoluta en no poder-se comunicar fins que va aconseguir escriure el seu primer llibre en francès. Aquest coneixement reduït de l’idioma francès, la va obligar a expressar-se en frases curtes, desprovistes d’adornaments innecessaris que li van donar aquest estil que té: precís, directe, sense “decorats linguístics”, un estil de bisturí, net i clar.
Etiquetes de comentaris:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)