diumenge, d’octubre 21, 2007
LAS VIUDAS DE LOS JUEVES
12:01 p. m. |
Publicat per
mercenades |
Modificar el missatge
de Caludia Piñeiro. Editat per Santillana. Madrid 2005. 246 pàgines
Esplèndid llibre de l’escriptora argentina Claudia Piñeiro, que enganxa des del primer moment. Escriptura àgil, trama de caire policíac, ens descriu la vida d’un grup de famílies de classe mitja alta, que han triat viure en una zona residencial, a 50 km de Buenos Aires. Es tracta d’una zona superexclusiva, un “condominium”, on tot està supervigiliat, superreglat i on els residents es poden moure en un ambient d’absoluta segurat física d’ells i dels seus fills. Dintre de la zona hi troben de tot i el millor del millor. No els cal sortir de la zona per trobar-hi distracció. Tots són amics i tots es tracten i es veuen en les múltiples activitats que s’ofereixen dintre d’aquest barri de luxe.
Calen uns ingressos ben alts per poder seguir la vida que duen la població de Los Altos de la Cascada. Són tots gent que es coneix, que compartiesen activitats lúdiques, esportatives i socials d’alt nivell. Pobre del que cau econòmicament parlant perquè ha de marxar d’aquest lloc privilegiat i queda estigmatitzat quan ja no li és possible seguir el ritme de grans despeses dels altres residents.
Radiografia de la classe mitja alta argentina, però també occidental, que cau en una tela d’aranya social i econòmica que alhora que li ofereix la més alta exclusivitat en tot, obliga a moure’s en un ambient reclós, fortament delimitat. Ningú es pot desviar ni triar. Tot està reglamentat i no hi ha cap possibilitat d’elecció personal malgrat la gran llibertat que ofereix el diner teòricament.
Esplèndid llibre de l’escriptora argentina Claudia Piñeiro, que enganxa des del primer moment. Escriptura àgil, trama de caire policíac, ens descriu la vida d’un grup de famílies de classe mitja alta, que han triat viure en una zona residencial, a 50 km de Buenos Aires. Es tracta d’una zona superexclusiva, un “condominium”, on tot està supervigiliat, superreglat i on els residents es poden moure en un ambient d’absoluta segurat física d’ells i dels seus fills. Dintre de la zona hi troben de tot i el millor del millor. No els cal sortir de la zona per trobar-hi distracció. Tots són amics i tots es tracten i es veuen en les múltiples activitats que s’ofereixen dintre d’aquest barri de luxe.
Calen uns ingressos ben alts per poder seguir la vida que duen la població de Los Altos de la Cascada. Són tots gent que es coneix, que compartiesen activitats lúdiques, esportatives i socials d’alt nivell. Pobre del que cau econòmicament parlant perquè ha de marxar d’aquest lloc privilegiat i queda estigmatitzat quan ja no li és possible seguir el ritme de grans despeses dels altres residents.
Radiografia de la classe mitja alta argentina, però també occidental, que cau en una tela d’aranya social i econòmica que alhora que li ofereix la més alta exclusivitat en tot, obliga a moure’s en un ambient reclós, fortament delimitat. Ningú es pot desviar ni triar. Tot està reglamentat i no hi ha cap possibilitat d’elecció personal malgrat la gran llibertat que ofereix el diner teòricament.
Etiquetes de comentaris:
claudiapiñeiro,
lasviudasdelosjueves
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Seguidors
Arxiu del blog
-
►
2017
(66)
- ► de setembre (8)
-
►
2016
(80)
- ► de desembre (11)
- ► de novembre (6)
- ► de setembre (7)
-
►
2015
(23)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (3)
- ► de setembre (2)
-
►
2014
(12)
- ► de desembre (2)
-
►
2013
(10)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2012
(12)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (2)
-
►
2011
(9)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2008
(72)
- ► de desembre (7)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (6)
-
▼
2007
(63)
- ► de desembre (6)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (7)
-
►
2006
(21)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (1)
-
►
2005
(27)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (3)
- ► de setembre (9)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada