dilluns, de juny 25, 2007

TRISTA VIDA

de Chi Li. Traducció directa del xinès mandarí de Mari Carme Espín Garcia. Edigrabel per BELACQUA Paraules. Barcelona 2007. 102 pàgines

Un dia en la vida d’un obrer qualificat de la Xina actual.
Yin, casat, un fill de quatre anys, treballa en una fàbrica de laminats d’acer de tecnologia punta, posada a punt per enginyers japonesos que són qui l’han entrenat per fer anar els botons de la màquina. Empresa totalment automatitzada, que no necessita de gaire personal, però que es veu obligat a treballar amb el sistema de primes.
L’autora no ens diu de què treballa la dona del Yin, però ho fa en un torn de nit.
Encara que aparentment la vida del Yin no és dura, es veu obligat a aixecar-se a trenc d’alba perquè aquest dia en concret li “toca” dur el seu fill petit per deixar-lo tot el dia a la guarderia de la fàbrica.
Yin i la seva família viuen lluny, en una caseta miserable, que al final del llibre, té l’avís de ser enderrocada, un minuscle habitacle on viuen tots tres, sense bany i sense cuina, serveis comunitaris que comparteixen amb altres deu famílies, el que representa cues per tot.
El desplaçament de Yin a la fàbrica el fa amb autobús primer, després amb el transbordador i encara un autobús. Abans d’entrar a fàbrica pare i fill pengen en un dels restaurants de carrer un bol de fideus sense salsa ni caldo. És l’àpat que tindrà el Yin fins l’hora de dinar on li posaran a la carmanyola que duu de casa un culleró de sopa de col (amb cuc inclós).
Jornada dura a la feina on s’ha de moure en tot el politiqueig intern d’una fàbrica sota el règim comunista xinès, on les coses no són obertes sinó que tot té dobles i triples sentits i s’ha d’anar trempejant per no ser “agafat”.
Quan torni a agafar el transbordador que creua el Yang-Tse per tornar a casa, serà un home esgotat al qui encara quedarà fer front al mal humor de la seva dona, a l’escás sopar, la neteja dels estris de cuina i de la roba en el safareig comunitari i l’avís de que enderrocaran l’edifici on hi tenen el seu minúscul i miserable habitacle.
diumenge, de juny 24, 2007

ÀCID SULFÚRIC

d'Amélie Nothomb. Traducció de Ferran Ràfols i Maëlle Monnerie. Empúries/Anagrama. Barcelona 2007.140 pàgines

A ACID SULFURIC Amélie Nothomb monta una paròdia terrible, portada al límit, sobre un reality show.
Aquest reality show del que ens parla la Nothomb es diu Concentració i ve a ser una còpia de l’extermini dels jueus en el govern de Hitler. Homes, dones i criatures segrestats pel carrer pels organitzadors del programa. Un cop transportats com a bestiar en camions al camp de concentració, imitació dels camps de concentració nazis, pateixen exactament les mateixes condicions de tortura i maltractaments físics i d’alimentació, essent eliminats implacablement quan els “kapos”, triats entre els presoners, decideixen que ja no poden seguir el ritme de treball imposat.
Aquestes condicions de vida són vigilades i televisades als espectadors per potents càmares que transmeten segon a segon el patiment dels personatges-presoners.
Primer, els “kapos” són els que tenen el poder de dur als presoners debilitats a la mort. Quan l’índex d’audiència baixa, i no ha fet més que pujar durant els mesos d’emissió del programa, els organitzadors tenen la brillant idea de que siguin els espectadors els qui, amb el comandament a distància, només pulsant en el teclat el nº de matrícula del presoner corresponent, el puguin enviar a la mort.
En aquesta història anem veient la degradació moral i el patiment físic que van patint els personatges gravats i visionats per un públic televisiu que, per molt que fa escarafalls davant de tanta crueltat, tanta humiliació i tant d’horror, assisteixen des de les seves còmodes butaques a l’extermini, un a un de tots els participants forçats del programa Concentració.
Només un personatge femení “La Pannonique” té els recursos mentals i culturals per no sucumbir a tant d’horror i a l’assatjament sexual d’una “kapo”.

Àcid sulfúric en estat pur.
dissabte, de juny 23, 2007

AKHÉNATON LE RENÉGAT


de Naguib Mahfouz. Éditions Denoël. Paris 1998. 192 pàgines


Naguib Mafhouz ens parla de l’Egipte de fa 1300 anys, dels temps d’Akhenaton, casat amb Nefertiti.
Un jove inicia la recerca de la veritat històrica del què va succeir en temps d’Akhenaton, nomenat l’herètic, i comença a parlar amb la gent del seu regnat, preceptor, consellers, família, capitans, capellans, tots els qui l’envolten en el moment en què, jove príncep d’aspecte andrògin i dubtosament home, inicia la seva adoració del disc solar, Aton, i renega de la religió dels seus avantpassats, l’adoració d’Amon.
Lluites de palau, entre els que veritablement es converteixen a la « nova fe », els que fan veure que s’hi converteixen, i els que s’hi rebel.len perquè consideren aquestes noves pràctiques herètiques.
Llegint els diversos testimonis, veiem com el mateix personatge, Akhenaton (Amenophis IV), sorgeix amb distinta llum, favorable o desfavorable atenent als interessos i a la fidelitat de cadascú.
Fabulació d’aquell període històric, basat en el que se sap de fets reals, en que aquest important canvi en les creences va capgirar el regne i va provocar una guerra civil.
dijous, de juny 21, 2007

VIDA E INSÓLITAS AVENTURAS DEL SOLDADO IVÁN CHONKIN


de Vladimir Voinóvich. Traductor Horaco Vázquez-Rial. Libros Asteroide, Barcelona 2006. 352 pàgines.

