dijous, de juny 11, 2009

Les chiens et les lous


d'Irène Némirovsly. Bibliothèque Albin Michel. Paris 1940
Irène Némirovsky ens endinsa en les vides de la gent d’un poble francès, vides aparentment transparents però amb uns drames ocults que fan desgraciada la vida dels seus protagonistes. Les passions humanes que mouen les seves vides (amor, odi, adulteri, diner…) són subterrànies encara que acaben emergint i provocant finalment la tragèdia. La claustrofòbia, el què diran, el que tothom sap en el fons i ningú no diu per conveniència però que acaba sortint a la superfície fan un mal terrible perquè es destapen després d’anys d’haver-hi posat una llosa a sobre.

“Les chiens et les loups”, els gossos i els llops, són dues cares del mateix animal, una metàfora de la doble cara, de la doble personalitat que tenim tots. Podem ser bons però alhora perversos o no tan “honorables” com volem fer veure.

Seguidors

Arxiu del blog