mercenades

de Sándor Márai. Traudcció de l'hongarès Judit Xantus. Ediciones Salamandra. Barcelona 2002. 206 pàgines.

Sándor Márai és l’escriptor dels monòlegs llarguíssims davant d’un interlocutor gairebé mut.

Els ambients d’aquest escriptor són burgesos o militars, ambients rics i cultes, d’una “finesse” d’esperit considerable. Els seus protagonistes autoanalitzen els seus sentiments, els esmicolen i en parlen a cor obert.

He llegit La història d’Estzer, El último encuentro i La dona justa i en tots ells els personatges han estat traïts, s’han enganyat sobre els altres i en pateixen les conseqüències, quedant buids per dins i mancats de recursos per tornar a començar. Són vides acabades, viscudes, sense cap possibilitat de tornar enrera perquè són recomptes finals d’unes existències.

El discurs mental dels personatges de Márai es desenvolupa sense amargor, sense recriminacions, només com un intent d’entendre què ha passat, què és el que ha fallat o no ha estat a l’alçada de les espectatives. Són resums d’unes vides viscudes en soledad. En els tres llibres esmentats, la soledad de l’ésser humà hi és present així com la impossibilitat d’estimar i de ser estimat.