divendres, de juliol 15, 2005

MÉTAPHYSIQUE DES TUBES, A. Nothomb



Llegir a l'Amélie Nothomb és un gaudi. Escriptora belga, d'un estil absolutament personal, refrescant, imaginatiu, plena de recursos personals envejables.

D'aquesta autora havia llegit ja "Stupeur et Tremblements", llibre amb el que vaig passar una estona molt agradable i em va fer riure amb ganes.

Ara acabo de llegir "Métaphysique des tubes" on l'autora ens parla de la seva infància, que va transcórrer a Shukugawa, al Japó. Acompanyem a l'Amélie des de que és un nadó fins als tres anys, les seves impressions del món que l'envolta, inventades o agafant-ne trossos de records esparsos, ens fan conèixer una nena amb una gran imaginació i sensibilitat, amb unes ganes terribles de dur les seves vivències personals al límit. L'Amélie és una provocadora, no és agent passiu de la seva vida sinó que és agent actiu. Dins de la seva curta edat, agafa la vida amb les dues mans i l'esprem al màxim. Filla de família molt acomodada, el seu pare és Cónsul belga al Japó, es beneficia des del seu naixement d'un entorn ric en experiències culturals i socials, que ella aprofita intel.ligentment.

Seguidors

Arxiu del blog