mercenades

Llibre editat per Edicions Destino, 1991, Barcelona, té el Premi Josep Pla 1991.

M'ha agradat moltísim la visió que té el Xavier Rubert de Ventós sobre els parlamentaris en general i sobre ell mateix en el període en que en va ser un d'ells. A estones divertidíssim el seu punt de vista sobre la ineficàcia i escassa formació intel.lectual d'aquesta "professió", necessària alhora i ben sovint inútil pel que fa a les escasses possibilitats de dur a terme qualsevol projecte que impliqui uns recursos econòmics inexistents. Avorriment i cansament de la xerrameca parlamentària: polítics que poden parlar hores sense dir res en absolut.

Impressió de l'autor de sentir-se en el Parlament com un pop dins d'un garatge, sorpresa de la resta del polítics de veure un intel.lectual entre ells, que l'accepten no com a un polític que té coses a dir sinó com a un avis rara acceptada però que no s'ha d'agafar seriosament perquè no és un d'ells.

El "què hi fas tu aquí ?" però també el "tu, que ets un intel.lectual, a veure què hi diries aquí?", com si pogués donar la solució que els altres no tenen.

Corporativisme, com en totes les professions, però també trabetes entre ells. Qüestionament dels viatges oficials dels parlamentaris que tenen la catifa vermella posada i veuen la realitat dels països que visiten amb les ulleres que el protocol de torn els hi posa.

Perplexitat de l'autor quan escolta discursos inacabables, plens d'errades històriques i cites de clàssics equivocades, cinisme davant d'uns homes i unes dones que volen fer creure que duen les regnes del Govern i han de fer decisions gairebé a fosques.

Parlamentaris i polítics òbviament necessaris però amb dubtoses capacitats i possibilitats reals de poder fer les coses ben fetes. Ambicions personals sovint, ambicions de poder sempre.