mercenades

M'ha agradat molt aquest relat que m'ha fet passar una molt bona estona de lectura. L'ironia i el manfutisme del protoganista jove són hilarants a vegades i divertits sempre. Tema molt actual i crítica despiatada dels okupes del cinema Roxy.

El Ramon de España té una pluma àgil, sap posar-se en el pensament i en les actituds d'un jove de 23 anys, de classe benestant, però que alhora que una mica "penco" i aprofitant-se de la sopa boba" de viure encara a casa dels pares, és crític de l'irremediable actitud romàntica d'esquerres del seu pare que, a darrera hora, intenta agafar el tren en marxa dels seus ideals de jovenut, sumant-se als okupes del Roxy, el lider dels quals és un cara dura i un barrut total, recobert d'una capa d'ideologia entre Jesucrist i Che Guevara. D'aquest "crida de la selva" de darrera hora, el pare de la història en surt ben mal parat i amb la camisa ben aixecada, doncs apart de quedar-se sense diners, perd de moment el seu prestigi com a periodista reconegut del diari "El Pogreso". Reflexió sobre el posicionament mental de la gent que volta els 50 / 60 anys avui dia i que en la seva joventut havien aspirat a canviar el món, a millorar-lo socialment i que sense adonar-se'm jan caigut en un còmode benestar i en un aburgesament, els més afortunats, i en un anar fent i somniar truites els que no han tingut tanta sort.