mercenades

Ja veieu que l'Amélie Nothomb m'agrada molt, no ? Aquí la tenim des de la seva infància fins a la seva adolescència, seguint a la seva família que es trasllada del Japó a Nova York, després a Bangladesh, amb el contrast brutal que aquest canvi representa en la seva vida, i més tard de Bangladesh a la
Xina, a Laos i finalment a Birmània (el Myanmar actual), per tancar el seu periple al seu país de naixement, Bèlgica.

L'autora ens trasllada els seus sentiments i les seves experiències en tots aquests països, fent-nos viure amb ella les emocions positives que viu a Nova York, el refús que li crea per contrast els anys viscuts a la Xina i a Bangladesh on només hi veu misèria i unes vides sense esperança i això fa que s'aïlli a la casa familiar per fugir del malson exterior. Aprofita aquest temps de reclusió voluntària per llegir, junt amb la seva germana, tots aquells llibres que són al seu abast. Malgrat la seva voluntat de no sortir de casa, els seus pares, gent cultivada i molt oberta al món, les "obliguen" a viatjar pel país, i a visitar, entre d'altres, una leproseria, vivència terrible per uns infants.

La seva estada a Laos i sobre tot a Birmània, ens mostra un país esplèndid, d'una bellesa aclaparadora.

En el curs de les diverses estades en tots aquests països, ens parla de la fam, d'aquí el nom del llibre, i de les grans diferències existents entre un país del primer món i els del tercer món.

Els llibres de l'Amélie Nothomb no són de viatges, però sí una finestra al món i ens donen la seva visió personal sobre les societats amb les que ha conviscut. L'escriptora no ha estat una turista. d'aqui l'interés del que ens explica. Les seves són vivències profundes, encara que personals, i trameten autenticitat i sinceritat.