mercenades

de Cesare Pavese. Traducció Esther Benítez. Editorial Lumen, Barcelona 2008

A mi aquest llibre m’ha recordat “La dolce vita”, un continu anar amunt i avall de persones d’alta societat desvegades, avorrides, insulses. Unes vides que no saben per què lluitar doncs són uns privilegiats que no han hagut d’esforçar-se mai per res i es passegen per la vida sense rumb, sense objectius, sense necessitats, només intentant trobar alguna cosa que els faci sentir alguna emoció, que els provoqui alguna reacció, que els faci sentir vius. Cotxes, viatges, suïcidis…
Ambientada al Turí de després de la Segona Guerra mundial, la protagonista, Clelia, dona de mitjana edat, arriba a aquesta ciutat procedent de Roma per obrir una tenda de modes. Clelia procedeix d’un entorn humil. La gent que va a visitar en arribar a Turí i que pertanenyen a la seva classe social de naixement, són gent amb dificultats per viure, en ambients resclosits i foscos, amb una vida limitadíssima. La comparació entre les dues societats és brutal.