mercenades

d'Antonio Muñoz Molina, Editorial Seix Barra, Barcelona 2006. 315 pàgines.

Extraordinàri naracció sobre la duríssima vida dels hortelans i pagesos a mitjans del segle passat, a Màgina, trasunta poble de Úbeda, d’on és originari Antonio Muñoz Molina alhora que va comparant aquestes amb el primer vol tripulat a la lluna de l’Apolo, el juliol del 1969. Soledat rural i soledat de l’home tecnificat.

A través de la vida d’un noi fill de pagès de Màgina, abocat com tots els fills de l’entorn a continuar essent pagesos, lluita generacional i rebelió contra aquesta fi imposada per la voluntat de ser escriptor, per la seva gran vocació literària que el duu a apartar-se de la seva família fins al punt que al seu pare li costa reconèixer en ell el fill que, de petit l’acompanyava al camp i l’ajudava en petites feines agrícoles, en l’esperança de què fos el seu relleu de gran. Al seu torn, el protagonista es veu molt distant d’aquelles vides que l’han estat acompanyant durant tota la seva infantesa i la seva adolescència amb les que sent que no té res en comú.

Records de la vida del protagonista en un món reclos, sense perspectives, amb una repetició constant de tasques embrutidores, que no deixen lloc a l’esperit, només unes poques hores de repòs per reprendre al fil de cada matinada una tasca amb guanys sempre insegurs, subjectes a la climatologia.

Ambient de la novel.la en un tuf de coses no dites, de rumors, de pressió religiosa i política, d’empobriment intel.lectual i petitesa quotidiana.