mercenades

Interessant estudi de l’Espido Freide sobre aquest col.lectiu d’edat anomenat mileuristes, que es troben davant d’una societat absolutament contradictòria: per una banda s’ afalaga els joves dient-los que el futur és seu si estan ben preparats i, per l’altre se’ls refusa sous decents que els permeti independitzar-se i comprar un habitatge assequible.

Són la primera generació que té poques possibilitats d’escalar socialment, més aviat es veuen abocats a fer treballs per sota de les seves possibilitats i se’ls tracta de joves permanents encara que aquesta generació inclou fins a 35 anys, edad en què en èpoques no tan allunyades ja molts estaven casats i amb fills.

Els mileuristes han trencant amb la tendència que hi havia hagut fins ara de què els fills estaven en millor posició que els pares. Per primer cop a l’història, els pares que poden han d’ajudar als fills perquè aquests puguin mantenir mínimament el nivell al que estan acostumats i no quedin descavalcats del tot de l’escala social.

Són una generació que, malgrat tots els problemes, encara podran gaudir no obstant dels avenços econòmics que van poder fer la generació del baby boom i que molts d’ells hereteran. Trempegen ara en una situació sovint de precarietat laboral i econòmica però a la llarga no quedaran tan mal situats. Què passarà però amb les generacions successives a mesura que aquesta herència es vagi esgotant, si no milloren les condicions laborals i d’habitatge actuals ?

de Ian McEwan. Traducció Dolors Udina. Editorial Empúries / Anagrama. Barcelona 2005. 302 pàgines.

Inquietant llibre de Ian McEwan. Ens enfronta a una situació límit a partir d’un esdeveniment aparentment sense cap importància, d’una decisió qüotidiani que qualsevol de nosaltres podem prendre i que té unes conseqüències terribles per a ell i la seva família.

Al llarg dels seus llibres, McEwan ens dóna a conèixer els seus punts de vista sobre la moral de les persones, les conseqüències que se’n deriven de decisions a priori anodines però de resultats sovint dramàtics.

Dissabte és especialment interessant perquè l’òptica d’anàlisi dels fets és la d’un reputat neurocirurgià, acomodat i emocionalment estable, amb una família feliç i unida.

Les acurades descripcions tant mèdiques com esportives com d’anàlisi dels personatges són realment impactants i la posició mental del personatge principal que en tota hora es mou des d’una perspectiva estrictament mèdica, si més no ens sitúa en un esforç de comprensió del per què de moltes actuacions delictives o antisocials.

Llibre interessant i que ens deixa un regust amarg malgrat el desenllaç aparentment feliç.

L’amor d’una parella que havent iniciat un camí polític (els dos són militants comunistes) arriba un punt en la seva vida que divergeixen, un seguint en el món polític encara que decencisat pels esdeveniments de la caiguda del mur de Berlin el 1989, l’altra descobrint la fe religiosa.

És tremenda la narració de l’Ian McEwan sobre els gossos abandonats i famolencs en un bosc de la Provença francesa, que ataquen la protagonista i estan a punt de matar-la, fet que farà canviar el rumb de la història comuna de la parella, que farà que se separi, quedant-se ella vivint en una casa que es compra a la Provença i el seu marit visqui a Anglaterra, d’on són els dos.

de Ian McEwan. Anagrama/Empúries

Ian McEwan ens planteja una realitat pura i dura en aquest escrit sobre l’amistat i les relacions humanes, sobre el treball i com aquest, agafat en un extrem ens duu a una amoralitat o immoralitat que ens fa actuar en obediència únicament dels nostres propis interessos, deixant de banda qualsevol sentimentalisme o sentit ètic.

El funeral d’una dona, la Molly, reuneix als homes que han estat els seus amants i al marit d’aquesta, el George.

Sabem poc de la Molly però suficient per copçar que té una gran personalitat i que ha tingut molts amants que, d’una manera o una altra, han depès emocionalment d’ella. El George és el que sembla tenir més problemes per superar aquesta promiscuïtat i el que finalment provoca el duel a mort de dos dels seus amants, un músic i un director d’un diari (The Judge) així com també la davallada d’un polític aspirant a Primer Ministre.

L’estil de Ian McEwan és fred, tallant i s’estima poc els seus personatges a qui descriu amb rigurosa fredor.

de Primo Levi. Col.lecció EL BALANCÍ.

Primo Levi és un sobrevivent de Auschwitz que ens narra la seva història després de l’alliberament del camp de concentració per l’exèrcit rus. El seu llarguíssim periple per mitja Europa abans no tornarà a casa seva, a Itàlia.

Sovint s’han vist pel.lícules o documentals sobre la vida o la no-vida en els camps de concentració nazis i aquesta narració s’atura en començar l’alliberrament. Sembla que a partir d’aquí les coses van començar a ser fàcils però Primo Levi ens fa conscients de la vida errant i sense sentit del “després” d’aquest alliberament, que perllonga la duresa de la vida de captiveri a Auschwitz. L’ésser humà esdevé com una fulla que els vents duen d’un cantó a l’altre, sense que es pugui dirigir la pròpia vida, quedant lligada als aconteixements polítics del moment, sovint ignorats pels homes que els pateixen.

Tremenda odissea, narrada amb senzillesa i amb un cert sentit de l’humor, que sembla impossible en circumstàncies com les que els hi va tocar viure als presoners dels camps de concentració nazis.