mercenades

La possibilitat d'una illa, de Michel Houellebecq, Traducció Carles Sans, Editorial Empúries, Barcelona 2005, 315 pàgines.

Excel.lent novel.la que ens parla sense embuts, amb tot el cinisme i crueltat, de la societat de la globalització actual que sobrevalora els seus joves permetent-los tots els plaers possibles sense contrapartides alhora que menysprea els seus vells, deixant-los morir sols en els geriàtrics. Llibertat individual, independència, incompatibles amb l’amor. Sexe sense complexes però sense compromís i com un article de consum més. Absència de valors però com sempre, por a la mort i recurs a les sectes quan les religions tradicionals pràcticament han desparegut.

Examen de la parella actual, dels fills sovint paràsits dels pares durant un temps cada cop més llarg, incondicionalitat del pares sense contrapartides però sense aconseguir per això ni respecte ni amor de la progènie.

Michel Houellebecq és un escriptor dur, càustic, pornogràfic, sense concessions. L’ambient de les seves novel.les és depriment, sense esperances per a la humanitat que camina cap a la robotització més absoluta, deixant en el seu camí qualsevol resta de humanització.

El Daniel, protagonista de la novel.la, té vàries veus, la seva com a humà i moltes altres en els robots successius en els que es va reencarnant gràcies a ser adepte de l’Església elohimita que promet l’eternitat i fa de les persones humanes mortes una rèplica clonitzada gràcies a la conservació prèvia dels seus ADN.

Foreign Babes in Beijing, Behind the scnes of a New China, de Rachel Dewoskin. Editat per W.W. Norton & Company Inc., New York, 2005, 332 pàgines.

La narradora, americana, de pares que han passat anys a Xina, decideix traslladar-se a Beijing per passar-hi un temps. Té contactes i entra en una casa de RRPP que facilita les relacions de les empreses americanes que s’han implantat o es volen implantar a Beijing. Ajuda a promocionar les marques d’aquests empreses i a muntar actes protocolaris per facilitar els contactes sino-americans empresarials.

Ens parla de les dificultats de la seva integració en els costums i l’idioma del país, del seu sentiment de no sentir-se mai segura del que entén i del que diu en un chinglish molt rudimentari. De les dificultats per arribar a trobar-se còmode dins d’um ambient i d’una cultura tant diferents on sovint es donen males interpretacions. El modus de vida dels expats, dels estrangers desplaçats a treballar a la Xina, amb la desconnexió mental, econòmica i lingüística que existeix entre ambdues comunitats i amb un desconeixement profund del sentir del poble xinès envers ells mateixos i els “altres” pels qui senten una mena d’amor-odi, en funció de voler-los imitar per una banda però amb una component d’enveja i de crítica de les seves cultures, per l’altra.

L’autora s’integra en un equip de filmació d’un director xinès que vol fer una pel.lícule “Babes in Beijing”, que parli de les noies estrangeres vivint a Beijing i que s’enamoren de nois xinesos. Aquí descobreix que els xinesos cnsideren a les estrangeres dones alliberades, sense complexos, i això és el que la pel.lícula té intenció de transmetre a les noies xineses perquè cada cop més perdin els costums tradicionals i s’acostin als de la societat “moderna”. Pel.lícula alhora com a vehicle de vend de marques i de maneres de fer més obertes.

Llibre interessant que et fa veure que un país és molt més que el seu idioma, una petita part de tot un conjunt de coneixements difícilment assolibles per l’estranger per molt que hi passi un temps més o menys dilatat.

HOAX, d'Eduard Márquez, Editorial Cruïlla, Col.lecció EL VAIXELL DE VAPOR, Barcelona, 1999.
pàgines. L'autor em va caure superbé en el programa de T V "Saló de lectura". No el coneixia i vaig descobrir que era un escriptor de llibres infantils. Parlava de com n'és de difícil escriure per a criatures i fer-se entendre per ells.
Acabo de llegir "Hoax". M'ha encantat la seva simplicitat en desenvolupar aquesta petita aventura de la Marta i l'Eloi en un parc d'atraccions. El seu estil, la seva imaginació en la creació de personatges "extraterrestres" i les converses entre la Marta i l'Eloi m'han fet riure i hi he passat una estona de lectura força entretinguda.
No sé com deuen reaccionar les criatures que se suposa que llegeixen els llibres de l'Eduard Márquez però jo he gaudit amb les pors i les valenties de la Marta i l'Eloi viatjant amb el coet "Hoax".

LA SOMBRA DEL VIENTO, de Carlos Ruiz Zafón. Edit. Planeta, Barcelona, 2001, 575 pàgines.És un llibre-fulletó. que es llegeix sense esforç. Pur entreteniment. Lectura d'evasió. Ambientat entre els anys1945-1966. El Carlos Ruiz Zafón escriu una novel.la que conté tots els genères literaris: intriga, asssassinats, amor tràgic, odi de classe, personatges torturats, tocs "gore". A vegades sembla que llegeixis un T.B.O. No sempre respectuós en el llenguatge pel que fa a l'època en que pretén que es desenvolupen els fets ja que fa parlar als personatges amb expressions actuals.

Els bons són molt bons i els dolents ho són més que la tinya.

El fet de què Ruiz Zafón domini el llenguatge periodístic és important per dotar el seu llibre de molta agilitat en els esdeveniments però els seus personatges són poc treballats des del punt de vista psicològic. En "La sombra del vineto" gairebé sempre els rics són molt dolents i els pobres molt bons.

En conjunt es llegeix bé però no deixa de ser un best-seller.