Farsa sobre l’exèrcit de l’ex República Soviètica i ridiculització del seu nivell de comandament que acata ordres absurdes sense plantejar-se res i intentant seguir fil per randa el manual del Partit.

Por generalitzada a ser castigat tant per part de tots els estaments de l’exèrcit com per part d’una població pobre, ignorant però amb la saviesa del dia a dia. Intents inútils d’entendre el per què de les ordres i de les exigències dels governants que demanen impossibles, encastellats com estan i sense contacte amb la realitat.

D’una ordre absurda s’esdevé una història absurda amb el soldad Chonkin, mal soldat i bon pagès, que acaba pagant amb la seva vida els plats trencats de tot plegat.
dimarts, de juny 12, 2007

L'AMOUR AU PIED DES PYRAMIDES



de Naguib Mahfouz, Editions ACTES SUD, Arles.183 pàgines.
Un dels molts relats curts que conté el llibre. És una mostra d’humor negre del Maguib Mahfouz i seria molt divertit si no fos perquè és retrat amarg de la situació d’una parella de joves que s’enamoren en una ciutat, el Caire, amb una inflació brutal que ha empobrit la classe mitjana, que ja no té cap possibilitat de tirar endavant, amb unes vivendes fora d’abast, uns estudis universitaris que ja no serveixen per tenir un lloc de treball decent, sinó per anar a engruixir la gran quantitat de funcionariat que no té res a fer i que, per tant, guanya un sou de misèria. Manca total d’expectatives d’aquest jovent, que és aplicable a tantes ciutats.

Mahfouz és únic describint aquest ambient de classe mitjana, que a Egipte és majorment funcionariat, que no té pràcticament mitjans de subsistència però guarda les aparences. Descriu els « nous pobres » com en diu ell, que amb tota la dignitat i els prejudicis de la classe mitjana formen part de fet del proletariat.
divendres, de juny 08, 2007

LE VIEUX QUARTIER et autres nouvelles


de Naguib Mahfouz, Éditions de l'Aube, La Tour d'Aigues, 2001. 63 pàgines.

Un carrer del barri antic del Caire. Un vell de 70 anys que retorna al seu barri al cap de 25 anys d’haver-ne sortit i els canvis que s’hi ha produit durant aquest temps que fa que reconegui ben poques coses i no el reconeguin. Històries com aquesta, relats molt breus que pinten molt bé l’ambient de barris antics de principis del segle passat: carrerons tranquils on tothom es reconeixia, on els nanos jugaven al carrer i carrers desapareguts, on els cotxes ho envaeixen tot i soroll per tot arreu.

Un matón de barri que han empresonat per “defensar” algú i quan en surt, no té ni ofici ni benefici i ha de donar les gràcies que li ofereixin fer de “limpiabotas”. Històries qüotidianes de gent corrent, del poble pobre, molt ben narrades.

Un altre autor que m’agrada força: Naguim Mafhouz
dimecres, de juny 06, 2007

LA NUIT SACRÉE



de Tahar Ben Jelloun. Éditions du Seuil, Paris, 1987. 189 pàgines.
Novel.la de Tahar Ben Jelloun. Tremend acabament de la història d’una jove de 20 anys a qui el seu pare ha imposat ser “home” des del seu naixement per vergonya de tenir més filles a la família i no aconseguir un fill.

Aquesta jove es veurà imposada fins als 20 anys una vida de noi, de dissimul i de lluita contra el seu propi sexe però la pròpia condició d’home imposat farà que es comporti com a home envers les seves germanes i la seva mare.

Quan mor el pare, la jove enterra tot els elements de vestuari que durant anys l’han identificat com a home devant la societat i comença a fer vida de dona encara que se sent buida i indiferent per dins.

Coneix l’amor i l’odi de prop, la venjança cruel i es mou entre el somni i la realitat. Llibre dur en extrem, ens pinta la brutalitat de la gent al Marroc, que ha de sobreviure en unes condicions de misèries i manca d’esperança totals.

Penso que els llibres de Ben Jelloun ens ajuden a conèixer millor la gent del Marroc i les seves grans dificultats per viure, envoltats de misèria, de repressió i de cap esperança de futur.
dilluns, de juny 04, 2007

AMOURS SORCIÈRES



de Tahar Ben Jelloun, Éditions du Seuil, París 1991. 296 pàgines.
Tahar Ben Jelloun és un escriptor que he descobert fa poc. M’agrada com escriu, amb senzillesa, la seva prosa és fàcil, i es llegeix com si fos un contador d’històries. Poc a poc, amb els seus relats, ens anem adonant de què és el Marroc, les seves gents, la seva manera de viure, la duresa del paisatge i les grans dificultats per aconseguir el pa de cada dia.

Aquestes grans dificultats per tirar endavant qüotidinament fa que la gent sent una gran enveja i odi envers aquells dels seus que aconsegueixen una vida millor. No perdonen que un dels seus s’hagi pogut escapar de la misèria i es tornen mesquins i maliciosos i fan tots els possibles per fer-lo caure. La gran corrupció existent al Marroc queda molt ben reflectida en els llibres de Ben Jelloun. Tot és difícil, tot és impossible d’aconseguir si no s’afluixa la “mosca”. Aleshores els papers comencen a circular, amb gran lentitud però i a base de conèixer la persona adequada que pararà sempre la mà per ajudar a que les coses avancen.

L’amabilitat és sovint engany o parany, la manera de pensar dels marroquins està ben lluny dels europeus. La vida al Marroc no té res a veure amb la vida dels europeus, per això tenen aquest delit de sortir del país, encara que com sempre, fora les coses tampoc no els són fàcils perquè han de patir el racisme i les exigències de les societats modernes per les quals no estan preparats.

Seguidors

Arxiu del blog