mercenades

de Chi Li. Traducció directa del xinès mandarí de Mari Carme Espín Garcia. Edigrabel per BELACQUA Paraules. Barcelona 2007. 102 pàgines

Un dia en la vida d’un obrer qualificat de la Xina actual.
Yin, casat, un fill de quatre anys, treballa en una fàbrica de laminats d’acer de tecnologia punta, posada a punt per enginyers japonesos que són qui l’han entrenat per fer anar els botons de la màquina. Empresa totalment automatitzada, que no necessita de gaire personal, però que es veu obligat a treballar amb el sistema de primes.
L’autora no ens diu de què treballa la dona del Yin, però ho fa en un torn de nit.
Encara que aparentment la vida del Yin no és dura, es veu obligat a aixecar-se a trenc d’alba perquè aquest dia en concret li “toca” dur el seu fill petit per deixar-lo tot el dia a la guarderia de la fàbrica.
Yin i la seva família viuen lluny, en una caseta miserable, que al final del llibre, té l’avís de ser enderrocada, un minuscle habitacle on viuen tots tres, sense bany i sense cuina, serveis comunitaris que comparteixen amb altres deu famílies, el que representa cues per tot.
El desplaçament de Yin a la fàbrica el fa amb autobús primer, després amb el transbordador i encara un autobús. Abans d’entrar a fàbrica pare i fill pengen en un dels restaurants de carrer un bol de fideus sense salsa ni caldo. És l’àpat que tindrà el Yin fins l’hora de dinar on li posaran a la carmanyola que duu de casa un culleró de sopa de col (amb cuc inclós).
Jornada dura a la feina on s’ha de moure en tot el politiqueig intern d’una fàbrica sota el règim comunista xinès, on les coses no són obertes sinó que tot té dobles i triples sentits i s’ha d’anar trempejant per no ser “agafat”.
Quan torni a agafar el transbordador que creua el Yang-Tse per tornar a casa, serà un home esgotat al qui encara quedarà fer front al mal humor de la seva dona, a l’escás sopar, la neteja dels estris de cuina i de la roba en el safareig comunitari i l’avís de que enderrocaran l’edifici on hi tenen el seu minúscul i miserable habitacle.