mercenades

de Carmen Laforet. Ediciones Destino. Barcelona. 2004

Havia llegit “NADA” i m’havia agradat molt la descripció de la Barcelona de post-guerra, grisa, pobre, mesquina. A “LA LLAMADA” torno a trobar aquest ambient d’estretor, resclosit, de pisos estrets i poca llum. On fer un petit viatge de vacances constitueix un verdader esforç per tots els membres d’una família, demanant crèdits a les feines per recollir entre tots uns pocs diners que permetran a la mare passar uns dies de “luxe”, l’únic luxe que haurà tingut en tota una vida de casada una dona casada, mare de tres fills, un ja casat, un alter encara solter i el fill petit de quinze anys, el que destaca per sobre els membres de la família.
Des de la perspectiva d’avui dia qui no hagi viscut aquella època difícilment podrà copçar les petites vides, reduïdes, retallades, amb l’única perspective d’anar surant, de poder tenir un treball per poder posar un plat a taula i cobrir escassament les despeses domèstiques diàries.