mercenades

M'agrada l'estil de la Teresa Pàmies. Planer, però profund, sap transmetre i fer compartir les seves vivències personals en els temps convulsos de la nostra Guerra Civil, en la que ella va tenir participació activa com a militant comunista. Després un exili de molts anys i retorn a Barcelona on he tingut ocasió de veure-la diverses vegades. En recordaré una, de molt especial: era l'any 1978, en què a Barcelona es van celebrar les Primeres Jornades Feministes i jo vaig assistir a vàries conferències de destacades feministes. La Teresa Pàmies no s'ha destacat mai com a feminista però la seva trajectòria personal em mereix tot el respecte. Aquella tarda, la Teresa pronunciava una conferència al Col.legi d'Advocats, dintre d'aquestes Jornades Feministes. Ja darrera la mesa i a punt de començar, se li van acostar unes feministes radicals i li van entregar un paquetet. El va obrir i hi va treure uns sostenidors blancs. Molt digne, amb un somriure, els va mostrar al públic, els va deixar sobre la taula i va començar a parlar. Quina demostració de saber estar, de no sorprendre's de res i d'estar de tornada de tot !! Chapeau, Teresa Pàmies ! "L'art d'envellir", no té res a veure amb la seva trajectòria literària però, com tota la seva obra, m'ha agradat. D'una manera asserenada i planera, tracta de donar-nos pistes per acceptar i entrar amb tranquil.litat en el darrer camí de la nostra vida. Ens dona arguments i força per encarar-nos sense por a aquest "tràngul" que és començar a veure'ns vells i ens ofereix sortides mentals i recurços posant-nos com a exemple les vides exemplars de gent que ha arribat a molt gran gràcies a que malgrat "ser vells" no han tirat el barret al foc i s'han assegut al banc d'una plaça a esperar que la mort els vingui a trobar, sinó que han optat per seguir endavant i per continuar prenent part activa a la vida. Si la salut ens acompanya, amb els seus més i els seus menys, la mort mental s'anticipa moltes vegades a la mort física, ens ve a dir l'autora de Balaguer.