mercenades

Afortunadament, no és el meu cas, però he seguit de molt a prop les notícies als diaris i les prejubilacions a la feina de molta gent, estant com estic, treballant des de fa 45 anys i ara en tinc 61. Jo vinc de la cultura d'una empresa per tota la vida, i d'unes jubilacions que tenien lloc als 65 anys, data oficial. Fa força anys, de sobte el panorama va canviar. Es prejubilava als treballadors molt abans de l'edat reglamentària, i jo no entenia res, tenint en compte a més a més que moltes de les empreses que prejubilaven no ho feien perquè no anàven bé econòmicament, sinó al contrari, com mes prejubilacions, més pujades a la borsa...
He viscut el cop de molta gent al meu voltant, veient-se prejubilats a una edat en que no toca i tenint el buid per davant, doncs no és el mateix tenir 65 anys que 50. Ara cada cop més, 45 anys ja comença a ser una edat perillosa per perdre la feina. La veritat és que tot plegat m'ha costat molt de païr. Aquest llibre m'ha acabat de donar les informacions que em faltaven, el perquè de tot plegat i també l'absurditat d'aquest món laboral que envia a casa a gent que encara podria donar molt de sí i de la seva experiència. Potser les coses canviaran però s'haurà fet agafar a molts treballadors el tren de la vellesa abans d'hora perquè no ens enganyem. No és tan fàcil substituir la vida laboral en una vida personal rica i plena. No tothom disposa dels recursos personals, culturals i econòmics per fer de la seva vida de prejubilat, un món d'experiències enriquidores.