mercenades

de Roberto Saviano. Traductor: Teresa Clavel i Francisco J. Ramos

de Joseph Conrad. Traductor: J.M.Lacruz Bassols

de Harold Pinter. Traductor: John Lyons

d'Erskine Caldwell. Traducció Horacio Vázquez Rial. Alba Editorial. Barcelona 1997

Brutal retrat de l’Amèrica profunda. Els personatges viuen al camp, a Augusta, Georgia, i la història es desenvolupa a principis del segle passat quan el cotó ja no és rentable i els conreadors han d’abandonar la terra i anar a ciutat a treballar a les filadores.
La família Lester és una família en absoluta decadència moral i econòmica. El pare Lester és un desgraciat somnia-truites i gandul que espera poder encara viure de la plantació de cotó. No té ni diners ni ganes, només somnis i s’estima més estar a la porta de la seva chabola esperant si passa algú per robar-lo que anar a treballar a la ciutat com han fet tots.
Resulta angoixós llegir Erskine Caldwell i seguir els protagonistes d’aquesta novel.la seva que no desperten cap simpatia ni comprensió. Són tots un desgraciats analfabets, atropellats per la vida i incapacitats per mirar més enllà del seu ventre buid.
L’àvia Lester que mor davant la casa atropellada pel seu nét, queda al terra sense que ningú li faci cas. Ha estat descuidada des que és vella ja que tots els Lester la tenen absolutamente arraconada i no li donen ni menjar esperant a què mori ben aviat i deixi de ser un problema.
El Lester petit de 16 anys es casa amb una vídua predicadora de 35 anys que li promet un cotxe i aquest es passa el temps conduïnt amunt i avall de les terres d’Augusta, tocant la botzina i fent malbé el cotxe nou fins que gairebé queda destrossat, com tot el té contacte amb els Lester, siguin persones o propietats.

de Henri Troyat de l'Académie française. Flammarion. 1990

Henri Troyat imagina la vida, gens coneguda, de la dona de Louis David, pintor de la revolució francesa del 1789. D’estil neoclàssic, pintor de grans escenes de la mitologia grega i dels personatges revolucionaris, es va destacar durant aquell període de convulsió i entre d’altres fets que el van significar va signar el guillotinament el rei Lluís XVI. Quan va rodar el cap de Robespierre i el terror va anar minvant, David va ser empresonat i la seva dona, malgrat que estava ja separada d’ell, va fer els impossibles per donar-li suport moral i treure’l de la presó adduïnt que estava malalt i que necessitava repòs, petició que li va ser concedida.

L’autor ens retrata un Louis David amb una dependència total de l’admiració dels altres, de personalitat inflexible i sempre arrambant-se al poder del moment: va ser pintor de la realisa, de la revolució i també de Napoleó.

d'Andrea Camilleri. Traducció Pau Vidal. Edicions 62. Barcelona 2008

Andrea Camilleri fa un petit diccionari del lèxic de la màfia i el fil conductor d’aquesta narració és un perfil de Bernardo Provenzano, de Corleone, cap de la Cosa Nostra siciliana. que va ser arrestat després de quaranta tres anys de seguir-li les passes.
El relat és un endinsament encara que molt breu en la mentalitat d’aquest capomàfia i la seva manera de dirigir aquesta organització criminal.
Bernardo Provenzano era segon de bord de Totó Riina, del clan dels corleonesos, fins que va arribar a ser cap màxim en el 1993 quan Riina va ser detingut. Provenzano, l’invisible, donava le seves ordres en paperets plegats i replegats que arribaven a destinació després de passar per múltiples mans, el que dificultava enormement la tasca de la policia per saber on parava. Home semi-analfabet utilitzava màquines d’escriure per les seves comunicacions imputant així les seves faltes d’ortografia al moment de mecanografiar. Desconfiat, astut, va poder despistar la policia durant aquests quaranta tres anys de viure en amagatalls i gaudir de la protecció dels seus íntims.
Llibre molt interessant que dóna una visió del que és la Cosa Nostra a Sicília.

de Harold Pinter. Traductor: Joaquim Mallafré

de Candace Bushnell. Traducció de Clara Mas. Columna Edicions, Barcelona 2008

Il.lustratiu llibre sobre el top executives i les top executives de les grans empreses a Nova York. La seva vida laboral, l’ascens i la caiguda ràpids en l’escala cap a la Direcció, les intrigues internes per aconseguir les posicions més elevades.
És un altre món, ens parlen d’apartaments de 235 m2 i molt més, de sous espatarrants, de cotxes de luxe, de festes a iots, d’avions privats, tot formant part d’aquests alts càrrecs a les corporacions.
Pel que fa a les dones protagonistes d’aquests llibres, gran dilemma treball/família per bé que totes elles prioritzen la seva feina sense dubtar-ho. Són dones decidides a triomfar, a treballar el que calgui per obtenir els millors llocs laborals i que no renuncien a ser elles situant-se darrera de cap pantalla masculina. Poden estar casades amb homes que assumeixen –malament- però assumeixen fer el paper tradicional que les dones han fet fins ara o bé fer parella amb homes tant o més rics que elles sense per això deixar de ser elles les que duen el timó de la seva vida.