dilluns, de març 16, 2009

El consol


d'Anna Gavalda. Traducció: de Xavier Garcia Muniesa, Ona Rius i Carles Sans. Edicions 62. Barcelona, 2008
Decididament l’Anna Gavalda no és la meva escriptora. No em convenç la seva manera d’escriure, envitricollada. És un estil que no m’agrada gens i en aquesta novel.la, EL CONSOL, el final s’endevina sense problemes. És del tot previsible encara que ben difícil de creure.
A l’autora li agraden els personatges fora de “l’establishment”, amb vides suposadament molt més interessants i enriquidores, contraposant-les amb les vides normals i avorrides de la majoria de tots nosaltres. És com si ens digués : Deixa-ho tot i posa’t a viure!
En aquest cas, la Kate i l’Anouk són dos personatges absolutament fora del corrent, per altra banda ben difícils de creure. Que un arquitecte d’èxit, sofisticat, vivint a París ho deixi tot per fer parella amb la Kate, en una masia que s’està caient a trossos, amb cinc fills d’una germana morta i dos adoptats, més l’Arca de Noé en ple, és ben inversemblant.
He aguantat el llibre fins al final però m’ha costat força acabar-lo.
Havia llegit de l’autora “M’agradaria que algú m’esperés en algun lloc” i tampoc em va convèncer.

Seguidors

Arxiu del blog