mercenades

Aquí trobem a l'autora a Peking, i la veiem dels 4 als 7 anys, vivint en un ghetto on es troben tots els diplomàtics estrangers i les seves famílies durant la revolució cultural xinesa, sota el comandament de la Banda dels Quatre.
L'Amélie hi viu del 1972 al 1975 i ens explica la seva vida d'infant, jugant "a la guerra" amb els altres fills dels diplomàtics, de nacionalitats diverses i arrenglerats entre els "Aliats" i els "Alemanys de l'Est", que representen els dos bàndols del conflicte. Jocs de guerra de nens, però d'una remarcable crueltat i humiliació pels "vençuts".
També, l'autora ens parla del seu primer gran amor d'infància per una italianeta de la seva edat, d'una bellesa colpidora, conscient de l'admiració que desperta al seu pas. L'Elena, que així es diu aquesta bellesa, amb el seu desamor, la seva indiferència per tot el que no sigui ella mateixa, "ensenya" a l'Amélie el poder absolut amb el que regnen aquestes persones, convençudes com estan de què qui les estima se sotmetrà gustosament a les seves humiliacions i als seus capricis. Inutilitat de l'esforç perquè després d'haver provat fins a on pot arribar l'Amélie per "amor", l'Elena la menysprea, li gira l'esquena i continúa en la seva autoadmiració. Admirable descripció del primer desamor.