dijous, de novembre 22, 2007

LA FALSA PÌSTA


de Henning Mankell. Traduït del suec per Meritxell Salvany. Tusquets Editores, L'Ull de Vidre. Barcelona 2001. 479 pàgines
Complicada trama de quatre assassinats brutals comesos per un adolescent de catorze anys i de xarxes de trata de blanques que passen per Suècia per “donar servei” als països del Sur d’Europa.

A l’inici de la investigació, Kurt Wallander i el seu equip queden absolutament aclaparats per les falses pistes que els van duent a conclusions equivocades fins que poc a poc van ajuntant les peces del trencaclosques i acaben descobrint l’assassí d’aquestes morts violentes per una banda i la corrupció moral de l’alta societat sueca per l’altra. Dues trames paral.leles que convergeixen i d’alguna manera expliquen la venjança personal d’un xicot que al seu torn viu en primera persona la pròpia violència a casa seva i la violència externa que s’exercei sobre ell i la seva família.

Les novel.les de Henning Mankell ens condueixen per la societat sueca dels nostres temps, i per extensió per totes les societats dels països desenvolupas actuals, amb el que tenen de desarrelament, de complexitat de les relacions humanes, de distanciament dels entorns naturals i propers a l’home. En el cas concret de Suècia, que des de fora ens sembla un país model, hi trobem un consum exagerat d’alcohol, suïcidis infantils, trata de blanques, en fi un paradís que està molt lluny de ser-ho.
dissabte, de novembre 17, 2007

EL RETORN DEL PROFESSOR DE BALL

de Henning Mankell. Traducció del suec d'Ivette Miravitllas. Tusquets Editores, L'Ull de Vidre. Barcelona 2005. 421 pàgines

Henning Mankell, com tots els escriptors de novel.la negra, resulta addictiu. El primer llibre que vaig llegir d’ell, El Cerebro de Kennedy em va agradar però tampoc tant.

A partir del segon, que és aquest, ja m’ha enganxat i ara estic llegint La falsa pista, que està molt bé i et fa mantenir el llibre a les mans.

Mankell escriu llibres gruixuts, situats sempre al seu país, Suecia, i això fa que poc a poc vagis aprenent, a través de les seves històries, la gent i els costums d’aquell país, per nosaltres tan desconegut. Són històries de sang, de gent poderosa i sense escrúpols i també de gent desheratada i també de gent pobre tout court.

Mankell és molt crític envers el seu país i envers els poders que mouen els fils (institucions, polítics, multinacionals). Ens descriu uns païsatges socials força inhòspits, on es desenvolupen accions mancades d’ètica i on el diner ho és tot.
dilluns, de novembre 12, 2007

LA DONA JUSTA


de Sándor Márai. Traducció d'Eloi Castelló Gasol i Anna Soler Horta. Edicions 62. Barcelona 2005. 413 pàgines.

Excel.lent novel.la de Sándor Márai, dividida en tres parts, que representen el autoanàlisi de la vida de cadascun dels tres protagonistes principals.

Triangle format per un matrimoni burgés i la minyona de la casa de quan l’home era jove.

Amor conjugal controlat i viscut sota les pressions convencionals i passió que és tal mentre no té una sortida i quan aquesta es produeix es desfà a les mans dels protagonistes i es torna líquid.

Sándor Márai ens parla de sentiments, de conductes mentals rígides, de passions que semblen tenir la força per vèncer tots els entrebancs però acaben essent viscudes amb culpabilitat i angoixa, passions que un cop semblen haver superat totes les dificultats no quallen perquè hi ha un abisme social entre els amants que representen unes barreres mentals infranquejables. Quan les persones provenen d’ambients socials i educacions tan diferents, la possibilitat de viure l’amor gaudint-lo i assaborint-lo és totalment impossible.

La novel.la es desenvolupa a Budapest, en l’ambient de preguerres i de la Segona Guerra Mundial.
divendres, de novembre 02, 2007

ELS SECRETS DE LA FELICITAT

de Sebastià Serrano. Editorial Ara Llibres. Barcelona 2006. 121 pàgines.

Sebastià Serrano ens recorda que som primats i mamífers i que la nostra evolució ha estat possible gràcies a viure en grup, en dependència els uns dels altres per alimentar-nos i defensar-nos alhora que per compartir coneixements i troballes.

L’home actual va oblidant a poc a poc, o la societat s’està configurant de tal manera com si poguessim viure individualment, sense comptar amb els altres, desarrelats i cada cop més allunyats del nostre entorn, com si fossim peces que es poden moure i intercanviar sense que això generi conflictes interns i determinades patologies.

Necessitem viure amb afectes, envoltats de caliu, compartir emocions i necessitem tocar i que ens toquin, necessitem la proximitat dels altres i el seu escalf, sense el qual no podem viure o viurem cada cop més allunyats d’una possible felicitat.

Sebastià Serrano ens parla de les noves tecnologies que si bé ens apropen de les persones que estan lluny, ens allunya de les que tenim davant. Exemple d’això seria estar amb un amic o parent en una cafereria i deixar-lo de banda per parlar amb algú que truca pel mòbil des de la llunyania.

El llibre és interessant però no deixa de ser una reiteració d’una conferència de Serrano a la que vaig assistir fa poc.

Seguidors

Arxiu del blog