dijous, de juny 25, 2009

Ras le bol


de François Godue. Guy Saint-Jean Editeur, Laval, Québec. 1960
Depressió d’un emprenedor d’èxit que té la seva agenda del dia minutada per la seva secretària. Tot està quadriculat, des de l’hora diària de sortir de casa amb un itinerari sempre bloquejat per l’infinat de cotxes que circulen per Montréal fins a la distribució del seu temps de treball atapeït de reunions i d’entrevistes de treball.
La dona del protagonista, embarcada en la progressió en la seva pròpia carrera no entén que el seu marit estigui passant una situació de replantejament personal i no contribueix gens a ajudar-lo a trobar una sortida. Al contrari s’esforça per tots els mitjans per fer-lo “entrar en raó” perquè torni a ser l’empresari d’èxit d’abans.
Godue ens vol fer reflexionar sobre la vida consumista i alienant que ens envolta i que ens ha fet abandonari oblidar els petits plaers : temps per mirar, per gaudir, per assaborir aquelles coses que no costen diners però per les que es necessita el que tots hem perdut: TEMPS.
dissabte, de juny 20, 2009

El codi dels Wooster


de P.G. Wodehouse. Traducció de Mònica Martín i Berdagué. Editorial Columna, Barcelona. 1993
Divertit llibre de l’autor còmic britànic Wodehouse. És una lectura lleugera, divertida i amena, en uns ambients aristocràtics del bon viure i el no treballar. Protagonistes amb majordom que l’únic que fan és viure amb tranquil.litat, sense angoixes i sense pressions, només atents els plaers de la bona vida, del millor cuiner francès i del millor jardiner per tenir cura de les flors dels imponents jardins de les grans cases rurals d’aquests terratinents que competeixen als premis de la comarca al porc més gras o a la flor més bonica. Tés a les hores que toca, solters despreocupats amb ties i oncles cadascun treient el millor partit d’aquestes videls indolents i envejables.
L’humor de Wodehouse em recorda el de Jerome K. Jerome, humor anglès fi, irònic, intel.ligent, elegant. Els personatges de Wodehouse són aristòcrates en un món hedonista de “diner vell” amb les subtileses de tot tipus pertinents a aquesta classe social que no treballava i només estava atenta als plaers quotidians. Els personatges d’aquest autor són gent que saben treure partit del seu desvagament, que sense tampoc grans viatges ni grans aventures, saben gaudir i apreciar l’alta gastronomia d’un cuiner francès, la bellesa d’una rosa especial que creix al seu jardí o d’un porc amb pedigree i que opta al concurs de porcs de la comarca com es llegeix a “Pues, vaya!” del mateix autor.
Llegint Wodehouse entres en un món d’alta sofisticació. Si fos una pel.lícula hom es podria imaginar un David Niven fent de protagonista d’alguna de les seves històries, amb majordoms savis que poden aconsellar fins i tot els seus senyors que ben sovint no toquen tan de peus a terra sinó que es mouen en una mena de núvol on no hi arriben els mals humors, la irritabilitat, les preocupacions dels mortals que no tenen la sort de formar part d’aquesta bombolla.
dissabte, de juny 13, 2009

Tres home en una barca


de Jerome K. Jerome. Traducció de Josep Marco. Quaderns Crema. Barcelona 2000
Divertit relat de tres amics que decideixen fer una travessa pel Tàmesi, amb el seu gos, excursió que els durà a tota mena d’incidents i de confusions i a un seguit de peripècies amb la barca donada la seva poca experiència tant en la navegació com en l’equip necessari per aquest viatge.
L’humor de Jerome s’expressa en un llenguatge suau, irònic, simpàtic. Els personatges s’agafen les coses amb una certa filosofia i quan s’enfaden la sang no arriba mai al riu. Les moltes vicissituds de l’excursió pel Tàmesi no desuneix aquests tres amics que acaben el viatge celebrant-t’ho en tornar a Londres sans i estalvis.
dijous, de juny 11, 2009

Les chiens et les lous


d'Irène Némirovsly. Bibliothèque Albin Michel. Paris 1940
Irène Némirovsky ens endinsa en les vides de la gent d’un poble francès, vides aparentment transparents però amb uns drames ocults que fan desgraciada la vida dels seus protagonistes. Les passions humanes que mouen les seves vides (amor, odi, adulteri, diner…) són subterrànies encara que acaben emergint i provocant finalment la tragèdia. La claustrofòbia, el què diran, el que tothom sap en el fons i ningú no diu per conveniència però que acaba sortint a la superfície fan un mal terrible perquè es destapen després d’anys d’haver-hi posat una llosa a sobre.

“Les chiens et les loups”, els gossos i els llops, són dues cares del mateix animal, una metàfora de la doble cara, de la doble personalitat que tenim tots. Podem ser bons però alhora perversos o no tan “honorables” com volem fer veure.

Seguidors

Arxiu del blog