mercenades

de Henning Mankell. Traduït del suec per Carolina Moreno. Tusquets Editors, Barcelona 2003. 377 pàgines

Distret sense més. Només he llegit dos llibres de Henning Mankell però a mi no m’enganxen. Sí que serveixen per passajar-se pels paisatges freds suecs però decididament Wallander no em desperta cap interès.

Henning Mankell fa sovint denúncia de les grans companyies internacionals que es mouen sense restriccions en un món globalitzat on el control es fa cada cop més difícil i aquestes actuen lliures de tot càstig i denúncia social al quedar amagades darrera de xarxes cada cop més complicades. En els dos llibres que he llegit, El cervell de Kennedy tracta d’uns laboratoris clandestins a Sudáfrica que estan cercant la vacuna antisida i en aquest, L’home que somreia, del comerç d’òrgans vitals per trasplantaments. En ambdos casos, les companyies que s’hi dediquen no dubten a arribar a l’assassinat per tal de ser exitosos, demostrant un menyspreu absolut envers els països pobres subministradors d’aquesta humanitat que serveix de conillet d’índies en viu.

Si bé la denúncia és vàlida, des del punt de vista literari, no m’entusiasma.