mercenades

La negació d’un home a acceptar la seva realitat fins al punt d’arribar a creure-us que no és l’home que diuen que és.

A partir de la retenció de Stiller a la frontera Suïssa, després d’anys de no haver trepitjat la seva terra natal, Stiller s’entesta a no acceptar que és l’home que les autoritats i tots els testimonis de la seva vida anterior que li van presentant, asseguren que és. Stiller va amb documents falsos i va fugir de la seva vida per “fer-se’n” una de diferent, fora del seu país i intentant ser “un altre”.

Si bé al començament de la lectura el lector creu que, efectivament, es tracta d’una pura coïncidència i d’un error dels policies de frontera suïssos, i que es tracta de dues identitats diferents, més tard copça que Stiller i l’home que Stiller diu ser són la mateixa persona.

Impossibilitat d’acceptar-se a si mateix tal com hom és alhora que impossibilitat de construir-se una nova identitat. No es pot reviure una vida ja viscuda i tampoc reaccionar diferentment a com s’és.

Històries inventades per Stiller per “despistar” es creuen amb la tosudesa de la història personal que no es pot defugir.

Max Frisch/Stiller contra la moral de conveniència de la petita burgesia i del seu petit país, Suïssa, que s’adapa a les circumstàncies històriques d’una manera totalment amoral.

Sentit d’humor fi i càustic de Max Frisch que ens planteja també la impossibilitat d’entesa real home/dona, relació constant de desavinença en no coïncidir mai el que cadascú dels dos espera i desitja de l’altre. Impossibilitat dentendre’s i d’estar en la mateixa longitud d’ona.

Max Frisch ens presenta en les seves obres homes amb mentalitat tècnica, racionals, crítics i amb dificultats relacionals.