dimecres, d’abril 23, 2008
Dossier K.
10:28 p. m. |
Publicat per
mercenades |
Modificar el missatge
d'Imre Kertész. Traducció d'Adan Kovacsics. Acantilado - Quaderns Crema. Barcelona 2007. 204 pàgines.
Autobiografia de Imre Kertész sobre la base d’una entrevista que li va fer el seu amic i editor Zoltán Hafner entre el 2003 i 2004.
L’autor (jueu) va contestant amb total sinceritat i profunditat les preguntes que li planteja Zoltán (gentil). Comenta els seus diferents llibres tractant de separar i de deixar clar el que és novel.lat i el que és tret de la realitat. Com diu ell, en una novel.la es poden inventar situacions, el que no es pot inventar mai són els fets històrics que sempre han de respondre al que veritablement va succeïr.
Els llibres de Kertész ens parlen de l’Holocaust i dels terribles fets d’Auschwitz i Birkenau que estan vinculats a la seva vida ja que ell n’és un supervivent. Fets que ell creu que es poden tornar a repetir coïncidint amb el pintor eslovac Zoran Music exposat recentment a La Pedrera, que també va viure la mateixa experiència a Dachau. Aquesta exposició “No somos los últimos” confirma el parer de Kertész.
Molts dels que van sobreviure a aquells camps de concentració nazis van voler narrar aquelles tràgiques vivències perquè la memòria no se’n perdés i molts d’ells també es van suïcidar anys després (Primo Levi, Jean Améry...).
Imre Kertész es planteja si en realitat és possible sobreviure amb uns records que marquen tan profundament i alhora donen nul.les esperances de la bondat humana.
L’autor (jueu) va contestant amb total sinceritat i profunditat les preguntes que li planteja Zoltán (gentil). Comenta els seus diferents llibres tractant de separar i de deixar clar el que és novel.lat i el que és tret de la realitat. Com diu ell, en una novel.la es poden inventar situacions, el que no es pot inventar mai són els fets històrics que sempre han de respondre al que veritablement va succeïr.
Els llibres de Kertész ens parlen de l’Holocaust i dels terribles fets d’Auschwitz i Birkenau que estan vinculats a la seva vida ja que ell n’és un supervivent. Fets que ell creu que es poden tornar a repetir coïncidint amb el pintor eslovac Zoran Music exposat recentment a La Pedrera, que també va viure la mateixa experiència a Dachau. Aquesta exposició “No somos los últimos” confirma el parer de Kertész.
Molts dels que van sobreviure a aquells camps de concentració nazis van voler narrar aquelles tràgiques vivències perquè la memòria no se’n perdés i molts d’ells també es van suïcidar anys després (Primo Levi, Jean Améry...).
Imre Kertész es planteja si en realitat és possible sobreviure amb uns records que marquen tan profundament i alhora donen nul.les esperances de la bondat humana.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Seguidors
Arxiu del blog
-
►
2017
(66)
- ► de setembre (8)
-
►
2016
(80)
- ► de desembre (11)
- ► de novembre (6)
- ► de setembre (7)
-
►
2015
(23)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (3)
- ► de setembre (2)
-
►
2014
(12)
- ► de desembre (2)
-
►
2013
(10)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2012
(12)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (2)
-
►
2011
(9)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
▼
2008
(72)
- ► de desembre (7)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (6)
-
►
2007
(63)
- ► de desembre (6)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (7)
-
►
2006
(21)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (1)
-
►
2005
(27)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (3)
- ► de setembre (9)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada