mercenades

de Jean-Paul Dubois. Éditions de l'Olivier. 2007. 232 pàgines

Sorprenent relat de la trobada de dos homes, un el marit, l’altre l’amant, d’una dona absent. Història que t’enganxa des del principi, Jean-Paul Dubois sap atreure l’atenció del lector des de la lectura del primer full. Ambient canadenc a l’hivern, en una cabanya molt apartada de qualsevol població. Una tempesta de neu que aïlla els dos homes, homes absolutament oposats que han pogut estimar la mateixa dona

Paul Hassenbank té una malaltia incurable i decideix anar a trobar la seva donna a Ontario, al Canadà, on sap que ha viscut amb un amant. En arribar descobrirà que la dona que li semblava conèixer és un ésser que no té res a veure amb l’imatge que en tenia d’ella. És una perfecta desconeguda.

Al final és veritablement sorprenent.

de Jean-Paul Dubois.

Les vicissituds de Tanner que hereta una immensa casa, vellota, que es veu obligat a rehabilitar.En el moment de l'herència Tanner viu en un bell apartament amb jardí, que ha de vendre per fer front a les despeses de la rehabilitació que ha de fer. Més d'un cop lamentarà haver venut el seu apartament i haver-se ficat en unes desespeses cada cop més exagerades, haver de fer front a una successió d' operaris ineptes o petits estafadors que li provoquen més d'un maldecap i més d'un disgust.L'estil de Jean-Paul Dubois en aquest llibre és fresc i divertit.

de Geneviève Brisac. Éditions de l'Olivier, Le Seuil, 1996 204 pàgines

Les dificultats d’una mare divorciada amb el seu fill pre-adolescent. Encara que en general es pot dir que la relació mare-fill és bona, el fill no deixa de fer sentir malament a la mare quan les coses no es desenvolupen del tot al seu gust. Problemes d’una família tan reduïda en què la responsabilitat de l’educació i el temps de lliure recauen en la mare que, per molt que s’esforci, no aconsegueix mai que el seu fill se senti feliç i content. El mateix passa amb un fill de parella però en aquest cas hi ha un suport entre els adults que fa que el fill per molt que sigui important no és el TOT per la mare.

També incomprensió i poc ajut per part de l’entorn de la mare que per molt que valora l’esforç de la dona per tirar endavant un fill tota sola, sovint li recorda aquesta soledat i la impossibilitat de fer bé les coses. Hi ha alguna cosa com: Fas molt però mai amb el que fas n’hi haurà prou. I el fill recordant-li sovint a la seva mare que està sola perquè no és una persona fácil per conviure, o sigui que aquest fill “s’aprofita” d’aquesta feblesa per tirar del fil a la seva mare

de J. M. Coetze. Traducció de Dolors Udina. Edicions 62. Barcelona 2005. 236 pàgines

Per un accident de bicicleta, al protagonista li han d’amputar una cama. Encara que ja amb sexanta anys, és un home d’una vitalitat normal, sense problemes especials, però aquest accident desafortunat li representarà l’arribada subtada i inesperada de la vellesa, de la pèrdua de l’independència física i la humiliació que comporta. Es veurà amb una mobilitat molt reduïda i a mans d’infermeres que li aniran ensenyant com s’ho ha de fer per poder valer-se en els afers quotidians. Aquesta situació li crea uns problemes desconeguts de pèrdua de valor i d’autoestima, de menyspreu de sí mateix.

És un relat molt cru i no planteja cap sortida a aquesta situació, si no és la mort.

d'Emmanuel Carrère. Editorial P.O.L. 26, rue Jacob, Paris 6e

Aquesta història és terrorífica. Comença provocant una rialla i acaba que et fa posar els pèls de punta. Fins ben entrat el relat no saps quin és el personatge malalt mental. És un matrimoni de classe mitjana, que manté una bona relació i de cop i volta esclata el drama. Carrère ens fa anar de l’un a l’altra i ens porta despistats, jugant amb nosaltres.

La banalitat inicial d’afaitar-se el bigoti ens fa entrar en les angoixes dels personatges, en una creixent desconfiança entre el matrimoni, en un conflicte amb els amics, en una vida absurda i en final totalment inesperat.

És una lectura de novel.la psicològica que et va enervant i inquietant fins acabar-la.

d'Emmanuel Carrère. P.O.L. éditeur, 2000. Impression Novoprint à Barcelone, le 2 février 2007. 220 pàgines

Emmanuel Carrère es basa en la història d’un personatge que va poder enganyar els pares, la dona, els fills i els amics durant setze anys, falsejant totalment la seva personalitat, els seus estudis, el seu treball, vivint d’estafar el seu entorn fins que va veure que el recorregut se li estava acabant, que ja no podia ajornar gaire que la situació sortís a la llum i va assassinar els seus pares, la seva dona, els fills i va tractar també de matar una seva amiga que ell volia convertir en la seva amant, sense aconseguir-ho.

Des del punt de vista sicològic és un personatge obscur, morbós, llefiscós, amb una pàtina de bondat i serenitat que el fan encara més detestable. Resumint, és un boig recargolat, que ningú no descobreix, algú que encara que d’entrada no cau bé a ningú, s’infiltra i aconsegueix dur una vida aparentment normal.

És un llibre inquietant, que es llegeix molt bé però que deixa un mal gust de boca.