mercenades

de Christian Salmon. Traducció d'Inés Bértolo. Ed. Península. Barcelona 2008.

Assaig sobre la màquina de fabricar mentides que representen els governs i els mitjans de comunicació actuals que serveixen al poder. Creen una contrarrealitat a basar de muntar històries que són una cortina de fum del que realmente està passant.
A tots ens agrada escoltar contes i és molt més fácil fascinar una audiència amb una història que amb cifres i estadístiques que resulten avorrides. Una història ben fabricada arriba al cor, apel.la a les emocions més que a l’intel.lecte, però hi arriba directamente i és molt eficaç per moure i commoure les masses.
Cada cop més és impossible fer parlar els polítics que ofereixen rodes de premsa però on el guió ja està pactat o bé hi ha una “línia del dia” inamovible a la que els periodistes s’han de subjectar sense poder passar a preguntes que no entren a l’agenda ni es vol que hi entrin.
Reagan i després Clinton, van ser grans fabuladors i els que van marcar aquesta manera d’enfrontar les audiències. Van aplicar el “Ara no toca” del nostre President Pujol.
Els polítics avui dia estan sempre en campanya electoral i fent propaganda. Les ideologies de dretes i d’esquerres són cada cop més semblants, no en lo social i religiós, però sí en lo polític.
Les telenotícies s’han convertit en “infortainment” no reflecteixen la realitat sinó una contrarrealitat semblant a la publicitat.
Assaig interessant que ens fa comprendre molt bé tot el show que es monta en període d’eleccions, i ja ara, també tot l’any.