mercenades

de Sebastià Serrano. Editorial Ara Llibres. Barcelona 2006. 121 pàgines.

Sebastià Serrano ens recorda que som primats i mamífers i que la nostra evolució ha estat possible gràcies a viure en grup, en dependència els uns dels altres per alimentar-nos i defensar-nos alhora que per compartir coneixements i troballes.

L’home actual va oblidant a poc a poc, o la societat s’està configurant de tal manera com si poguessim viure individualment, sense comptar amb els altres, desarrelats i cada cop més allunyats del nostre entorn, com si fossim peces que es poden moure i intercanviar sense que això generi conflictes interns i determinades patologies.

Necessitem viure amb afectes, envoltats de caliu, compartir emocions i necessitem tocar i que ens toquin, necessitem la proximitat dels altres i el seu escalf, sense el qual no podem viure o viurem cada cop més allunyats d’una possible felicitat.

Sebastià Serrano ens parla de les noves tecnologies que si bé ens apropen de les persones que estan lluny, ens allunya de les que tenim davant. Exemple d’això seria estar amb un amic o parent en una cafereria i deixar-lo de banda per parlar amb algú que truca pel mòbil des de la llunyania.

El llibre és interessant però no deixa de ser una reiteració d’una conferència de Serrano a la que vaig assistir fa poc.