mercenades

Interessant punt de vista d'una escriptora marroquina d'uns 58 anys que vol demostrar que des d'occident es parla de l'harem oriental i es mitifica d'alguna manera, presentant a les dones que hi són com a dones estàtiques, sense personalitat, sense lluites internes, assumint el seu paper passivament i que, tot sovint, pintors com Ingres i Matisse, que mai van visitar un harem, descriuen en la seva pintura com a odalisques núes, contemplant-se i deixant-se contemplar per l'ull extern.

Fatema diu que les dones d'un harem musulmà sempre van vestides, que mai se les veu despullades a no ser en un hamman (banys) on sí que es banyen dones i criatures (sense homes)totalmet nues formant part d'un rite de purificació i dedicació personal a la neteja del cos. També diu l'autora que és l'únic lloc on "cap home els dona ordres".

És falsa, segons Fatema, aquesta passivitat i manca de combativitat perquè sovint hi ha rivalitats entre elles per situar-se en primer lloc del favor de "l'amo" per obtenir-ne beneficis privats i alhora, moltes d'aquestes odalisques tenen una gran cultura tant humanística com musical que representa ressaltar per sobre de la majoria i aconseguir ser "partenaires" més atractives, ja que els homes rics que tenen harems s'estimen més dones que els distreguin no sexualment sinó també intel.lectualment. Fa un parel.lisme amb les geishes que no només havien de ser boniques sinó també cultes.

La troballa de la Fatema és que no només hi ha harems al món musulmà (prohibició de les dones a trepitjar l'espai públic) sinó que també es troben a Occident on pretesament la dona és lliure. L'harem occidental és la talla 40, és a dir, la violència que s'imposa a la dona perquè s'ajusti a una imatge, a una talla (que és en la realitat la d'una nena de 12 anys) a uns standards imposats pels homes, coaccions totes elles que els treuen la llibertat doncs és molt difícil, i per moltes dones impossible assolir aquests "ideals". Aquesta lluita per entrar en la "sabateta de la Ventafocs", deixa a moltes dones anorèxiques o defallides, sense energies per dedicar-se a objectius realment importants. A Occident s'ha equiparat la bellesa de la dona a la joventut, deixant a la resta al marge. Aquest violència és molt pitjor perquè no és "denunciable" i és subliminal., s'exerceix sobre la ment.