dilluns, de març 13, 2006

"Las intermitencias de la muerte", de José Saramago


Las intermitencias de la muerte, de José Saramago, traduït per Pilar del Río, editat per Alfaguara, Madrid, 2005. Terrible possibilitat de no que l'home vagi envellint, emmalaltint, patint accidents físics de tota mena, però mai no mori. La mort de "festa total", de braços plegats. Decisió d¡aquesta a manera de juguesca, de no matar. Conseqüències socials i econòmiques realment desastroses que sorgeixen brutalment després de celebrar amb gran alegria que, per fi, la humanitat és eterna i ja no ha de patir per aquesta espasa de Damòcles que tots tenim sobre nosaltres i que, tard o d'hora, ens abat.

Inutilitat aleshores de les religions, de la filosofia, l'existència de les quals està vinculada a la mort, amb la inexistència de la qual, s'anul.la la seva raó de ser.

Segona juguesca de la mort en decidir de tornar a matar però aquest cop provocant en l'home un efecte encara més terrible: l'avís per escrit de la pròpia mort amb una setmana d'antelació, per donar-nos "temps" per arreglar els nostres assumptes terrenals i acomiadar-nos de parents i amics.

La mort representada com una dona que parla amb la seva arma letal, la "guadaña", que escriu les cartes-preavís de mort, en paper violeta i que fa arribar als destinataris per correu especial.

Samarago, irònic, imaginatiu com sempre, creador de situacions inimaginables i que ens fan reflexionar profundament.

1 comentaris:

Ferran Caballero ha dit...

Tot i que el llibre no el vaig poder acabar (i això que Saramago m'encanta) i que crec en alguna cosa semblant a la inmortalitat de la filosofia, el blog (descobert gràcies a l'Albert) m'agrada molt. Com L'estrany, a mi també m'hi veuràs per aquí.
(si no és indiscreció; ets la dona de l'Albert? és que havia parlat alguna vegada de la seva dona en un comentari i ara m'ha picat la curiositat).
Felicitats pel blog!

Seguidors

Arxiu del blog