dijous, d’abril 19, 2007

"L'herència d'Eszter"


de Sándor Márai, traducció d'Antoni García Santiago, Editorial Empúries, Barcelona 2000, 158 pàgines.


Els amors desgraciats no s’acaben mai. Sándor Márai ens relata la vida d’Eszter, noia enamorada d’un home mentider compulsiu, però encantador, que sap encaramelar a la malaurada Eszter fins a treure-li els pocs diners que té i deixar-la pràcticament al carrer junt amb la minyona de l’Eszter que ha d’anar a una residència per avis havent treballat tota la seva vida per a l’Eszter.

És una història trista i engoixant perquè el lector assisteix impotent a un final que es veu venir des del començament del relat. Hom em pregunta com hi poden haver dones com l’Eszter que per un home d’una personalitat fluixa, sense caràcter, gandul i mentider es deixen endur per un camí desastrós al llarg de la vida, que tant les perjudica afectivament com econòmicament.

Ambient trist, desemparat el de l’Eszter i la seva serventa que demostren una total submissió als desigs d’un home que les duu pel trist camí final de la pobresa sense oposar-hi resistència i, és més, sabent que aquest home els representa la destrucció total de la seva petita vida.

Seguidors

Arxiu del blog