mercenades

Aquest és un dels tres llibres que he llegit sobre els temes envellir i jubilació.

M'adono que sempre he fet el mateix. Tracto de "preparar-me" mentalment dintre del que puc per les nove etapes que se'm van presentant a la vida i aprofitar-me en el bon sentit de la paraula, de l'experiència o coneixements dels altres.

Recordo que quan estava embarassada de la meva filla, vaig llegir llibres sobre l'embaràs per saber que hi anava passant dins meu i quina era la "foto uterina" de la meva filla en cadascun dels nou mesos.

Més tard, i ja amb la meva filla preadolescent, vaig llegir "Moi, ta mère", de la Christine Collange, on advertia de l'abús que els adolescents i no tan adolescents feien de la llar familiar i del xantatge emocional que representa el lligam pares-fills. Era avançar esdeveniments doncs la meva filla encara estava lluny de la situació plantejada per la Collange, però em vaig quedar amb la "pel.lícula". Efectivament, quan va ser realment el temps, vaig veure com, sense tanta exageració, efectivament s'establia a casa meva la mateixa relació de tot drets per part de la meva filla, tot obligacions per part nostra, del seu pare i meva. Sempre m'he relacionat molt bé amb la meva filla, hi he tingut una comunicació lliure de problemes importants, però malgrat considerar-me feminista, havia caigut, com qualsevol mare de vells temps, en cobrir totes les necessitats de la meva filla sense mai demanar res a canvi. Quan la meva filla tenia 23 anys, acabats els seus estudis universitaris i havent trobat ja la seva primera feina, li vaig oferir la seva "emancipació" de casa. No vaig esperar a que me la demanés. Per sort, disposàvem d'un apartament que havia estat llogat i en aquell moment havia quedat buid. El vaig posar a la seva disposició i li vaig que li engegava aquest repte. Que esperava que l'acceptés i el va acceptar, una mica acollonida, això sí. Aquest estiu fa ja tres anys que la nostra filla viu sola i li ha permès "créixer" i se'n sent ben feliç i orgullosa de la seva independència. Gràcies, doncs, Christine Collange.
Ara em toca llegir sobre la meva propera jubilació, que pot caure d'immediat o dintre de poc, però em convé estar preparada...
Aquest llibre, com el de la Teresa Pàmies, no dona solucions sinó referències mentals i camins per entrar en aquesta etapa amb els mínims trompicons emocionals i mentals.