dimarts, d’abril 17, 2007

"Els exclosos"


d'Elfried Jelinek. Traducció d'Alexandre Gombau i Arnau, Editat per Columna, Barcelona 2005, 246 pàgines.
Més dura encara que Les Amants, Els exclosos es basa en una història real. Els fets s’esdevenen en la Viena de la segona post-guerra mundial, cap als anys 50.

A Elfriede Jelinek li agrada contraposar la desesperança i la inutilitat de les vides de la gent procedent de classe social baixa amb l’educació i la sensació de “flotar” que es dona en les esferes altes on tot és donat i s’agafa amb total naturalitat, sense veure-hi cap privilegi ni tenir cap problema moral. Aquí barreja dos nois i dues noies d’Institut que s’ajunten per delinquir, per trencar els límits i veure que no passa res, que tot és possible.

Rainer, el “pensador”, fill d’un exoficial de la SS, en un ambient familiar degradat en el que la seva germana és companya de delinqüència i la seva mare és una dona maltractada pel marit, pulsa les seves lectures Intel.lectuals i la seva amoralitat fins al final en què assassina a tota la seva familia, a trets i rematant-los a cops de matxet.

La Jelinek passa comptes amb tothom i no deixa esperança ni futur per a ningú.

Seguidors

Arxiu del blog